La pandèmia que vivim no ha fet més que constatar una realitat, l’egoisme del ser humà.
Quan va començar tot això, la solidaritat de les mamballetes, mostrava una cara humana que pensàvem s’havia perdut, però només va ser momentani, aquesta pandèmia ens ha mostrat lo pitjor de les persones i en gran mesura lo pitjor del sistema.
A banda de la ruïna que ha causat, ha provocat que aquells que tenen la nòmina segura a finals de mes, sobretot dins el sector públic, hagin mostrat aquesta cara inhumana.
Podríem parlar dels funcionaris, però millor parlar dels qui manen als funcionaris, els nostres polítics. Amb la polèmica de la vacuna a la Regidora Francisca Cerdà, no només veiem aquesta mala praxis de saltar-se protocols, sinó el silenci còmplice de qui necessita la nòmina política per viure i callar. Els Srs. del Pi, del PP i d’Unió Mollera han perdut una oportunitat per demostrar que treballen pel bé del poble i no per salvar la seva nòmina, i pot ser amb aquest capítol, hagin perdut també la legislatura.
Qui no diu res, ho diu tot!
Qui no diu res, això, no diu res. Qui no diu res expressa també, ressignaciò, o conformitat…a vegades, fins i tot, complicitat, o estupidessa.
La vertadera democràcia se fa de paraules i contraparaules. De la tèsis, antitesi, sintesi hegueliana.
He conegut ben d’aprop cada un dels equips de govern. Tinc molts argument s per considerar aquest dels mes pasotes. I sens dubte, EL MES CAR, i de molt.
Nomes son una pandilla de prepotens que nomes miren per ells i sobretot per el seu lloc ,res mes.
Llevors l’amo en Tomeu dona classes de moralitat,criticant els sous dels traballadors publics,quan ells tenen molta més dignitat i ganes de servir als ciutadans,que no te ell,ni ningu de la seva colla
F.D.P