Si viatjeu per Europa, aneu en compte amb una nova plaga
Cal prendre precaucions a l'hora de viatjar i, sobretot, a l'hora de tornar a casa
En les darreres setmanes s’ha fet ressò d’un fenòmen epidèmic que afecta Europa; sobretot a París. Parlem de les xinxes de llit (Cimex lectularius).
Aquest paràsit, parescut a una paparra, és un insecte ben singular. Si bé en el seu estat de més desenvolupament pot arribar a la mida aproximada d’1 cm, el seu estat en forma de larva o en els seus primers estats de creixement sols arriba al milímetre. A més, si no s’ha alimentat encara i no es troba amb el seu cos ple de sang, la seva aparença és gairebé transparent.
Si sumem aquest aspecte que passa gairebé desapercebut al seu reduït tamany i, a sobre, multipliquem l’equació pel fet que s’amaguen a llocs recòndits com entre els filaments de teixits de roba, maletes o llits (d’aquí el sue nom més conegut), els endolls de paret o els marcs de les portes, tenim el resultat que aquest paràsit es torna difícilment detectable quan encara la seva població no ha arribat a nivells d’infestació.
A més, aquests insectes ténen un modus operandi vampíric a l’hora d’alimentar-se. I és que generalment ataquen a les seves víctimes de nit, sortint dels seus amagatalls, per succionar la sang als seus hostes.
Un paràsit molest i ultra-resistent
Les xinxes de llit són extremadament resistents. En temperatures més baixes dels 13ºC o en absència dels seus hostes, les xinxes poden hivernar. I la seva hivernació pot arribar a mantenir-les amb vida per llargues temporades (arribant a períodes d’un any). En tornar a un augment de temperatura apte per al seu desenvolupament normal o en tornar a advertir la persència d’un possible hoste (com el cos d’un mamífer) gràcies a la percepció de la calor d’aquest cos (que és com es guien, a part de pel seu olfacte), interrompeixen la seva hivernació i desperten de la seva etapa de letargia.
La seva manera de succionar la sang, per més inri, és encara més molesta. I és que procedeixen a fer picades al cos a la recerca d’un vas sanguini o vena. Si no la troben, segueixen picant fins topar amb ella. Així, les picades són característiques: solen deixar un rastre de protuberàncies (com les dels moscards) en línia.
I els seus efectes no són menys molests: una urticària ben potent i persistent, més que la dels mosquits. A més de les erupcions, poden generar alèrgies i un fenòmens psicològics un tant psicòtics. El fet que piquin de nit i el seu tamany en la seva majoria de voltes difícilment apreciable arriba a generar perturbacions psicològiques com l’insomni.
Una situació alarmant a Europa
Doncs aquesta és la plaga a la que s’està enfrentant ara mateix Europa, on a París han saltat les alarmes degut a que s’ha detectat la seva massiva presència als mitjans de transport com el tren o el metro.
Però el fenòmen no és nou i ja s’havia detectat la seva abundant presència a altres ciutats des de fa temps. A Pisa (Itàlia) o Barcelona fa ja anys que se’n donen no pocs casos. A Espanya, hi són presents.
Altres països, com Tailàndia o Indonèsia, que són atractiu de gran quantitat de viatgers i no disposen de tants mitjans de neteja i desinfecció com aquí a Europa pateixen aquest tipus de plagues des de fa temps. I degut a que les xinxes s’infiltren als teixits i busquen les robes i maletes dels viatgers per adherir-s’hi, la seva expansió és facilitada per la mobilitat internacional de turistes.
La seva difícil eliminació
En quant a la seva extinció, les xinxes són increïblement resistents. Els tractaments de desinfecció professionals, a banda de ser cars, són moltes vegades ineficaços degut a la gràn resistència d’aquests paràsits als insecticides.
Les millors maneres per prevenir le seva proliferació, quan es viatja, és depositar les robes i maletes en bosses de plàstic per a poder aïllar-les (els plàstics són superfícies per un les xinxes els costa desplaçar-se degut a que són relliscants). I després, ficar tota la roba i maletes a la lavadora a temperatures més elevades dels 50ºC. També moren si es fiquen a congeladors que puguin arribar a temperatures menors de -20ºC durant dos dies.
