En Ramón Cerdà és una de les veus que, juntament amb na Cati Bennàssar, posen fil a l’agulla al col·lectiu ‘La Tribu de l’Alzina‘. I en Toni Torrandell, de ‘Ca’n Rabassó’, més conegut com ‘Ràdio Rabassó‘, és un tot personatge que s’ha convertit en figura pública que, si ho ha fet, ha sigut gràcies a la seva autenticitat a l’hora d’expressar-se.
Quina millor parella, aleshores, per avaluar coneixements? La transmissió de coneixements naturals i poc convencionals de’n Ramón, i la veu sincera i expressiva de’n Toni per contrastar-los. En aquest vídeoreportatge aprendrem un poc sobre la vida silvestre de les plantes alhora que en divertirem amb les expressions sinceres de’n Toni.
Coneixements silvestres que fan Tribu
La Tribu de l’Alzina neix com un programa de Ràdio Pollença, de pòdcasts a spotify i com a pàgina d’instagram en la qual, a través d’entrevistes i vídeos explicatius, ens transmeten coneixements sobre ecologia, permacultura, apicultura o microbiologia. Un dels seus principals objectius és fer veure que sovint tractam la terra i l’entorn natural des de concepcions errònies.
Per exemple, sovint miram el nostre voltant agrícola com un sòl que explotar. Qualificam de ‘males herbes’ algunes plantes que desconeixem i que poden esser ben funcionals. Llauram el sòl per conrear i no ens demanam si potser no eliminar parts d’un sistema biològic que sorgeixen de forma simbiòtica, pot realment perjudicar aquest terreny.
En aquest sentit, el que majoritàriament podem aprendre és que tot l’entorn natural, partint des dels microorganismes més petits i arribant a les plantes, els insectes i animals compleix un cicle que es retroalimenta i on cada part del tot hi guanya amb la seva existència. Un sòl que no està llaurat i conserva coberta vegetal podrà ser més humid i ric en nutrients que no pas un sòl que hem deixat pelat i li hem arrabassat parts que d’ell en formaven un tot. Un sòl descobert, tendeix a erosionar-se. Ha perdut les formes de vida que poden funcionar-li com a adob.
Així mateix algunes plantes que menyspream, com els cards o aquestes ‘males herbes’ que desconeixem, poden servir també com aliments nutritius. I deixant crèixer algunes altres que normalement s’eliminen, podem afavorir l’arribada d’insectes pol·linitzadors dels quals també, a més, podem treure-hi un suculent benefici; com passa amb la mel de les abelles.
Un passeig amb tast de plantes silvestres
En aquest passeig per la finca de’n Ramón, ell mateix ens explicarà les plantes que de manera silvestre o, en algunes ocasions plantades per ell pel fet d’adapatar-se bé a aquest entorn, ens poden servir d’aliments nutritius, per fer cures o per complir una funció que afavoreix al conjunt ecològic que hi trobam dins la finca.
Com les ‘males herbes’ ajuden al conjunt ecosistèmic
El fet de deixar sense llaurar algunes plantes, com els cards o l’olivarda, fan que aquestes puguin reportar un benefici al seu entorn. Per exemple, a la tardor, on poques plantes floreixen, aquestes sí que ho fan i afavoreixen que els insectes pol·linitzadors puguin realitzar aquestes funcions de reproducció que tant ajuden al nostre planeta.
No llaurar, sinó desbrossar i observar els cicles de les plantes
Una de les concepcions més importants que vol transmetre en Ramón és que llaurar la terra la deixa desprotegida del sol i les altes temperatures, cada cop més freqüents.
Si mantenim una coberta vegetal, el sòl pateix menys. Les plantes que hi deixam conserven l’aigua de la pluja i la inflitren a través de les seves arrels a dintre de la terra, fent que aquesta sigui així més humida i pateixi menys els efectes de la erosió. Una erosió que forma part d’un procés de desertificació que Mallorca corre el risc de viure en els pròxims anys.
Així mateix, mantenir les plantes vol dir mantenir la vida i atreure-la. Atreure insectes pol·linitzadors. Atreure aus que es menjaràn les llavors i que llavors, quan facin els seus excrements, repartiràn a altre lloc i afavoriràn la reproducció de les plantes. Un llarg etcètera que forma part d’un cicle de la vida i dels ecosistemes que l’ésser humà porta ja molts d’anys entorpint i que popularment desconeix.
Recuperar les bardisses: més barates que els murs i que permeten la circulació de la biodiversitat entre els camps
Fer una bardissa en vers de l’habitual, els murs, permet que la biodiversitat, part necessària i inseparable de l’ecosistema plantífer, pugui circular amb llibertat aportant tots els beneficis que poden generar als camps.
Per acabar, les bocinades dolçes
Per acabar amb un bon regust després d’aquest il·lustratiu i divertit passeig, no podíem deixar que en Toni Rabassó se’n anàs amb un gust de boca que no l’enllepolís. Per això, allò més dolç i saborós, ho vam deixar pel final.
Sabors naturals allunyats d’allò sintètic i de plantes i formes poc habituals.
Esperem que aquest passeig us hagi semblat tan divertit i il·lustratiu com ho va ser per a nosaltres. En Toni i en Ramón us esperaràn en nous programes i activitats que us faràn riure tant com aprendre.
