La Fira de Pollença arriba aquest cap de setmana -de l’11 al 14 de novembre- amb més força que mai. Enguany, la XXXIX edició està dedicada al sector primari i, concretament, se centra en el producte estrella de la Cooperativa Pagesa de Pollença: el me. “A l’edició d’enguany hem volgut que el protagonisme recaigui, sobretot, en el nostre sector primari, perquè l’hem d’estimular per tal que torni a guanyar terreny i ens ofereixi l’oportunitat de consumir producte local, que sabem que és de qualitat”, destaca Andrés Nevado, batle del municipi.
Per la seva part, el president de la cooperativa, Martí Solivellas, explica les particularitats del me de Pollença: “Fa vint anys que lluitam per fer un producte diferenciat i això implica complir unes normes i tenir producció tot l’any”. Segons Solivellas, l’alimentació és crucial per aconseguir la qualitat i, a més, des del dia que el me neix fins que va a l’escorxador porta una targeta identificativa on s’indica edat, pes, origen i recepció. Un altre punt destacable és el distintiu de producte local de la Serra de Tramuntana que ha rebut el me de Pollença: “És un valor afegit al producte que pot ajudar a conscienciar a la gent que, si nosaltres no cuidéssim la Serra, estaria abandonada”, subratlla el president de la cooperativa.
Producte local
D’aquesta manera, a fi de donar visibilitat a aquest producte, el programa de la fira proposa un concurs de corrals de diferents races d’ovelles, un concurs gastronòmic de me i una mostra de llana, entre altres activitats. “El producte és més car per la idiosincràsia que té l’espai i se li hauria de donar més sortida, té un valor molt elevat i una trajectòria amb molta feina darrera”, assenyala Solivellas. Una postura que la gerent de Teixit Empresarial, Carme Estepa, corrobora: “Hem de fomentar l’economia local i promocionar les empreses d’aquí”. L’associació col·labora tant amb l’Ajuntament de Pollença com amb la Cooperativa de Pagesos en aquesta fira gestionant les cistelles i vals dels diversos premis.
“Hem de reinventar el que es feia, amb el retorn després de la pandèmia la gent està molt animada i té ganes de tornar a la normalitat”, diu Estepa. Una de les novetats de la Fira de Pollença d’enguany és el taller de llana, que tendrà lloc el pròxim diumenge a les 17 h al Claustre de Sant Domingo. Llanatura explicarà les qualitats de la llana de les ovelles de Pollença, així com la tècnica del feltre humit mitjançant el procés d’enfeltrar un sabó artesanal, ja elaborat, amb llana cardada. “És important recuperar aquest recurs local que fa seixanta anys va alimentar l’economia de les Balears i que ara ha passat a no valdre res, perquè tot és sintètic”, diu Gemma Salvador, ambientòloga i una de les impulsores de Llanatura.
Salvador creu que s’ha de revalorar aquest recurs i que hem d’intentar ser autosuficients. De fet, a Pollença hi ha una classe d’ovella que té un color especial, la de la roja mallorquina, la qual dona un to marronós i beix molt diferent dels productes fets amb llana normal: “És un material rústic que té moltes possibilitats i se li ha de trobar un ús apropiat, ja que absorbeix millor la humitat en comparació a la resta perquè les ovelles d’aquí estan adaptades al clima”, afirma l’ambientòloga, qui pensa que hem d’apostar per la diversificació de l’economia del medi rural. “El que fa que la llana sigui bona, és que l’animal no estigui explotat, i les ovelles de Pollença en són un bon exemple”, destaca Salvador.
Homenatge a Jaume Cànaves
Finalment, un altre punt important de la fira d’enguany és l’homenatge a Jaume Cànaves, a qui se li dedicarà una exposició al Claustre de Sant Domingo. El regidor de fires i comerç, Miquel Llobeta, destaca la seva figura dins la història de Pollença, ja que va ser un dels propulsors de la fira i de moltes altres activitats dins el municipi: “Era una persona entranyable que ho feia tot altruistament”. El regidor recorda que l’any 1984, Cànaves -també conegut com a Jaume Colonya- va impulsar la Fira d’Artesania juntament amb Jaume Cortés Pallicer -Paco- i l’artista Miquel Cerdà -Norai-. D’altra banda, segons Llobeta, Cànaves va crear una escola de forja del ferro fent diferents mobles i figures: “Tenia moltes inquietuds de col·laborar i va regalar moltes peces, com ara els ferros de la paella del Puig de Maria”.
