Toni Mateu: “El centre històric, Cala Carbó i la Cuculla de Fartàritx són els meus llocs preferits de Pollença”

Toni Mateu (Caimari, 1979) és un periodista amb molta trajectòria dins els mitjans de comunicació de les Illes Balears. Gràcies a la seva vessant com a amant de la natura i excursionista, ha estat el director del documental A Muntanya, el qual es va presentar aquest diumenge al Club Pollença i es va estrenar el mateix dia a IB3 Televisió. Aquesta minisèrie té tres capítols i està dedicada a la preservació de la Serra de Tramuntana. Conversam amb Mateu, qui s’ha criat als peus d’aquest espai i hi ha passejat infinites vegades, fets que queden palesos al documental on parla amb propietaris i cuidadors de grans finques i possessions d’aquest entorn.

Estàs content amb la rebuda que ha tengut la minisèrie? T’ho esperaves?

Estic molt content perquè m’han arribat molts de comentaris bons, però també és el que sol passar quan fas alguna cosa i tens gent propera que et segueix… De totes maneres, sí, diria que ha tengut molt bona rebuda.

Per què heu elegit el Club Pollença per fer l’estrena del documental? Penses que és un lloc emblemàtic de la Serra de Tramuntana?

Els protagonistes del documental són persones que viuen a la muntanya, a possessions i a grans o petites finques. Volíem fer l’estrena a un poble de la Serra de Tramuntana i el Club de Pollença ens va oferir el seu espai. És un poble gran que tenia moltes possibilitats per fer la presentació i, a més, alguns dels protagonistes de la minisèrie són d’aquest municipi. En concret hi apareixen tres finques de la localitat: Ariant, on hem parlat amb Carlos Tarancón i Evelyn Tewes de la Fundació Vida Silvestre Mediterrània; Can Aixartell, on ens va atendre l’enginyera agrònoma Rosa Pons, i Fartàritx, on conversàrem amb el conegut pagès jubliat Jaume Vives.

Com va sorgir la idea de fer aquesta minisèrie? Ve de les ganes de preservar i donar valor a aquest espai que tenim al nord de Mallorca?

Va ser un encàrrec a mitges entre el Consell de Mallorca i IB3, que han estat els que han finançat la producció d’aquesta sèrie. L’objectiu era posar cara i ulls a les persones que amb la seva feina fan possible la conservació de la Serra, és a dir, fer visibles els que hi viuen i s’hi enviuen. Això vol dir que el seu mitjà de subsistència és aquest espai, ja que li treu rendiment econòmic i, a més, és la seva passió i quimera que dona sentit a la seva existència per molt o poc profit que en tregui. Són persones que viuen per la conservació del medi ambient i la preservació del territori, tant si els hi ve heretat com si ho han triat.

I pels més despistats, ens podries resumir de què va A Muntanya?

És una sèrie documental que pretén parlar de persones i de territoris. Intentam treure de l’anonimat les persones que gestionen la terra, la qual cosa repercuteix damunt tota la societat de les Balears. Independentment que les finques siguin públiques o privades, suposen un gaudi pels que hi passen o les veuen, tant pel paisatge com pels valors compartits per tots.

Per què has elegit aquests propietaris i cuidadors de grans finques i possessions de la Serra? Què ens destacaries d’ells?

Hem intentat que sortís la Serra de cap a cap i que els entrevistats estiguessin repartits entre molts punts diferents. Ara bé, la selecció depèn de la voluntat dels personatges, si volen sortir i mostrar què tenen… Hem intentat també que hi hagués presència de dones i de diversitat de finques, ja que algunes són molt grosses i altres molt petites. És més, si haguéssim de definir un perfil de totes les persones que hi apareixen, no en podríem dir un de concret: hi ha homes i dones, persones joves i majors, d’aquí i de fora, professionals tècnics i persones que s’hi dediquen per herència… El perfil és molt divers.

Ja fa deu anys que es va declarar la Serra de Tramuntana com a Patrimoni Mundial en la categoria de Paisatge Cultural per la UNESCO… T’hi havies passejat molt abans de posar en marxa aquest projecte?

Jo ja la coneixia molt, som excursionista i fa molts d’anys que hi vaig. El meu padrí jove va ser l’amo de Menut, una possessió situada a Lluc, i hi vaig dormir moltes vegades. El redol de més a prop del meu poble, Caimari, ho conec millor perquè és el més proper. En tot cas, si quan vas a gravar ja coneixes una cosa i ja hi has estat, sempre surt millor que si és la primera vegada que hi vas perquè ja saps on posar la càmera i què demanar.

Tens qualque lloc preferit dins aquest espai?

Tot i que m’agraden moltes coses, la zona d’alzinar que hi ha per davall el Puig Tomir, Binifaldó i Alcanella m’encanta. Ara bé, si hagués de ser més concret, et diria l’Alzina de Ses Trutges, dins Alcanelleta.

I quant a Pollença, que hi té cert protagonisme en aquest documental, què et crida l’atenció del municipi?

És un poble molt peculiar que té moltes coses per destacar. M’agrada el centre històric de Pollença poble, anar a nedar a Cala Carbó o visitar la Cuculla de Fartàritx. D’altra banda, la gent és fantàstica i té un xerrar molt guapo que els distingeix de la resta de Mallorca.

Com ha canviat la Serra al llarg dels anys? Penses que hauríem de recuperar certes tradicions dins aquesta zona o reconèixer la feina de les persones que hi treballen?

El que he pogut veure en el documental és que hi ha molts exemples diversos. Mantenir la Serra és molt difícil, costa molt i el profit que es pot treure és molt poc. S’inverteixen moltes hores de manera molt voluntariosa i si no els propietaris paguen a altres persones perquè cuidin les terres. Per tant, els que tenen doblers, destinen una part dels seus beneficis a mantenir les possessions, que no donen tant. No parlam de gent que únicament explota la Serra a zones residencials, sinó d’usos productius, on s’ha avivat aquest camp i han ressuscitat aquest tipus d’economia. Amb una paraula: no és el negoci principal dels amos. Moltes famílies s’enviuen de manera directa o indirecta.

Quin futur diries que li espera a la Serra de Tramuntana si les coses continuen com estan? Positiu o negatiu?

Moltes vegades pensam que per garantir la preservació de la Serra l’administració ha de comprar grans extensions de finques, però seria una manera molt insostenible de mantenir-la… Hem de confiar que hi hagi iniciatives privades que puguin gestionar aquest territori. La humanització, com ara la construcció de marges o les extensions de vinyes, ens ha donat el que és la terra. Ara bé, els usos no són els mateixos que fa segles i s’han de combinar els usos residencials i agrícoles a fi de perviure amb aquesta gestió. És cert que és difícil perquè és un espai molt gran i costa doblers, tant pel valor agrari i com per l’urbanístic, i les administracions hi tenen un gran paper.

Quina visió creus que tenen els més joves entorn de la Serra? L’aprecien?

En el documental hi ha bastant de joves, diria que és meitat joves i meitat majors, perquè hi ha gestors ambientals, enginyers, tècnics… A molts d’ells els hi agradaria fer-hi feina i ha arribat a moltes persones en els darrers anys, perquè és un espai de gaudi i lleure. Ara s’hi practica molt d’esport, com no s’havia fet mai abans. Avui dia no s’hi va només a fer feina, sinó que en els darrers vint anys les noves generacions han adquirit un gran coneixement de la Serra de Tramuntana de cap a cap. Crec que es va acumulant el coneixement geogràfic molt gros amb l’esport i l’esbarjo i molts ho han fet la seva passió. Potser alguns fins i tot voldran fer-la la seva manera de viure, però està clar que no és la majoria de la població. Això sí, la gent que hi tresca hi ha d’anar amb consciència.