Així llueix finalment ca’n Mena esbucat. Després de la polèmica sorgida ja fa uns anys sobre la inclusió o no de 5 cases singulars de la primera línia del Moll al catàleg de patrimoni de protecció, recentment una d’aquestes façanes emblemàtiques s’ha perdut al patrimoni urbanístic del Moll.
L’any 2010, del Consell de Mallorca no va admetre l’aprovació definitiva del catàleg de patrimoni de protecció degut a que aquest no contemplava la inclusió de cinc edificis singulars de la primera línia del Moll: Ca’n Mena, Ca’n Tugores, Ca l’Adroguer, Ca’n Qués i Ca’n Morató.
Finalment el 2015, amb una aprovació inicial, es deixaren fora aquests edificis. El motiu d’aquesta no inclusió fou un informe de l’arquitecte municipal que advertia que la limitació de l’aprofitament i lliure modificació urbanística d’aquestes cases conduiria a haver d’indemnitzar els propietaris per haver de respectar dites edificacions. I aquestes indemnitzacions han de fer-se com a compensació als propietaris pel fet d’incloure les seves cases dintre d’un règim que els restringeix llibertats a l’hora d’obrar.
El PP, el Pi i Unió Mollera han votat en vàries ocasions per la no inclusió d’aquests edificis al Catàleg de Patrimoni per tal d’evitar dites indemnitzacions i amb la intenció “d’incloure aquestes cases dins el Catàleg de Patrimoni ‘en forma de ‘prescripció’ i no de planejament“.
Amb tot això, la situació actual és la de que Pollença no gaudeix a dia d’avui d’un Catàleg de Patrimoni que inclogui aquestes façanes històriques baix la seva protecció.
Pèrdues i problemàtiques pels propietaris
El problema més gran per al municipi amb una legislació tal és la pèrdua d’unes façanes emblemàtiques per al municipi que aporten un caràcter singular al Moll i a Pollença. Història viva de principis del segle XX d’unes cases senyorials que estàven normalment destinades a ser segona vivenda dedicada a l’estiueig.
Mantenir aquestes cases en vers de grans blocs de pisos contribueix a l’embelliment del poble alhora que evita més massificació.
D’altre banda però, també genera un problema als seus propietaris degut a que limita els seus projectes així com els seus compradors. La possibilitat de poder reformar una casa al gust de cadascú i sense limitacions és quelcom més atractiu per a compradors particulars que no pas haver d’estar limitat a l’hora d’obrar. A més, les inversions de les immobiliàries en comprar nous edificis són més rentables i atractives si es poden fer remodelacions per enter o ampliacions.
Un altre problema en quant a les restriccions per als propietaris és que la casa de Ca’n Mena, per exemple, fou en el seu moment okupada degut a l’abandonament que lluïa i les necessitats d’habitatge que pateix el poble.
Potser si dites propietats rebessen les indemnitzacions corresponents es podrien considerar aquestes com incentius per a tenir-ne cura i no restar en estat d’abandonament, com algunes d’elles s’han trobat en algún moment, la qual cosa no és precisament quelcom que embelleixi el poble.
