Costes passa a ser competència autonòmica

El desdoblament de la gestió de platjes i costes del litoral balear ha suposat un problema burocràtic ben conegut aquí a Pollença.

Com ja citàrem en un artícle la setmana passada, és ben habitual que es presenti un problema al nostre litoral i això representi un conflicte de competències. Per exemple, parlàrem sobre el vaixell enfonsat a la badia: ni Ports IB, ni el RCNPP ni la Guàrdia Civil ni costes n’assumien la responsabilitat de la seva retirada.

Aquest conflicte burocràtic també ha sigut objecte en altres temes, com el dels fondejos il·legals a la badia, d’excusa o suposat impediment per a poder actuar amb celeritat.

Ara, a partir del passat dissabte 1 de juliol, les balears han passat a assumir per fi les competències de Costes. Ara, a les balears, és el govern autonòmic l’encarregat de gestionar el territori terrestre litoral fins a 12 milles nàutiques mar endins.

Aleshores, l’administració d’aquests interessos s’apropa als ciutadans i podrà adaptar-se millor a les necessitats dels illencs. En pot permetre més agilitat a l’hora de gestionar permisos o fer actuacions i la responsabilitat recau més directament i en relació més estreta amb els nadius, que coneixen millor les seves necessitats que no pas una administració central allunyada de les nostres costes, amb seu a Madrid.

Això, a Pollença, podria traduïr-se en la possibilitat d’implantar sistemes d’ancoratge ecològics que no perjudiquin el fons marí de la badia, com sí ho fa l’excés de morts i cadenes presents a les nostres aigües. Aquesta possibilitat era una possibilitat explicada per un dels anteriors batles de Pollença, Tomeu Cifre Ochogavia, després d’una reunió amb Ports IB, Demarcació de Costes, la Direcció General de la biodiversitat i la Direcció General d’Ordenació del Territori.

Si realment la gestió dels fondejos pogués apropar-se al domini del nostre Ajuntament, podria proposar-se (com ja s’ha fet), la creació d’un camp de boies de gestió municipal. Això evitaria, per una banda, que es doni el descontrol actual, que inclou l’abandonament de vaixells com el que s’enfonsà farà ja tres setmanes. També que s’eviti, com ja és habitual cada hivern, que les tempestes arrastrin vaixells mal amarrats a la deriva. També evitaria el destructiu perjudici del fons marí i, per acabar, possibilitaria una recaudació monetaria per la gestió d’una infraestructura tal.

Que la demarcació de Costes passi a ser competència balear també inclou la possibilitat d’altres tipus d’accions. Per exemple, la regulació de quioscs i restaurants a peu de platja que han sigut objecte de litigi en els darrers anys. La concessió de terrasses a peu de platja havien de ser concedides sols si es complia la legislació de trobar-se a 200 metres de distància de la mar, segons la normativa de 2013 del Ministeri per la Transició Ecològica.

Avui, al discurs d’investidura de la nova presidenta de la comunitat, Margalida Prohens, la mateixa presidenta ha dit que:

Els quioscs són molt més que un ingrés econòmic del que depenen centenars de famílies, sinó que formen part del mode de vida de la gent de balears

Aleshores, veurem com aquesta nova gestió autonòmica es relaciona amb el mateniment, expansió o restriccions cap a aquest tipus d’establiments.

Per altre banda, el president d’ El Pi, Tolo Gili, ha atacat el traspàs de competències al·legant que l’Estat es reserva el dret del cobrament del cànon per ocupació i explotació d’instal·lacions a la costa.

Aleshores, la recaudació i les decisions finals sobre aquest tipus de litigis recauràn sobre l’Estat.

Tot i això, serà una bona notícia en quant a la celeritat i proximitat de la presa de decisions. Veurem en quines accions es tradueix aquest traspàs de competències i com afectarà a Pollença i el seu litoral.