Tot i l’amenaça d’una meteorologia imprevisible aquest estiu va poder ahir projectar-se el primer film del cicle de cinema a la platja.
Tot i emetre’s una mica més tard del previst, el cinema començà alhora que una lluna inmensa i roja guaitava passat ‘La Victòria’, pujant per damunt d’Alcúdia. Una lluna que en aquesta època de l’any té la seva òrbita més aprop de la Terra de l’habitual. I és que si no haguera estat pels núvols grisos que poblaven l’horitzó, hagués estat difícil decidir-se per quin espectacle mirar.
L’assistència al cinema fou ben bona (més d’un centenar de persones es congregarenper veure la pel·lícula Alcarràs). Sense comptar amb els ulls esporàdics de turistes (pes quals la pel·lícula compta amb subtítols en anglès) i gent que s’hi aturà de passada. I quedà demostrat que és una bona activitat per les nines i nins del poble, que poden gaudir de cinema gratuït a la fresca i fer colla les nits d’estiu.
La pel·lícula amagava molts missatges: la dificultat dels sectors primaris vers la imposició dels preus als seus productes per part de les grans superfícies. La molt actual problemàtica d’haver d’aconseguir noves fonts energètiques renovables amb la difícil síntesi que suposa que aquestes no promoguin una lluita per habitar terrenys agrícoles (un tema que també es present en altres films recents com As Bestas). La identitat de les petites comunitats i pobles allunyades de les grans urbs. L’evolució vital dels integrants d’un grup; els més petits de la casa, els avis, els canvis de l’adolescència,… I els moments de descans i cohesió que són el que fa mantenir unida una família, una comunitat, un poble. També el paper dels estereotips jeràrquics, masclistes i patriarcals que promouen i dificulten l’enteniment entre les parts d’un conjunt familiar i una societat.
Una pel·lícula amb missatge per compartir tots junts; gaudir d’una nit d’estiu a la fresca amb familiars, parelles i amics.
