El Puig de Maria té una història de, com a mínim i fins on és sabut, uns 700 anys. Des que en 1351, una comunitat femenina demanà autorització per trasladar-se a aquesta esglèsia. Allà s’hi veneraba, des de 1348, una imatge de la verge que havia sigut trobada miraculosament. Era objecte de plegàries arrel de la pandèmia de pesta que colpejava la població per aquells temps.
Donada la seva llarga història, aquest indret pot revelar molta informació sobre la seva pròpia cronologia o sobre la del poble de Pollença. Qualsevol excavació o obra que s’hi dugui a terme podria treure a la llum una troballa arqueològica de la qual podríem ampliar el nostre saber.
Recentment, al Puig s’hi havien excecutat unes obres menors. Algú denuncià les obres a Patrimoni històric de les Illes Balears. El motiu de la denúncia, segons hem pogut saber, fou el fet que en un lloc que pot estar replet de restes històriques les obres han d’estar ben autoritzades i supervisades per arqueòlegs, enginyers i la legalitat de Patrimoni històric.
En aixecar qualsevol tipus de sèquia en aquests indrets podrien sortir materials que podrien aportar informació a la seqüència històrica. Malgrat les tasques siguin senzilles, és millor que s’actui no amb celeritat sinó amb la supervisió adeqüada per experts i complint els tràmits burocràtics establerts.
D’altre banda, però, els termes burocràtics poden esser interpretables i ser una font de conflicte. Segons l’arquitecte de l’Obreria del Puig, es presentà des de febrer a l’ajuntament un projecte d’activitat del bar i restaurant. Per a poder reiniciar l’activitat en bones condicions, era necessari renovar la instal·lació elèctrica i contraincendis de l’establiment.
L’objectiu d’aquesta posta a punt era, per l’interés de l’Obreria i segons el mateix arquitecte declara, de l’ajuntament era la màxima celeritat. Al cap i a la fi, ens duien, es tracta d’un interés per part del poble donat que és un servei públic.
No obstant, arrel de la present denúncia i la intervenció de l’oficina de Patrimoni Històric, el conflicte ha devingut en la definició de quines parts del Puig de Maria recauen sobre la normativa de ‘bé d’interés cultural’ (BIC) i quines no.
Segons l’arquitecte del projecte, hi ha una indefinició per part de les administracions respecte els béns d’interés catalogat. No està feta una definició explícita dels elements que hi recauen i del seu àmbit de protecció. Segons el consell, totes les edificacions caurien baix protecció del règim de protecció d’edificis històrics. Segons l’arquitecte i la interpretació de l’ajuntament, sols la torre.
Al final, pot tractar-se sols de fer una instal·lació elèctrica. I l’equip que ha presentat el projecte part part de l’obreria diu tenir especialització en patrimoni a més d’un equip d’experts (enginyers, arquòlegs, etc.). Per altre banda, la protecció d’aquests tipus d’edificacions i de la menor excavació en aquests indrets pot donar lloc a una troballa que, si no és estrictament supervisada, poden caure en l’oblit coneixements importantíssims per desvetllar la nostra identitat.
En aquest conflicte aleshores és en el que es troben ara les obres al restaurant i el bar del Puig de Maria. Caldrà fer una definició explícita i inequívoca dels elements per tal de no generar aquest tipus de conflictes burocràtics. I també esperar que l’excecució de les obres i la seva supervisió sigui ben aplicada i realitzada per experts, per tal que no es corri el risc de perdre’s cap troballa de material històric.
