Quan s’anunciàren les festes de Sant Pere al Moll, fa dues setmanes, férem un escrit reivindicatiu. En aquest, es reflexionava sobre la possibilitat que presentaven les festes de Sant Pere al Moll per a ser unes festes que generàssen una identitat.
Una oportunitat de veure el Moll amb bona cara i de generar un clima local vers la des-localització que generen la majoria d’espais destinats al turisme. Sense ser exclusiu, un ambient que sigui alhora un dia per a fer comunitat entre els locals alhora que un atractiu per als turistes.
Doncs això succeï ahir al Moll. Tot i esser un dia extrany i excessivament calorós degut a un núvol d’una tràgica pols. Una pols que ens arriba del Canadà, on uns 500 incendis actius han generat que una enorme capa de fum travessi l’atlàntic i li posi un vel al cèl.
Ahir, les festes de Sant Pere donaren el sus a la Plaça Miquel Capllonch. Una plaça més espaiosa després de la seva reforma que sembla en desús i que necessitava veure’s omplerta de gent com ho va fer ahir.
La tropa del soldà hi començà allà un cercavila que donà la volta, passant des de la carretera Formentor fins arribar a davant la mar. Passant per l’antic Pascalino i recorrent les terrasses de negocis i hotels replets d’uns turistes extranyats però engrescats.
Un contrast interessant que fa partícep de les nostres tradicions tant a locals com a visitants. I és que el més curiós és que molts turistes i extrangers residents s’uniren a la tradicional sardinada que es fa al Moll vell.
I és que a un Moll vell més vistós i endomassat de paperines, s’hi congregaren més de 1.000 persones. Una tradició que es remonta a la generació dels nostres besavis i que sempre fou una festa dels pescadors, ahir a nit es convertí en una delícia per a tot tipus d’habitant que ocupa el Port de Pollença.
Els xeremiers orats prengueren el relleu a la banda de cornetes i tambors i posaren sò a les llargues cues per aconseguir tíquets.
Finalment, en acabar de sopar, una orquestra i el rom cremat va fer ballar des dels més petits fins els més grans. Des de nins fins avis.
