Pocs dies li quedarien al pany que censura ara l’accés a Cala Barques pel Camí de Can Franch si l’Ajuntament de Pollença decideix fer el moviment pertinent per aconseguir que la propietat deixi la barrera oberta al públic. O almanco, això és el que confirma, amb tot detall, un document datat al 1938. Una llibertat de pas que pertany al poble de Pollença i que deixa dos camins d’entrada a la cala com a servitut municipal dins la parcel·la privada.
La informació s’ha extret de la nota simple de la propietat anomenada i descriu específicament que “sobre esta finca se constituyen dos servidumbres de paso perpetuas y permanentes según la escritura otorgada el dieciocho de julio de mil novecientos treinta y ocho, ante el Notario de Pollença, Buenaventura Barceló i Oliver”.
Una prohibició irregular segons el document datat al 1938
El document descriu perfectament els dos camins que travessen la finca. Un d’ells, la via d’accés directe a la platja i l’altre, dirigit a l’àrea recreativa que compta amb taules, banys públics i la caseta dels socorristes. Dues zones que, en aquests moments, es troben tancades amb pany. El tancament es produí després de les obres que s’han estat realitzant aquests darrers mesos a la propietat. Damunt la barrera actual, un cartell resa amb el següent missatge: “Propiedad privada. Prohibido el paso”; una ordre de la qual es podria discutir la seva legalitat; ja que segons el document descrit, el pas és lliure i públic des de fa més de vuitanta anys.
El passat 10 de febrer, l’Associació de Veïns de Cala Sant Vicenç va donar l’avís que els propietaris de Can Franch havien col·locat una barrera prohibint el pas cap a Cala Barques. Segons indica el document, la barrera hi podria col·locar-se al camí; però sense cap pany, ja que qualsevol ciutadà tendria, al seu abast, el dret d’obrir-la per passar cap a la mar.
L’Associació de veïns de Cala Sant Vicenç ja va avisar a les autoritats de l’existència de la barrera
En aquell moment, el president de l’Associació, Xisco Mas, explicava que esperava la reobertura del dret de pas. “Vull pensar que es tracta d’un fet puntual per dissuadir vehicles”. També va afegir que havia informat les autoritats pertinents i que mantindrien un seguiment de la situació. Un mes després, les barreres continuen tancades i el Consistori té ja en el seu poder la informació pertinent per exigir la restauració del pas lliure.
Quant tornarà la barrera a estar oberta? Ho arribarà a estar? O la batalla entre allò públic i privat tornarà a tenir un guanyador discutible?
Un comentari