L’Ajuntament de Pollença ja té en les seves mans la nota simple, demanada fa uns dies al registre corresponent, en la qual constaria la servitud de pas dels dos camins públics. Dues vies d’accés lliure certificades pel document al que fa referència la nota, datat al 1938.
Això sí, segons el batle del municipi, Tomeu Cifre, la nota no bastaria per demanar que la barrera quedi oberta a l’abast dels ciutadans sinó que és necessari comprovar el planejament urbanístic. “No prendré la decisió d’obrir fins que no ho tengui clar. Abans de fer passos en fals i evitar qualsevol tipus de demanda s’ha d’analitzar bé”, ha explicat el batle a SomPollença.
Obres paralitzades i una expropiació municipal pendent
La zona verda municipal, que es troba en aquests moments tancada, va ser creada pel PGOU (Plan General d’Ordenació Urbanística) dels anys 90. Encara a dia d’avui, continua pendent de la pertinent expropiació municipal per passar a titularitat pública. Es va expropiar una part, en possesió d’un altre propietari, però la que correspondria a qui realitza les obres actualment, encara no s’ha iniciat. Segons el consistori, s’ha donat ordre d’aturar les obres que invaeixen aquest terreny municipal, ja que manquen les autoritzacions administratives corresponents. Segons hem pogut constatar, la propietat continua fent reparacions a la finca, però només a la part edificada.
“Les obres que afecten als camins estàn ara aturades, ara hem d’analitzar el terreny de la forma correcta, marcar la zona municipal a expropiar i a partir d’aquí veure també la situació jurídica de la servitud i de la seva funció”, explica Cifre. El batle no dona total credibilitat al que exposa la nota de registre que referencia el document de 1938 sino que argumenta que la realitat física del terreny es podria haver modificat i que per això s’ha de contrastar.
L’Ajuntament compta amb una còpia de la clau de les barreres que obstaculitzen ara l’accés a Cala Barques
“Jo tenc una clau d’aquesta barrera com Ajuntament i es pot fer servir quan volguem però no per això aniré allà i obriré. No ho faré només amb una nota de registre o sense saber el que ordena el planejament urbanístic; si està ben definit per allà on passa el cami, etc”, argumenta.
Fruit de la investigació que hem pogut realitzar, comptam amb el texte íntegre de la part que fa referència al camí. És el següent: “se constituyen dos servidumbres de paso perpetuas y permanentes; una, que desde el camino que pasa por delante del chalet que hay en la finca sirviente, o sea, la de este número, llegará en línea recta hasta la finca dominante y a diez metros contados desde el ángulo que forman dicho lado del oeste y el del lado sur, de la misma finca dominante; cuya anchura de ambas servidumbres será de tres metros”.
Sembla que l’especificació que resa el document es relata de forma detallada però l’Ajuntament considera que és millor contrastar amb la situació actual abans de sol·licitar la reobertura pública. “No sabem com estava al 1900”, ha dit el batle.
De moment, i malgrat l’existència de les dades anomenades, les barreres duen prop d’un mes i mig col·locades i tancades amb pany.
