La quantitat d’habitatges de lloguer vacacional a Pollença és el més elevat de l’arxipèlag, el que suposa un benefici econòmic directe per moltes famílies. El que és encara més important, però, és que activa tota l’oferta complementària del municipi com són restaurants, botigues, museus, transports, serveis de manteniment i molts altres negocis que tenen com a clients els turistes de lloguer vacacional. Aquest és, també, un tipus de turisme de qualitat del que fa anys se’n beneficia el municipi, enfront els d’altres zones de l’illa. Ara, amb les estrictes restriccions derivades de l’estat d’alarma, la seva ocupació és nul·la i el sector està completament paralitzat. Tot i això, una part de la societat considera que aquesta activitat podria ser el motor de la recuperació turística davant la crisi econòmica i sanitària.
Els habitatges vacacionals
“Els habitatges vacacionals tenen l’avantatge que són habitatges aïllats” i “és més perillós anar a fer feina amb el metro a Londres, que no agafar un avió i venir fins a Pollença”, afirma Miquel Cifre, propietari de l’agència Grup Miquel Cifre SA. A les finques destinades a aquesta activitat es poden mantenir les normes d’higiene establertes i les aglomeracions són inexistents. Cifre considera que “presenten més viabilitat que qualsevol altre establiment turístic”, i la gerent d’Habtur, Maria Gibert, afegeix que “pot ajudar a salvar la temporada d’enguany, perquè és més bo de fer obrir un habitatge vacacional que no un hotel gros”. Tot i això, Cifre creu que l’obertura del sector serà igual per a tots, i “s’hauran de prendre mesures específiques per a cada establiment”. En to cas, són decisions que estan subjectes a moltes variables i restricciopns que depenen tant del país emissor dels turistes com del país receptor.
Des d’Habtur demanen un “desconfinament diferenciat”. Argumenten que a les Illes no hem tengut un nivell molt alt d’incidència del virus i tenim la sort “de poder fer un control exhaustiu d’entrada” de turistes. Aquesta mesura donaria confiança i seria un incentiu per al turisme de lloguer vacacional.
Gibert ens explica que es calcula, a hores d’ara, una pèrdua total d’entre uns 70 i 80 milions d’euros, la pràctica totalitat dels quals eren ingressos directes a les famílies illenques. Per pal·liar els danys econòmics derivats d’aquesta crisi, han demanat una sèrie de mesures específiques.
Miquel Cifre vol llançar un missatge d’ànims davant aquesta difícil situació. Des del seu punt de vista “l’única manera de soritir-ne és fer feina conjunta” i que les institucions s’involucrin “amb la gent d’aquí”. “L’esforç comú serà l’única medicina per sortir d’aquesta crisi”, conclou.
Pollença, zona saturada
Gibert considera que la zonificació que s’ha fet a Mallorca “no està ben feta” i que des d’Habtur pensaven “que una altra zonificació era possible”. “Tenim el contenciós posat sense resoldre”, explica, i “entenem que evidentment no es pot fer res”. “És important que aquells habitatges que tenen una llicència i tot en ordre, puguin tenir activitat com abans millor”, afirma la gerent. A més a més, no deixen de banda “la lluita per tenir una regulació millor”, “però per tot hi ha prioritats”, lamenta.
Lamentablement, la zona urbana de Pollença va quedar com a zona saturada, cosa que fa impossible pels propietaris pollencins obtenir una licència en zona urbana, cosa que seria important per obtenir uns ingressos inicials.
Les reserves dels habitatges vacacionals
Miquel Cifre ens explica que és un tema molt complicat i que fins que no es moguin les primeres companyies aèries no es podran fer previsions. No serà fins aquest moment, que s’espera que sigui al juny, que vendran alguns turistes. Però el propietari de l’agència de lloguer vacacional creu que, per mor de les circumstàncies, s’hauran de centrar en la pròxima temporada turística: ara mateix “les reserves estan en suspens” i “la gent va cancel·lant durant les dates incloses dins l’estat d’alarma”.
Com a contrapunt positiu, destaca que les altres reserves es mantenen. Ara bé, Miquel Cifre suposa “que la majoria no es podran fer” i el “més probable és que s’acabin reduint al mínim”. “Els clients tenen ganes de venir, però les circumstàncies són les que són”, pel que intenten preservar-les i “donanr flexibilitat als clients per realitzar canvis”.
Obertura de fronteres?
Aquesta setmana passada, un grup d’alemanys amb casa a Mallorca demanaven poder tornar a les seves segones residències, fet que ha portat polèmica. Per una banda, el ministre de Transport, José Luís Ábalos, va dir que estudiaran les opcions perquè pugui ser així. Al seu torn, la presidenta autonòmica, Francina Armengol, afirmava que les exigències són les mateixes pels residents que pels alemanys.
Un comentari