L’hostaleria és un sector que abasta totes les activitats relacionades amb l’atenció, el servei i la satisfacció dels clients en establiments com restaurants, bars, hotels i altres llocs dins el món de la restauració. No obstant això, més enllà de ser simplement un conjunt de serveis, aquest sector implica un enfocament dedicat i apassionat cap a l’art de rebre i atendre els clients.
Quan s’afegeix la passió a l’hostaleria, s’eleva l’experiència del client a un altre nivell. La passió es reflecteix en l’atenció meticulosa als detalls, en la cerca constant de l’excel·lència i en el desig de superar les expectatives, tant dels clients com personals. Així és com viu aquest món el protagonista d’avui: el pollencí Salvador Esquinas Vilanova.
Hostaler de vocació i professió
Salvador es considera una persona “autoexigent i perfeccionista” amb el seu dia a dia i amb la seva professió. També considera que és una persona a la qui “no li consta gens empatitzar, molt tolerant, obert, amigable i amable”, ens explica.
Conegut per ser net d’en Bernadí de Produixella o fill de na Mari de Cuba i en Miquel pobler, Esquinas va començar al sector de l’hostaleria des de ben jove, amb catorze anys, a Can Moixet. Va ser allà, ens relata, que es va despertar el seu interès per la cocteleria i els vins.
“Allà va començar el que fins avui és el meu modus vivendi: ser dins el món de la restauració”
Salvador Esquinas
Poc temps després, va anar a estudiar per ser tècnic superior de restauració a l’escola d’hostaleria i poc més tard, partí a Barcelona a estudiar el WSET2 – curs sobre l’estil, la qualitat i el preu dels vins de tot el món-.
Quan va continuar el seu camí al món laboral va viure uns mesos a Anglaterra per “aprendre al millor hotel rural d’Europa, el Chewtom Glen“, va passar per l’hotel Son Brull, pel Ritz i també va “anar fent col·laboracions amb amics de professió com Santi Taura, Andreu Genestra, March Fosh, Adrian Quetglas...”, entre d’altres. Ha estat durant tretze anys especialista de begudes, membre del comitè I+D de desenvolupament de destil·leries a una reconeguda casa i membre del jurat del campionat de les Balears de cocteleria. A més, té la seva pròpia empresa de servei de cocteleria -amb dos socis més- i, els darrers mesos, és per tots sabut que és el conserge del Club Pollença.
Apreciat temps lliure
El pollencí ens comenta que es troba en un moment de la seva vida on gairebé no disposa de temps lliure. Li agrada llegir, però no ho fa per falta d’aquest. D’adolescent, va estar federat de tenis, però ho va deixar anar. Li agrada molt viatjar, però no repetir destí, “no vull passar per allà mateix, m’agrada veure coses totalment noves”, ens conta.
“Fa més de cinc anys que no mir la televisió”
Salvador Esquinas
Amb l’anterior declaració, ens deixa un clar exemple d’amb què no vol malgastar les seves hores. El que si li agrada és “passar temps per la finca”. Afegeix: “Aquest és un món en constant actualització, la indústria va molt aviat, el vi, el destil·lat o les tendències de consum… Dedic els moments de tranquil·litat per estar al corrent de com evoluciona tot i continuar formar-me“.
El nostre darrer Joan Mas
Salvador Esquinas és el darrer Joan Mas -almanco per les següents hores-, però… com va viure tot aquest procés?
Ell sempre havia dit que es presentaria als 40, casualment, el seu aniversari és el sendemà del gran dia. Per tant, l’any passat, després de parlar-ho amb la seva dona, Lili, van decidir anunciar-ho a un sopar amb amics.
“Qui no es posi nirvios aquest dia menteix”
Salvador Esquinas
Amb aquesta frase, qui representà a un dels personatges més emblemàtics de la nostra història, es refereix al dia de les votacions. Els dies previs a les eleccions Salvador sentia molta incertesa: “evidentment el meu entorn em deia que sortiria jo, però jo veia els altres cercles i pensava que no; vaig anar cap allà amb nirvis”.
Ara, un any després, recorda petits detalls que l’umplen; el simulacre que feren a la residència, el “suport de la gent tant d’abans, com durant com després“, recorda a son pare, a la seva família i amistats de tota la vida… “Al cap i a la fi, et quedes amb això; agresc molt a la gent que va estar al meu costat”, expressa.
El famós crit
«Mare de Déu dels Àngels, assistiu-mos! Pollencins, alçau-vos que els pirates són aquí»
La primera vegada que el protagonista va fer el crit anava dins el cotxe amb la seva dona: “Na Lili no s’ho esperava i es va espantar” conta graciós. “Va sortir bé”, afegeix.
“Estic molt orgullós de com va sortir, vaig donar el millor de jo”
Salvador Esquinas
Consell pel pròxim ‘Joan Mas’
“Qui surti elegit que ho visqui amb la màxima intensitat amb la gent que estima; és una cosa única que t’ocorr un pic a la vida i s’ha de viure”. S’ha de gaudir de tot i s’ha de riure dels errors d’un mateix. També s’han de deixar de banda les crítiques -perquè mai plou a gust de tothom- i els nirvis”
Salvador Esquinas
Un dels consells que dona Esquinas de cara al crit és “prendre una antiga infusió que prenien els cantats d’òpera: brots de romeguera tendra i infusió de sàlvia“. Aquesta recepta va ser “màgica” per a ell i li va millorar una “considerable afonia que tenia els dies previs”.
Un altre consell és estar cinc minuts abans de sortir completament tot sol, amb els mateixos pensaments i fent “exercicis de respiració”. “Els minuts previs em vaig quedar tot sol, em vaig conscienciar per ficar-me al paper, volia ser capaç de manifestar por i ràbia i transmetre-ho així a la gent”.
“L’elegit pel poble s’ha de ficar dins la pell de Joan Mas”
Salvador Esquinas
El futur i el seu esperat projecte
Quan li posam damunt la taula la incògnita del futur assegura que vol continuar fent el que fa. Treballant de valent al seu sector i dedicant temps al projecte més gran de la seva vida: la futura paternitat. Salvador desitja poder viure “la plenitud de la infància del meu fill que està en camí” conta emotiu.
Ara, diu que li “frustra no tenir temps per jo, i de gaudir de petits plaers de la vida”. Tot i això, diu que té “amics genials, una família fabulosa, visc a un lloc idíl·lic, tenc per dormir i menjar i em sent un tio afortunat”, conclou.
