Algú pensa que Pollença, el Moll o la Cala Sant Vicenç estàn prou nets?
Segurament, la part del municipi d’entre aquestes tres que més aparença de brutícia presenta és el Port de Pollença. I és que ara a l’estiu existeix una major densitat de població, degut a l’elevada ocupació hostelera i l’arribada de propietaris extrangers o foranis de vacançes.
L’estat de neteja del paviment del Port de Pollença
El que és cert és que, combinat amb els nous materials instal·lats al paviment a les obres de nova construcció; com la Plaça Miquel Capllonch, el Carrer Formentor o el nou passeig Saralegui, juntament amb una neteja que esdevé insuficient (més en aquests mesos de temporada turística on l’alta afluència de població eleva les exigències), les taques de brutor a aquestes noves voreres i paviment hi són efectivament presents. Així mateix, pareix que mai deixarà d’esixtir el factor de l’incivisme, que agreuja notablement el problema.
Són inevitables aquestes taques al paviment? Pot fer-se encara alguna cosa? Fou un error l’elecció d’aquests materials amb que es pavimentà la via (tant a la plaça, com al carrer Formentor com al passeig Saralegui)? o encara pot arreglar-se augmentant la freqüència en que es fan nets? Si qualque dia decideix comprovar-se l’estat del clavegueram del Moll mitjançant un Plà Director, la qual cosa pareix una necessitat evident i la única solució possible de moment, ha sigut adeqüat fer les obres de nova construcció que s’han duit a terme els darrers anys, si és que qualque dia s’han d’alçar tots els paviments per arreglar l’estat de les canals i tuberies? Cal fer més obra pública abans de subsanar aquesta solució?
El que es fa palès és que la imatge és de brutícia i, juntament amb la visió donada a l’exterior els darrers anys amb la problemàtica dels vessaments i una badia que es mor, l’efecte que fa no és la que el municipi ha oferit tradicionalment ni la imatge que es voldria donar.
Val a dir que el tema de la badia i el de la millora dels serveis són un punt clau al programa electoral de MÉS per Pollença, un partit que si bé ha aconseguit el control d’aquestes àrees al consistori, porta sols un mes i mig al poder.
La recollida de residus, un altre punt clau
L’alt nombre de bars, hotels i restaurants fa inevitablement que es generin molts més residus (una conseqüència normal en un indret turístic com el nostre), elevant les possibilitats que puguin regalimar líquids, produïr-se males olors, etc. És per aquest motiu pel qual l’assiduïtat de la neteja necessita incrementar-se en temporada turística.
A més, també apareix el tema de la recollida selectiva. Si bé és un fenòmen positiu pel fet que afavoreix el reciclatge i facilita les feines als restauradors, els efectius disponibles, que són limitats, fa que la recollida selectiva sigui un procés lent. Així, la recollida de basures i dels elements a reciclar pot arribar a durar des de generalment les 22.30/23.00h en que els negocis dipositen els seus residus a fora dels locals fins les 4.00 o 5.00h en que els serveis de recollida hagin acabat de fer tota la ronda de servei. Això, genera mentrestant que tots aquests residus romanguin a la vista a les voravies.
Podria arreglar-se destinant més pressupost als serveis de recollida de basura, augmentant efectius (camions, personal, punts vers de recollida, etc.)?
I, en la mateixa línia, per què no s’arregla invertint més esforços en la neteja? doncs per una combinació d’impediments burocràtics i pressupostaris.
Les dificultats per destinar més diners a efectius de recollida i neteja
En primer lloc, el contracte amb l’empresa de serveis es troba caducat des de ja fa anys:
Se varen fer uns plecs nous just abans eleccions que s’hauran de revisar per treure una nova licitació perquè l’import puja més del 50% de l’import actual i amb els ingressos de l’Ajuntament per ara són inassumibles.
Joana Aina Campomar, regidora de l’Àrea de Serveis
I com és que l’empresa que dona els serveis de neteja pot seguir donant-los amb un contracte caducat? doncs perquè els serveis de neteja són un servei essencial que no pot deixar de donar-se per llei. Aleshores, s’està donant aquest servei sense haver pactat una millora de les exigències que l’Ajuntament hauria d’imposar per complir per millorar aquest àmbit. Unes condicions mínimes que s’haurien de millorar incrementant el servei per respondre a les noves necessitats.
I per què no pot fer-se aquest nou contracte? perquè el pressupost de l’Ajuntament no és suficient per poder signar un nou contracte on es donin més serveis, degut que aquest nou contracte costaria molts més diners, uns diners dels que l’Ajuntament no disposa degut als seus ingressos i el repartiment de dotacions a la partida pressupostària.
Ha caducat el contracte i l’empresa continua fent i cobrant el mateix amb factures amb objeccions fins que se liciti de nou, perquè és un servei que no es pot deixar de donar.
Joana Aina Campomar, regidora de l’Àrea de Serveis
El nou contracte puja molt pq les necessitats han augmentat I els sous treballadors també. Per això s’ha de revisar per equilibrar necessitats I pressupost.
I aleshores, un pot demanar-se: perquè no utilitzar el superàvit del que disposa l’Ajuntament? a dia d’avui d’uns 14 milions d’euros després de la inversió de 16 milions d’euros la passada legislatura.
La resposta és que legalment no es pot usar aquest romanent de diners més que per a inversions i no com a despesa corrent. Aquesta despesa, ha de ser assignada prèviament als pressuposts.
El romanent banc se pot utilitzar per inversions , no per despesa correct com son els serveis.Ara Intentam saber les necessitats I on actuar en prioritat a la vegada que planificam la gestió.
Joana Aina Campomar, regidora de l’Àrea de Serveis
No sé pot utilitzar romanent per contrtactar treballadors.
El problema de l’Ajuntament de Pollença és que té pocs ingressos per la demanda de serveis.
Aleshores, serà clau el repartiment de les despeses de cara als pressuposts per al 2024, que es començaràn a aprovar el pròxim mes de septembre. I el que segur que no serà és una feina fàcil per poder fer quadrar els números i augmentar la despesa en cobrir necessitats tan essencials per al poble com aquestes: serveis de neteja, de recollida, sol·lucionar el problema del clavegueram i millorar l’estat de la badia.
Per rematar el tema, gira entorn que amb l’entrada d’una companyia com Four Seasons a Formentor, l’arribada de clients d’un alt poder adquisitiu podria esser un motor d’impuls econòmic per als comerços de Pollença. La pregunta és, arribaràn al municipi aquest tipus de clients si el que se’ls ofereix són aquestes condicions?
Escau una anàlisi a fons, tècnic i delegat en mans expertes, sobre com poder sol·lucionar aquests vectors problemàtics. També és èticament necessari el consens i la implicació de totes les formacions polítiques en aquest sentit, degut a que el que hi ha en joc no és un interés partidista, sinó el futur econòmic i mediambiental del municipi.
