Un altre any arriba Sant Antoni i pareix a ser que ni les festes ens lleven l’oportunitat d’entrar en debats. Aquesta vegada amb un convidat de luxe: el Gall. Si després d’uns mesos aïrats, on uns es proclamaven vencedors de l’elecció d’un solar per construir un centre sanitari i d’altres es mostraven com a representants de la voluntat popular pollencina, arriba un nou capítol de les confrontacions polítiques que protagonitzarà el seu darrer capítol el divendres vespre.
Després que l’any 2017 el batle Miquel Àngel March, a través d’una votació ajustada del plenari de l’Ajuntament de Pollença, decidís eliminar el Gall com a animal viu de la tradicional festa pollencina, pareix que el nou equip de govern es plantejà reincorporar aquest element. Respecte d’aquesta decisió hi va haver una important polèmica, la que després d’uns anys pareixia calmada, pendent de l’arribada de nous posicionaments polítics al govern. Les opinions dels ciutadans pollencins es basen en el respecte pel benestar dels animals i els possibles d’anys físics i/o psicològics del Gall com a interès superior, a més de complir amb la legalitat de protecció dels animals. Per altra banda, hi ha qui opina que el tractament de l’animal és correcte i no sofreix en cap moment i que, per tant, s’ha de mantenir en favor d’una tradició que molts consideren històrica.
Tot i això, més enllà d’opinions personals, cal destacar que aquest tema pot ser ambigu jurídicament. Així, la Llei 1/1992, de 8 d’abril, de protecció dels animals que viuen a l’entorn humà, destaca en el seu article quart:
“ 1. Amb caràcter específic es prohibeix així mateix:
a)[…]l’ús d’animals en festes o espectacles que tinguin per objecte o en sigui un component la mort, tortura, maltractament, danys, burles, sofriments o tractaments antinaturals, abans, durant o després de la festa o espectacle.”
Pareix que el centre de la qüestió és determinar si l’animal es troba en una situació de maltractament, tortura, danys o sofriment en relació a la festa. Per desgràcia, tot i ser evident, no li podem demanar al gall, pel que ens haurem de servir d’impressions i d’informes de veterinaris que poden ser de distints colors.
A més a més, la citada llei insta als ajuntaments que decideixin a servir-se d’animals dins les seves festes a verificar el bon estat del protagonista.
“6. Festes populars amb animals:
b) L’ajuntament del municipi on encara es puguin celebrar aquestes festes haurà de comprovar i certificar que es compleixen els requisits de l’article 4.1 i ho haurà de comunicar i certificar amb un informe veterinari a la conselleria competent en matèria de protecció dels animals i ramaderia en compliment d’aquest article.”
En conclusió, des d’un punt de vista jurídic pareix que es necessiten una sèrie de tràmits i actuacions que requereixen una organització. Cal recordar que més enllà d’opinions personals i polítiques, l’Ajuntament com a òrgan administratiu està sotmès a les lleis i té l’obligació de fer-les complir.
Tot i això, de les recents declaracions del Batle, no en té coneixement. Va manifestar que ell no organitza la festa i que tot és possible, ja que no té arguments per llevar-lo ni per posar-lo. És d’imaginar que el dissabte l’equip de govern ja sabia si hi havia gall o no. S’instaura així una incògnita, un element final sorpresa a la festa de Sant Antoni. A falta de saber el que passarà, Podem Pollença ja ha manifestat que es tractaria d’una imprudència per part del batle i del regidor de festes tornar a posar un gall viu en el cim del Pi i, que de fer-ho, denunciaran els fets.
Per altra part, tot i no ser un tema tant polèmic, és curiós com altres qüestions no són objectes de debat polític tals com puguin ser les mesures de seguretat dels ciutadans que participen d’una festa que comporta importants perills; la llargada d’un pi que ha de passar per carrers que no s’eixamplen; o la correlació de responsabilitat i competència del regidor de festes, del batle i de la comissió de festes. Temes que any rere any passen desapercebuts i que només pareixen estar al centre del debat en aquelles ocasions en què, desgraciadament, succeeixen accidents. Pareix que no ens queda més que esperar. Sant Antoni, guarda’ns de foc i polèmica.
