Una guerra silenciada: el Medi Ambient durant els conflictes armats

L’Assemblea General de les Nacions Unides va proclamar el 6 de novembre com el Dia Internacional per a la prevenció de l’explotació del Medi Ambient en la guerra i els conflictes armats. Des de 2001, aquesta data pretén protegir l’entorn en situacions de conflicte.

És evident la multitud de morts i ferits que queden després del pas d’una guerra, així com la destrucció que les ciutats pateixen i obliga els supervivents a seguir a penes sense un manteniment on refugiar-se. El medi ambient, així mateix, resulta veritablement perjudicat: focs, contaminació i substàncies tòxiques són algunes de les accions que repercuteixen a la naturalesa i els animals. Aquesta crueltat, no obstant això, és silenciada.

És més, segons explica l’ONU en el seu Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA), el 40% de les vegades aquests conflictes han estat desencadenats per controvèrsies relacionades amb explotació de recursos naturals, siguin minerals, petrolis, aigua, or, gas… Almenys, durant els últims 60 anys.

Per a les Nacions Unides és primordial garantir que el medi ambient sigui protegit; amb l’objectiu d’evitar nous conflictes i mantenir la pau entre els diferents estats i col·lectius. Evitant la destrucció d’ecosistemes i mitjans de subsistència. No obstant això, els acords sorgits arran d’aquesta proclamació han estat en va, ja que actualment en el planti s’estan donant diverses guerres simultànies. D’una banda, els acords de la resolució de la Resolució de l’ONU sobre la protecció del medi ambient en zones afectades per conflictes armats. D’altra, els Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’Agenda 2030.

Agredir al medi ambient és arremetre directament amb la supervivència de l’individu i de la resta d’espècies. Derruir la terra que habitem i acabar amb els béns naturals que ens són necessaris o d’utilitat (per descomptat, sense caure en termes d’explotació i abús).

En els últims 60 anys, aquestes han estat alguna de les conseqüències sofrides per situacions bèl·liques i armades:

• Desforestació del 95% a l’Afganistan.
• Fums tòxics verinosos prop de la ciutat iraquiana de Mossul (Iraq).
• Tales il·legals, extracció il·legal de recursos, caça furtiva massiva i cria d’espècies invasores a Colòmbia, República Democràtica del Congo i Sudan del Sud.
• Poblacions d’elefants delmades a la República Democràtica del Congo i a la República Centreafricana.
• Danys en la infraestructura hídrica a Gaza, Iemen i altres llocs.
• Destrucció deliberada de boscos i contaminació dels sòls a Vietnam.
• Població animal reduïda en un 90% a Moçambic.

Malgrat les accions recomanades pel Comitè Internacional de la Creu Roja (CICR) per a prevenir aquests danys ambientals, el Dret Internacional Humanitari que prohibeix l’ús del medi ambient com a arma, es continua obviant. Aquestes accions prohibeixen situar a les tropes o el material militar en ecosistemes fràgils o zones protegides, així com delimitar per complet aquests perímetres perquè no es realitzin operacions de cap mena. S’exigeix, d’aquesta manera, que les parts del conflicte contemplin la possibilitat de causar danys abans d’iniciar un atac. Alguna cosa que el Programa de l’ONU per al Medi ambient tracta de continuar treballant de cara a l’Agenda 2030, perquè garantir aquests mitjans de subsistència i prevenir els conflictes no és una tasca fàcil en una societat tan tecno-industrialitzada i imperialista.