Arrels Marines i Cap de Fibló són dues de les associacions culturals del municipi que més feina fan amb els joves. Metafòricament, una els ensenya les seves arrels: les plantes, els animals, la mar i la terra. El seu passat i el seu futur. L’altre, els ensenya a fer-li voltes al boll. A pensar i a jugar fins que els fibli el cap. Ahir, portaren a terme, de manera conjunta com acostumen i aprofitant les festes de Sant Vicenç, un taller sobre Cultura i Natura.
Aquest joc de paraules que li donà nom, que combina la posidònia (aquest gran productor d’oxígen en torn a la defensa del qual Arrels Marines orbita les seves accions) amb la pose o postura, és la suma de tres vèrtexs amb els quals queda ben definida la seva feina. Els tres vèrtexs podrien definir-se com: conèixer de l’entorn, aprendre a expressar-se amb llibertat i confiança i,finalment, gaudir i diviertir-se amb tot plegat.
Per una banda i en primer lloc, el taller consistia, novament, amb l’ensenyament dels infants sobre l’ecosistema que pot trobar-se a la Cala Sant Vicenç: espècies, interaccions entre elles, situació actual en que es troba el mateix o fer veure com afecta l’escalfament global a aquest medi. Conèixer quins impactes entròpics ja té i pot tenir el canvi climàtic pot ajudar a aquestes noves generacions a entendre les relacions entre el seu medi més proper i el que està passant. Per així conèixer la situació i generar una nova manera de conviure amb aquest cisma global. Conèixer l’entorn així com les circumstàncies és vital per a l’ésser humà i és una gran eina per a les noves generacions.
Aquestes associacions porten com emblema la següent cita que han fet seva:
Al final, sols protegim el que estimem. I sols estimem el que entenem
Així, la primera passa del taller fou una immersió guiada per a fer ‘snorkel‘ i posar en pràctica els coneixements adquirits per tal d’identificar les espècies que havien conceptualitzat just abans.
La segona passa del taller, el teatre. L’expressió sense vergonya i, així, l’autoconfiança. La pèrdua de la por a trobar la pose idònia, la que cadascú vol per estar a gust i expressar-se. A través de jocs de ritme i postures, imitar una figura de manera improvitzada, un personatge, un peix o una bimbolla i posar-li veu. El que pareix sols un joc és també una forma d’aprendre a estar i divertir-se sense prejudicis.
I, per acabar, la tercera passa. El circ. L’ús del cos i els objectes per diversió. Un aprenentatge psicomotriu amb el que passar-s’ho bé amb el sentit de jugar per jugar. Un goig per estar amb la ment i el propi cos i fer rodó un aprenentatge corporal, cultural i natural.
