Possible col·lapse en corrents atlàntics: Quin impacte tendrà en el clima global i local?
Un estudi alerta sobre la desacceleració del AMOC i les seves conseqüències per a Europa i les illes Balears, on es podrien registrar canvis en les temperatures i els patrons de pluja
Un estudi recent ha generat preocupació en alertar sobre un possible col·lapse en el sistema de corrents de l’Atlàntic, conegut com AMOC, a causa del desglaç de Groenlàndia causat pel canvi climàtic. Publicat en la revista Science Advances per investigadors de la Universitat d’Utrecht, l’estudi ressalta la possibilitat d’una ràpida desacceleració en aquests corrents i el seu impacte en el clima.
Aquest fenomen ja havia estat esmentat en estudis anteriors, però aquest últim assenyala un possible punt de no retorn entre 2025 i 2095, amb majors probabilitats cap a 2057. De ser així, es preveu un descens dràstic de les temperatures a Europa, especialment en el nord, amb un refredament de fins a 3 °C per dècada. Malgrat això, l’escalfament global continuarà, la qual cosa planteja un escenari preocupant a nivell mundial.
Com afectaria a les Illes la possible frenada dels corrents atlàntics?
El possible col·lapse dels corrents atlàntics podria tenir efectes significatius a les illes Balears. El professor de Física de la Terra de la UIB i director del LINCC, Damià Gomis, analitza com afectaria aquesta situació a la regió.
En cas d’un col·lapse dels corrents atlàntics, s’esperaria un refredament en tota Europa, però amb impactes variables en diferents regions. Mentre que a Escandinàvia es preveu una reducció de fins a 30 °C a l’hivern (uns 10 °C a l’estiu), al Mediterrani la disminució seria de 3-4 °C a l’hivern i de 1-2 °C a l’estiu. És important tenir en compte que aquests efectes se sumarien a l’escalfament global provocat per l’augment de CO₂ en l’atmosfera. En el cas de les illes Balears, el balanç net d’aquests efectes podria ser pròxim a zero, depenent de les emissions futures de CO₂.
A més, podria provocar canvis significatius en els patrons de pluja, amb una reducció del 10% a l’hivern i del 30% a l’estiu a Europa. Aquests canvis tindrien implicacions importants per a la regió mediterrània i les illes Balears en particular.
