La glosa a Mallorca és una forma artística tradicional que ha arrelat profundament a la cultura d’aquesta bella illa del Mediterrani. Aquesta expressió singular combina la poesia popular, la música i la improvisació, creant un art genuí i arrelat a la identitat mallorquina.
La glosa s’ha transmès de generació en generació, convertint-se en una part essencial de les celebracions i festes locals. Els seus orígens es remunten a èpoques antigues, i al llarg del temps ha evolucionat, adaptant-se a les dinàmiques culturals canviant mentre manté la seva essència única.
Tomeu Cifre Cerdà “Fus”, destaca com un apassionat defensor i coneixedor de la glosa a Mallorca. La seva dedicació a preservar i difondre aquesta forma d’expressió l’ha convertit en un dels pollencins més destacats dintre el món del glossat. Aprofitant el context de les festes de Sant Antoni, el coneixem.
Els inicis a l’Ultramarinos d’Eu Moll
Tomeu ‘Fus’ (1971) nom així des que amb 14 anys li van posar aquest sobrenom. Com així? Idò ens remuntam a les primeres vegades que Tomeu feia la travessa, ens conta que anava amb gent major que ell i sempre arribava dels darrers amb la llengua fora. “Quan em cans, vocalitz ben poc i em deien que arribava fus, segons jo: ‘fuz’. Quan vaig aprendre a fer la ‘s’ ja se m’havia quedat aquest nom, el vaig rebre bé i així s’ha quedat”.
Tomeu és mollero de sempre, només ha viscut a Pollença poble durant cinc anys. Quan li demanam per la seva personalitat, en conta graciós que “segons la meva dona som caparrut”. Continua, “tenc un punt de timidesa i insegur. Som apassionat, quan una cosa m’interessa m’agrada molt. Som sensible; tan emocionalment com apreciant la bellesa de les coses que m’agraden. Dia a dia tenc les ganes d’intentar millorar en tots els aspectes de la meva vida”.
Durant la infantesa de Tomeu, la seva família regentava una botiga d’ultramarins a casa seva, situada al Carrer Verge del Carme del Port de Pollença. A son pare, li deien ‘de la plana’ i sa mare era campanetera de naixement, però es va establir a Pollença perquè el seu pare gestionava la tafona del Carrer de l’Horta.
L’educació de Tomeu va transcórrer entre les aules de les monges en la infància i l’Institut de Pollença a l’adolescència. Va ser en aquest punt de la seva vida on es va començar a interessar molt per la Secció de muntanya del Club Pollença i va començar a fer vida pel centre del poble. “Així com tota la meva infància la vaig passar al Moll, de jovenet estava sempre per Pollença”.
Començar a valer-se per si mateix
Amb tan sols 11 anys, va començar a treballar carregant càmeres a un hotel del Port de Pollença, una tasca que repetiria cada estiu, permetent-li acumular un petit tresor econòmic a la primerenca edat de 14 anys. Nostàlgic, recorda aquella etapa quan havia de pujar a una caixa de ‘botellins’ de refresc per arribar a la cafetera, de lo jove i petit que encara era.
La seva experiència laboral primerenca va limitar el seu temps d’oci i les seves relacions socials, però també li va ensenyar a valer-se per si mateix.
Després d’uns estius treballant a l’hostaleria, amb 17 anys va decidir deixar el COU (Curs d’Orientació Universitària) i treballar a una casa de fotografia pollencina durant un any i mig. Aquella feina “m’agradava, però vaig decidir canviar-la per guanyar més doblers, i aquí fou quan inicià una nova feina i alhora una de les seves grans passions, però en parlarem més endavant.
Durant tres anys, Barcelona va ser ca seva. Allà va dur a terme els seus estudis de fotografia. Sobre aquella experiència, recorda ser “un jove inexpert, que va anar fent amistats i acumulant experiències valuoses”. A la Ciutat Comtal, els seus estudis eren els horabaixes, així que els matins “treballava com a repartidor de pizzes per treure uns doberets“, ens explica.
Tornant al que hem deixat pendent fa uns paràgrafs, una de les seves passions era, és i serà la mar. La seva feina desitjada que va aconseguir fou a les ‘Golondrines de Ciutadella’, sota la direcció d’Ignasi Borràs, on feien excursions amb turistes i allà va treballar durant 14 estius. Durant aquella etapa es va formar a l’Escola Nàutica per poder ser patró major de cabotatge.
Més endavant, es va començar a interessar pel món de les piragües, la passió de Tomeu per la mar ha estat un fil conductor constant a través de la seva vida. Amb aquest tipus d’embarcació va explorar terres inexplorades, una iniciativa que en aquell moment resultava insòlita. Navegaven en piragua per la badia, des del moll fins a Sant Vicenç, voltant Cabrera… i fins i tot aventurant-se d’anar de Cala Murta fins a Menorca; tot això acompanyat dels seus companys de la Secció de Muntanya.
Amb 26 anys, va adquirir un petit veler amb el qual va explorar les aigües al voltant de Mallorca, gaudint-ne durant més de dues dècades. La mar, amb tota la seva immensitat i misteri, s’ha convertit en un element inseparable de la vida i les passions de Tomeu.
Natura i cuina
L’oceà és la feina i el passatemps de Tomeu. Actualment, és patró d’una embarcació d’oci per a una família. Quan no està immers a la mar, gaudeix de caminar i explorar la muntanya, així com de passejar amb la bicicleta. El senderisme ha estat una passió constant, i aviat continuarà amb el seu propòsit d’anar fent el Camí de Santiago.
A més de les seves aficions a l’aire lliure, Tomeu troba gran plaer en la cuina, una activitat que li proporciona entreteniment i relaxació. Amb gairebé una col·lecció de llibres de cuina, destaca el seu plat estrella: l’arròs de peix. Tot i això, “els meus fills podrien dir que les meves especialitats són la pasta al pesto o les pizzes”, conta rioler. Amb una passió per la cuina compartida, li agrada preparar menjars per a moltes persones i gaudir de la satisfacció dels seus convidats.
La glosa i la seva actualitat
El mollero és amant del món de la glosa i de la cultura popular en general -li agrada ballar ball de bot, va ser cavallet i cossier durant sis anys-. El primer contacte amb l’art del glossat el va tenir de jovenet, durant les vetlades de Sant Antoni, amb l’essència viva de la glosa que ressona a peu de fogueró. Recorda aquesta expressió creativa de la veu d’Antonia Real, Ribota i Bissanyes.
Amb els anys, aquesta tradició li ha permès experimentar la joia de cantar en comunitat, una experiència que valora profundament. Amb un toc de modesta autocrítica, manifesta la seva frustració per no ser un cantador excepcional, tot i que el seu amor per la música i la seva participació en el món de la glosa persisteixen amb fervor. Com compara amb el ball de bot -una altra tradició que valora i practica des de sempre-, opina que ambdós arts no radiquen en l’actuació escènica, sinó en la satisfacció de ballar o glossar pel seu propi plaer.
Les vetlades de Sant Antoni marquen l‘inici del seu interès pel món de la glosa escrita. Després de participar en un curs a Alcúdia que li proporciona pautes per crear-les, Tomeu es converteix en un apassionat creador de gloses. Des del 2013, ha liderat tallers amb altres glossadors, organitzant i contribuint al desenvolupament d’aquest art a l’illa.
Després d’onze anys immers en la comunitat de glossadors, Tomeu destaca la seva participació activa en la junta directiva i l’organització d’esdeveniments de Glossadors de Mallorca. Amb una freqüència setmanal, es reuneix amb altres glossadors a Manacor, on treballen la glosa i creen dinàmiques noves.
La seva dedicació ha estat recompensada amb èxits notables, incloent-hi la victòria en concursos i l’obtenció de premis importants com el del Bar Mallorquí -altament valorat dins el món dels glossadors-, consolidant el seu llegat en el món de la glosa escrita.
No obstant això, enmig d’aquesta passió, Tomeu reflexiona sobre l’evolució actual de la glosa. A Pollença, ha experimentat un declivi en popularitat durant la festa de Sant Antoni, amb pocs llocs on es canta.
“És una llàstima, els temps evoluciona i no atreu, la gent, per bé o per mal, té altres curolles”.
Malgrat això, Tomeu destaca la importància de crear espais propis per a la glosa i les seves paraules ressonen com un crida a mantenir viva aquesta tradició única.
Una mirada enrere
Quan li demanam sobre el camí fet fins ara Tomeu se sent satisfet.
“Dins els encerts i els erros som així, amb lo bo i lo dolent”
Tal vegada es penedeix de què la seva “inseguretat no em va permetre estudiar més per por a no ser capaç. Ara pens que sí que ho hagués fet. Biologia marina o alguna cosa relacionada amb la mar”, relata.
Per al moment, Tomeu seguirà amb les activitats que el fan feliç, compartint-les amb la seva família: els seus quatre fills, na Júlia i en Lluc, amb na Cati Bota, i en Joan i n’Emma, amb na Susana.
Tenia 51 anys i una vida regalada una muller estimada 4 fills i molts companys. També pensaments estranys de quin dia em moriria. El temps passava. Corria com un cavall desbocat però jo estava enfeinat sense sebre el que volia. Tenia un grapat d’amics a qui estimava tant que sebre d’ells era un cant que hagués escoltat mil pics. Tenia uns somnis xics, també en tenia d’enormes. Un cos pendent de reformes mig desfet, mig esbucat i certa habilitat per no fer cas de les normes. Tenia cotxe i casa, i una olla de caragols. Més de trenta cossiols i un roser que feia vasa al paissatge. Un poc ase, un germà. Dues germanes, un amor sense baranes, cinc nebots i un galliner. Un poble ple de turistes de cotxes i de renous. Un paner sempre ple d’ous i unes bicicletes tristes. Un finestral sense vistes i una feina a mig fer. Un vers damunt un paper sense mètrica ni rima. Com també, una gran estima pel meu passat mariner. També tenia una mare a qui estimava molt i que em feia qualque escolt quan me veia qualque tara. Tenia, i tenc encara, unes sabates, tribut inutil, que d’ajagut duc estirat davall terra, i que encara em donen guerra llustroses dins el taút. -Tomeu Fus
