En edicions passades, aquest festival va retre homenatge a figures indispensables de la música clàssica. Mozart, Beethoven o Brahms foren els compositors partitures dels quals foren traslladades de la història, a l’atril, i de l’atril, als espectadors del Claustre de Sant Domingo.
En aquesta ocasió, serà Tchaikovsky. Un compositor de qui qualsevol persona reconeixerà la melodia del seu ”ball dels cignes” o el ‘trencanous”, però de qui no tots sabràn de la complexitat dels missatges que transmitia a través del seu art.
Piotr Ilich Tchaikovsky (1840-1893) fou un compositor, director, artista conceptual, pianista, coreògraf i professor d’origen rus. Un autèntic virtuós d’una producció musical igualable per pocs altres a la història de la música. I també fou una persona determinada pel seu context. Per la corrent artística que atravessava la seva època, el romanticisme. I, tot i esser aquesta una etapa que enlairava els sentiments per damunt de la raó, un període on, i per desgràcia ni tan sols avui, no tots els sentiments estaven compresos ni molt menys permesos.
Tchaikovsky, artista romàntic
Tchaikovsky fou homosexual. Un fet que el turmentà per no poder existir i estimar tal i com era i en llibertat. Que l’obligà a casar-se amb mullers amb qui no volia conviure o a qui no estimava o estava enamorat. Aquest fet, el va sumir en diversos estats depresius o de crisi personals, i fins i tot és una especulació ben estesa que no va morir de còlera, com oficialment es coneix, sinó que la seva mort fou un suïcidi.
Potser és per aquests motius pels quals a la seva obra, la temàtica de les seves cançons balla sempre entre l’amor i la mort. L’expressió dels dos sentiments que donen sentit a la vida, i repressió dels quals el portaren a decantar-se per posar fi a aquesta lluita vital que passam entre l’amor i la consciència de la pròpia finitud. I és que ”matar-se és confessar que s’ha sigut sobrepassat per la vida” (Albert Camus) quan la vida és trobar el sentit que transita entre el per què val la pena viure fins el final tot i sabent que un dia morirem.
Havent nascut al moment cúspide del romanticisme a Europa, la voluntat i els sentiments per sobre de la llei natural i la racionalitat, o la bellesa i la ficció com a veritats trascendents, feien que la recerca a la vida de l’amor i la llibertat foren els objectius que la persona, com a ‘artista de la seva pròpia vida’, havia de buscar a tot cost. El xoc d’aquests ideals de rebel·lia amb la realitat material, contradictòria en sí mateixa per uns ideals burguesos estereotipats i repressors, conduí molts romàntics a la frustració i a acabar amb la seva pròpia vida.
Un paradigma ben similar al contemporani, tal i com Bernat Quetglas ens contarà en la següent entrevista.
El director Bernat Quetglas, sobre Txaikovsky, el festival i la música
Bernat Quetglas és el jove director mallorquí que porta ja una prolífera carrera musical i que dirigirà el concert extraordinari del festival a Palma, així com el concert al Claustre de Sant Domingo en que l’Orquestra de Cambra de Mallorca i la violí solista Ana María Valderrama interpretaràn el Concert per a violí i orquestra Op. 35 i la Simfonía núm. 6 “Patètica” Op. 74 de Tchaikovsky.
Així mateix, a Pollença hi actuarà el pianista Enrique Bagaría i el Diego Hervalejo Trío, que interpretaràn l’un, en un concert de piano, a Txaikovsky, Bach, Sergei Rachmaninov i Alexander Scriabin i els altres, una aproximació a Tchaikovsky a través del jazz.
En el següent enllaç hi obtindreu tota la informació sobre els artistes. I en aquesta pàgina, podreu comprar les entrades per als concerts que es realitzaràn el 9, 16 i 23 de septembre a Pollença (a les 20h) i el 10 de septembre a Palma (a les 19h). El preu és de 15 euros per a tots els concerts, exceptuant el de dia 10 a Palma, que és gratuït.
- P: Què recomanaries principalment del festival? Come el recomanaries a algú que desconeix Tchaikovsky i la música clàssica?
La música de Tchaikovsky és una música del romanticisme. És una música que parla de sentiments. A més d’una manera oberta, honesta, fins i tot un poquet exagerada.
La música romàntica connecta molt bé amb l’espectador actual precisament per això. Perquè ens trobam en una època on la introspecció psicològica d’un mateix l’expressió dels sentiments, les emocions, etc. tornen a estar molt al dia per aquest subjectivisme que ja imperava en el segle XIX. Per això podem parlar de que vivim una època neo-romàntica i és per això que aquesta musica de Tchaikovsky que parla d’amor, de mort, de totes aquestes emocions, és una música que connecta molt bé amb les audiències actuals. I no fa falta ser un expert en música. Ni per Tchaikovsky ni per cap altre gran compositor. Si un va a un bon concert amb ganes d’escoltar, sempre acaba disfrutant. I si a més ens parla d’aquests temes que són de tanta actualitat, alta vigència en tots els estrats de la societat, perquè en qualsevol àmbit està vigent aquest retorn al subjectivisme, cap al donar tanta importància als sentiments d’un mateix.
Potser també la pandèmia ha ajudat a això. En aquest cas la música, sobretot de Tchaikovsky, mos connecta directament amb aquestes temàtiques d’amor, desamor, mort, esperança… tot això ho trobam a la seva música. I per això connecta tan bé amb el públic actual.
La música romàntica connecta molt bé amb l’espectador actual precisament per això. Per que ens trobam en una època on la introspecció psicològica d’un mateix l’expressió dels sentiments, les emocions…
Bernat Quetglas
Què trobarem? trobarem totes aquestes emocions dins tres concerts diferents, i a la vegada complementaris.
Un primer on tendrem simfonia patètica. La simfonia que va escriure just abans de suïcidar-se. Perquè s’ha especulat que es va suïcidar i que va deixar aquesta simfonia que era un poquet una carta de comiat. Era una simfonia que mos parla d’un comiat de la vida. Aquest primer concert d’Ana Valderrama, una de les millors violinistes nacionals. Podríem dir perfectament una dels top 5 dels violinistes actuals del país.
Un segon concert amb música de piano, que combinarà música de piano de Tchaikovsky i música de piano de Rachmaninov. També és una música del mateix segle que Tchaikovsky, Rachmaniov era discípul d’ell. Una música molt romàntica, que marcà un abans i un després dins la tècnica pianistica i per això crec que aquest segon concert de música de piano és una cita obligada per a tota la gent que li encanti el piano i la música per ap inano.De fet diria que és una data de les que ha d’estar senyalada en vermell de tot l’any a l’espectre de les balears.
Perquè ens trobam davant un pianista excepcional, n’Enrique Bagaria. molt reconegut a la península que ha tocat amb orquestra del teatre Marinsky de Sant Petesburg a Rússia. Parlam d’una figura molt important. Ens oferirà un recital de música on inclourà un poc de Bach i després Escola Russa: Tchaikovsky, el seu deixeble Rachmaninov i també un compositor posterior que és Scriabin. Per tant, després d’aquest preludi de Bach, el que trobarem després és la música d’escola russa per piano.
Com a plat fort, la segona sonata de Rachmaninov que marca un abans i un després dins l’escola pianística. Llavors crec que és una cita majúscula dels concerts per piano que se fan a les Illes Balears. Aleshores és una recomanació per a qualsevol estudiant de piano o amants de la música per a piano.
Finalment el tercer concert el que cerca és acostar-se a aquella gent que té menys contacte amb la música clàssica. De fet en aquestes dareres ocasions sempre havíem fet algún tipus d’activitat per atracar-mos a la gent peruquè des de la música clàssica no podem esperar que la gent s’acosti a nosaltres.
També nosaltres hem de fer l’esforç d’apropar allò que feim a la gent del carrer. Perquè és real que hi ha una desconnexió entre una part i una altra i per això ens hem d’esforár a que la nostra música s’acosti cada dia més a la gen del carrer. Per això hem fet els darrers anys Flashmobs; actuacions al mercat o a la plaça.
Enguany no fem això però sí que proposam un concert d’aquests que es diuen corssovers. Un conert fusió entre música de ballet de tchaikovsky i música jazz. Contarem amb Diego Hervalejo trio. Un trio compost per un músic sicilià, un músic de Barcelona i un músic Mallorquí que ens presentaràn aquestes melodies famosíssimes de Tchaikovsky passades pel jazz. D’aquesta manera el que pretenem és que la gent que no estigui tan acostumada a la música clàssica pugui atrapar a poc a poc a uns nous oients cap al món de la clàssica. Atracar aquesta música a tots els tipus de públics.
- Què en trobes de l’acústica del Claustre de Pollença i del tracte del poble amb la música clàssica, ara que s’ha celebrat el Festival de Pollença i que, gairebé tot seguit, arriba aquesta nova edició del Festival Tchaikovsky?
Bé, sempre he dit que els músics sempre gaudim de venir a Pollença perquè els músics respiram l’estima del poble cap a la cultura, l’art i la música.
Ja és una declaració d’intencions això que dius. Que després de celebrar-se el Festival de Pollença, un dels festivals més importants de música clàssica que es duu celebrant anys i anys a l’illa
El mes de setembre s’acosta per seguir potenciant la cultura de qualitat, la cultura on l’art de veres i no l’entreteniment és la pedra angular i segueixen apostant per un Festival dedicat a un dels clàssics universals. Altres anys han sigut Mozart, Beethoven, Brahms i enguany Tchaikovsky. És una demostració el fet que se’ns segueixi recolzant i que el poble de Pollença estima el que feim, estima la música i això un artista quan trepitja el poble ho nota i fa que passi més gust de tocar. Sempre és un orgull tocar a aquest claustre. És un espai emblemàtic amb una acústica que està prou bé i que a més se segueix reforçant, ara amb aquesta nova caixa acústica que s’ha instal·lat. Que segur que encara ajuda un poc més a que el públic ho pugui gaudir però bé, sempre ha sigut un lloc amb un ambient màgic per tot el que ha passat allà: tots els grans artistes que han passat per aquest claustre i han compartit la seva música amb tots els pollencins.
És una demostració el fet que se’ns segueixi recolzant i que el poble de Pollença estima el que feim, estima la música i això un artista quan trepitja el poble ho nota i fa que passi més gust de tocar. Sempre és un orgull tocar a aquest claustre.
Bernat Quetglas
- Per donar un poc a conèixer el compositor, podem dir que la seva vida estigué plena de controvèrsies. Visqué en la inseguretat que fos descoberta la seva homosexualitat en una època on se l’hagués condemnat per aquest motiu. Potser aquesta és una de les raons quals a les seves cançons hi aparèixen constantment els temes de l’amor i de la mort, i potser precisament també per això Tchaikovsky sia un compositor que especialment toca les emocions dels músics que l’interpreten. Què diries sobre ell i les seves composicions?
Aquesta Simfonia patètica va directe al cor. És la darrera simfonia que va compondre, la darrera música que va compondre. De fet se va estrenar dos dies abans de la seva mort. I mentre l’escrivia enviava cartes al seu germà i a la seva mecenes explicant que dins aquesta simfonia hi havia un programa extra-musical. Un missatge més enllà de la música que encara no podia ser desvetllat. I just després va morir, probablement per suïcidi.
Clar, aquest programa era el seu comiat de la vida. Per això en aquesta simfonia hi trobam moments destructius, moments de patiment, de comiat. I moments també on tenim un record d’aquells moments agradables que hem tingut. Una música completament emocional, que no deixa a ningú indiferent. Ja pots comprovar que a mí com director em fa moltíssimes ganes. Serà la primera vegada que la dirigiré i els músics quan la tocam n’hi ha algún que plora. Perquè parla de coses tan universals; el despedir-se de tot el que estima, els records agradables de la vida, també el moviment on tens el destí que t’està cridant de manera inexorable dien-te: ha arribat la teva hora. Questions que estàn tan al dia de l’ésser humà… És considerada una de les millors simfonies escrites mai.
- Una de les innovacions que presenta enguany el festival és l’adaptació de la música de Txaikovsky al jazz. Creus, com a director, que haurien d’anar amb compte en qualque aspecte aquests músics per respectar la seva obra genuïna? Creus que és una bona manera, aquesta, d’introduïr a la gent que no escolti música clàssica a través d’apropar-li mitjançant estils més moderns?
És necessari que els clàssics ens llevem la pols del frac per actualitzar-nos. Per suposat, quan un vol fer una interpretació vol ser del més curós amb allò, però presentar un producte fusió, diferent és molt sà. No hem de ser integristes amb aquest tipus de coses. Òbviament, quan és un concert purament de clàssica, hem de ser estrictes i que aquella partitura siga el més honesta i amb els menys adulterants possibles. Però en un concert diferent on el codi és un altre és molt sà que combinem la nostra música amb altres, que ens acostem a altres públics perquè la gent s’acosti a nosaltres també. Perquè així potser la gent s’acosti a concerts més purament clàssics i també li agradarà.
Però no podem esperar que la gent s’acosti a nosaltres perquè sí. D’alguna forma fem concerts una mica passats de moda, en el sentit que són molt estàtics visualment. Tot i que nosaltres intentam que als concerts encara que siguin de clàssica es jugui amb les llums o alguna projecció, perquè hem de ser conscients del dia a dia en el que estam vivint. On els impulsos són constants, la informació és constant, tenim un contacte amb qualsevol mitjà molt instantani ia ixò és un trànsti d’informació rapidíssim i constant que no podem obviar.
Afecta a la concentració de la gent, la gent ja no pot escoltar un concert de 4h com escoltava el 1700. Si visualment un concert és molt estàtic he de complementar-ho d’alguna manera. Hem d’aconseguir que l’experiència que viu l’auditori quan vé sigui el més completa possible. I no se tracta d’adulterar els concerts. Obviament el protagonisme ha de ser la música i l’hem de fer el més honesta possible, però a la vegada hem de ser conscients que els temps canvien i hem d’ajudar a que el públic s’acosti a nosaltres i vengui a gaudir d’aquesta música. Sempre serà la protagonista i el plat principal, però hem d’ajudar perquè sinó els auditori quedaràn buids i això és el que no volem, perquè la música és per compartir-la.
