Els cicles de concerts de Sons de Nit ens té ja acostumats, des de fa 24 anys, a portar grans artistes al nostre municipi.
Els ‘Sons de Nit’, que naixé a Pollença i s’ha fet amb un alt prestigi a nivell illenc, dona mostra del seu creixement en apropar aquí a Pollença artistes de luxe.
Aquest mes de juliol, passaràn per Pollença de la seva mà ni més ni menys que Roberto Fonseca, Travis Birds. Més endavant ens visitaràn l’artista local Clodine, el mallorquí Marcel Cranc i finalment, Deadletters.
Demà, 5 de juliol, el primer tast amb Travis Birds. Dissabte 15 de juliol, Roberto Fonseca+La Gran Diversión. Els dos esdeveniments, al Claustre de Sant Domingo, Pollença. I als dos esdeveniments l’obertura de portes és a les 20.00h i l’inici a les 20.30h
Podeu comprar entrades a Ticket IB per a tots els concerts!
Desde Som Pollença hem tengut la oportunitat d’entrevistar una dels dos directors del projecte Sons de Nit, Ana Espina. A ella hem volgut demanar-li un poc més d’informació sobre el festival en general i sobre dos dels artistes les dates d’actuació dels quals tenim més aprop. Aquests dos artistes són Travis Birds i Roberto Fonseca.
TRAVIS BIRDS
En primer lloc, hem volgut saber-ne més sobre Travis Birds. Aquesta cantant madrilenya que té prop de 330.000 oients mensuals a spotify i cançons que han sigut escoltades per més de 6,5 milions d’usuaris, ha assaltat la fama amb un estil personal i unes lletres poètiques i esquinçadores. Fins i tot, si voleu conèixer-la en un tò desenfadat, podeu veure la seva entrevista al famós programa La Resistencia, que la va convidar el 2021.
Nosaltres, més humils però igual de curiosos, hem volgut demanar-li opinió a Ana Espina com a coordinadora d’aquesta gira de concerts què en pensa d’ella:
És inevitable que molta gent hagi conegut a Travis Birds arrel d’una versió que va fer d’una cançó de Sabina. Allò li serví un poc per donar-se a conèixer entre els grans.
Comparar dos músics és una qüestió molt complicada. Sobretot aquests músics, com ells, que ténen una personalitat tan forta. Sabina és molt Sabina i és ‘ELL’. És indiscutiblement singular. I Travis també; fins i tot es canvià el nom per crear-se un nou jo. Per ser ‘ELLA’.
És difícil comparar-los, però sí que ténen alguns punts d’unió. Ténen una sensibilitat artística parescuda. Ténen unes lletres que són molt personals, que parlen de cose quotidianes. Dels sentiments, de com veuen el món i l’amor cada un. Són com a relats personals del que els passa singularment. En aquest aspecte si que es podrien comparar. Escoltant l’un i altre no és que sonin molt parescuts, però sí pots veure aquesta sensibilitat on poden torbar-se. Ténen una sensibilitat especial.
Musicalment, sobre l’estructura de les cançons són molt diferents tot i que si t’agrada un, segur que probablement t’agradi l’altre.
D’altre banda, Travis es nota que és una artista que, tot i haver passat els 30, té un esperit súper jove. Igual que els músics que l’acompanyen. És una persona que ha nascut al sigle XXI al contrari que Sabina, i es nota. Són èpoques molt diferents, experiències vides i problemes molt diferents. Es nota també el seu sentit femení per contra del sentit masculí de Sabina. En aquest prisma es veuen moltes diferències.
Travis decidí en cert moment, arrel de no estar del tot contenta amb la vida que tenia, canviar-se el nom. Decidí donar-se a ella mateixa un nom que no fos el que li donàren els seus pares. Un nou nom que li donàs forçes per començar a fer coses per ella mateixa. En aquell moment veié la mítica pel·lícula Taxi Driver.
El personatge que encarna Robert de Niro en aquesta pel·lícula es diu Travis. En aquest paper, el personatge encarna just una persona dura pero tendre a la vegada. Aquest carisma fou el que l’acostà a aquest perfil. A més, ella és una noia més bé petiteta i flaqueta, i a vegades li deien que era petitona com un ocellet. Per això, ella es donà el cognom de Birds. Com a metàfora també d’aquests ocellets que li volen al cap.
Aleshores, aquesta és una bona definició per a Travis Birds. Com diu ella mateixa: una mescla d’un noi, un senyor major, un escarabat,… Així defineix que la música l’ha salvat i gràcies a ella ha pogut identificar-se. Té una personalitat i una imatge molt forta. Això la fa carismàtica i, per petita que sigui, així és com a damunt de l’escenari agafa una força brutal. Per això està tenint tant d’èxit.
Musicalment surt amb un abase del pop i pop-rock. Fa una mescla de sonoritats no sols del pop-rock sinó que inclús de la rumba o el bolero. Canta a cops amb un tò rasgat, aflamencat. Un estil molt propi. És sempre molt suggerent. I les seves lletres són sempre sobre qüestions personals que vol contar o diem-ne, a cops, protestar.
A Pollença hi vendrà ara amb tota la seva banda; 5 músics sobre l’escenari. Tot i que ella toca la guitarra acústica, també té un gutarrista de guitarra elèctrica, baixista, teclat i bateria.
I a més està a punt de treure un nou disc, del qual a Pollença n’estrenarà noves cançons, com ja ens ha confessat.
ROBERTO FONSECA i LA GRAN DIVERSIÓN
En segon lloc, Roberto Fonseca, un artista que ha compartit gira amb el mític grup Buena Vista Social Club. Ha estat fins i tot nominat als premis Grammy,… quasi res! És tot un privilegi poder gaudir d’ell a Pollença. Ana espina ens ha respost el següent sobre ell:
Roberto Fonseca, el gran Roberto Fonseca,… ell, de fet, ja va estar aquí a Pollença l’any passat i fou tot un èxit. Va omplir el pati i la gent en gaudí de valent. Però enguany és molt diferent al que va fer l’any passat o al que duu fent els darrers anys. Perquè normalment tocava en un trio, i fonamentalment interpretaven jazz. Encara que ell sempre porti els sons de Cuba i toqui latin jazz.
Però el projecte que ha estrenat ara, que porta desde París fa uns mesos, és això que ell en diu La Gran Diversión. No es tracta d’un Trio sinó que ara són vuit músics sobre l’escenari. És un projecte que intenta recrear una espècie de cabaret latino que hi havia al barri de Mont-Matre al París dels anys 30.
Allà hi anaven a ballar el mambo, la rumba, la salsa,… i es creaven unes bandes de músics llatins espectaculars. Però el sò que ell vol recrear és el sò de l’època daurada de la música cubana d’aquells anys 30.
És com una autèntica festa. De fet hi haurà als laterals butaques, però tota la pista central serà una pista de ball. Ens anirem a un sò ballable d’una orquestra del tipus Cotton Club però amb un punt un poc actual i recreant aquest cabaret on es juntaven tots els amants de la música llatina. És una súper banda formada per vuit músics. Prepareu-vos, de ben segur, per ballar i lliscar les sabates a la pista!
Per als dos concerts, els de Travis i el de Roberto, es podrà estar de peu i també assegut còmodament a butaques. I tindrem servei de bar. També sabeu que a tots els nostres concerts hi posam una font d’aigua gratis per a tot el públic. L’únic que pregam és que cadascú porti la seva ampolla o el seu got per no haver de gastar plàstics ni tassons d’un sol ús.
ELS ARTISTES DE SONS DE FUTUR
Fa ja un parell d’anys vam començar incloure artistes que ens cridaven l’atenció i que pensavem que podien representar unpoc el futur. Serien artistes joves que estàn començant o no tan joves però que ténen un projecte musical nou, quelcom no molt rodat. I donar-lis l’oportunitat de compartir escenari amb artistes que vinguéssen ja més rodats. Internacionals o nacionals de fora de l’illa per donar-los a conèixer entre el públic.
Enguany hem decidit que tots els concerts o gairebé tots tenguin aquest artista convidat. Els 4 concerts del claustre tendràn un ‘Sons de Futur’. I en tots ells sí que alhora de triar l’artista convidat si que pensam que hi encaixi bé.
Que no sigui exactament el mateix sò o quelcom molt parescut. Però sí que sigui quelcom que si t’agrada l’artista principal també pugui inspirar-te quelcom el segon.
Al concert de Travis Birds, el nom artistic de la convidada es diu PKAS. El que fa és música urbana perquè es presenta sola a l’escenari amb la seva veu, mentre que les bases musicals les llença un Dj. A qualque moment també toca quelcom de teclat.
Ella té en comú amb Travis que també és dona, les seves lletres són també d’un estil molt personal, experiències, de com veu la vida. I també la inspiració els ve de punts comuns. Tenen influències semblants.
Després, l’artista que obrirà la posterior actuació de Roberto Fonseca és Ermanno Panta i Banda Zeitung que vénen des de Formentera, tot i que el líder, Ermano Panta, és sicilià. Encara i això, porten ja anys establerts a Formentera.
Fan una música prou mediterrània, però al fons ténen en comú amb Fonseca que vénen de la música jazz. La seva música serà un pèl més tranquila que l’estil latino de la Gran Diversión. Però tant els uns com els altres es toquen en el sentit del jazz.
CLODINE
Més endavant, el 3 de septembre tindrem el gust de gaudir de Clodine. L’artista pollencina que s’està desenvolupant com una gran artista i que vindrà acompanyada dels NITA, de Manacor.
Al seu moment, esperem poder entrevistar-la i que ens ho conti d’aprop.
També més endavant, el 18 d’agost, tindrem a Marcel Cranc en concert al Moll, on tota la recaudació de les entrades serà totalment solidària! Els beneficis seràn donats al banc d’aliments local. Ho fan a cada poble i, a Pollença el banc d’aliments local el gestiona Càritas.
I per acabar, Deadletter recuperarà la data en que no pogué assistir a Pollença per motius externs a la seva voluntat. Finalment, vindràn l’1 d’Octubre.
En quant a ells, us posarem al dia més endavant. De moment, tenim molta música de qualitat assegurada per aquest mes de juliol a Pollença!
