L’agricultura ecològica està en alça. El consum de productes ecològics en els darrers anys s’ha disparat. Quant a productes frescs de fruites i verdures la demanda és molt superior a l’oferta. L’agricultura en ecològic té uns hàndicaps que no té la convencional, d’aquí la diferència de la qualitat del producte i de les formes de cultivar-lo. A diferència de la convencional, en ecològic no es poden emprar determinats productes com poden ser els herbicides. Per això, saber gestionar bé la terra, els cultius, la matèria orgànica i sobretot controlar les herbes és molt important. A més, la producció d’hortalissa en ecològic a gran escala necessita tenir el treball el més mecanitzat possible, intentant fer servir el mínim de mà d’obra perquè l’activitat sigui rendible.
Aquest dijous, el Consell Balear de la Producció Agrària Ecològica (CBPAE) ha presentat l’informe de les dades estadístiques de l’agricultura ecològica 2020 a les Balears. En aquest, s’ha vist reflectit que la tendència segueix a l’alça. En concret, hi ha hagut un increment del 6% quant a operadors, és a dir, 58 més que l’any anterior. Respecte a la superfície l’increment ha estat del 2,9%, és a dir, 1.068 hectàrees noves.
A Mallorca hi ha més de mil hectàrees inscrites al CBPAE i Pollença, és el segon municipi de Mallorca que més en té amb un total de 2.963 hectàrees. Gairebé 3 mil hectàrees dedicades a l’agricultura ecològica. El primer lloc se l’enduu Llucmajor amb més de 3.000. Els segueixen pobles com Artà, Manacor, Santanyí o Escorca, entre d’altres. A continuació pots veure de manera més visual les xifres dels 11 municipis amb més de mil hectàrees inscrites al CBPAE.
A Mallorca, per tipus de cultius destaquen les pastures i els farratges (50%), els cereals i les lleguminoses (16%), els boscos i la recol·lecció silvestre (11%), els fruits secs (12%), el guaret i l’adob verd (4%), l’olivar (3%) i la vinya (3%).
