Molts polítics pollencins acaben avui una molt llarga etapa després del darrer plenari de la legislatura. Alguns han arribat a tenir un paper al consistori de fins a 16 anys (ja sia a l’oposició o al govern). Avui, per a molts, s’acaba aquest període de dedicació política amb la ja ben pròxima formació d’un nou govern i, amb ell, moltes cares noves.
Alguns partits llastimosament, com Alternativa per Pollença o Podem, o la coalició Junts Avançam, fan una pausa en la seva concurrència política al municipi. I per altra banda, alguns regidors i veterans treballadors públics es retiraràn pel moment de la política. Aquests fets, tot i ser sempre bona la renovació política, seràn sempre una pèrdua. Una pèrdua perquè a la política, com al coneixement, sumar-hi idees (ben intencionades) és sempre positiu. I una altra pèrdua perquè minvar la gent experimentada és sempre perdre una oportunitat d’apendre per qui arriba nou.
Precisament aquest ha sigut el nexe d’unió de tots aquells qui avui han parlat: l’aprenentatge. Pràcticament tots els presents avui al plè s’han mostrat agraïts a l’experiència viscuda. Agraïts als companys, bé hagin sigut del mateix partit, bé companys d’oposició o bé dels partits de qui han sigut ‘contraris’.
Qui ha passat per la vida política assumint responsabilitats, pareix esser que destaca el sacrifici que això implica. El desgast per la dedicació o la frustració de lluitar contra la burocràcia i veure’s impedit de poder aplicar els projectes que volien efectuar. Però també l’orgull que això implica, l’aprenentatge vital i la germanor que tant les il·lusions com les discusions generen.
Entre tristor i llàgrimes però també rialles i reconeixements a figures ‘rivals’ entre sí, aquest últim plè ha sigut emotiu fins i tot per qui l’ha escoltat des de fora.
Amb tot això i com han fet ells, el que escau és reconèixer i enaltir la feina d’aquells que s’hi han dedicat i de qui, al marge del color polític, continua fent-hi feina: els tècnics i administratius.
Però com precisament aquesta feina no atura ni ha d’aturar mai, el més important és resaltar-ne la il·lusió d’aquells que es dediquen a allò públic; a la millora i gestió de la vida en societat. Perquè és la il·lusió i la satisfacció, com s’ha vist en els seus discursos, la que és motor de la dedicació política. I és la feina de tots enaltir-ne aquesta il·lusió per tal que tots els ciutadans en recuperem la voluntat de participar-hi; des de dins o des de fora.
Finalment, a pocs dies d’investir un nou batle i tenir un nou govern, sabem que les negociacions són entre PSIB-PSOE i MÉS i que no han sigut cosa de dos dies. A espera de saber-ne el desenllaç final, sols ens queda pregar-lis que la seva dedicació estigui plena d’aquesta il·lusió. Plena de companyerisme i d’aquesta emoció que ens ha transmès aquest plè i, pel bé de tots, plena de coneixement. De fer les coses bé, consultant a qui en sap. Més enllà de la disputa orgullosa i molt més propera a la discussió constructiva i sintètica.
