U cus, la platja, lo pi… A Pollença tenim un xerrar característic que ens delata per allà on anam, però t’has demanat alguna vegada perquè el parlar pollencí és diferent?
La característica principal del subdialecte del mallorquí que es parla al nostre municipi és que no usa l’article salat. Aquí usam l’article derivat del llatí ille tot i que l’article el ha derivat a eu, i posteriorment u. Però té altres trets distintius com és el so de la c o la g a l’anar seguides d’una vocal no posterior (com quan deim casa o galleta).
A més, tenim algunes paraules molt nostrades com per exemple xic, godí, orat, bom o pu.
Aquesta manera tan nostra de xerrar és segurament deguda que Pollença és una localitat envoltada de muntanyes i mar que fins al segle xx estava poc comunicada amb la resta de l’illa. S’ha interpretat que en el procés de repoblació de Mallorca per part de la Corona d’Aragó, es portés a Pollença una major població de la part occidental del Principat on no es feia servir ja l’article salat. Això, però continua essent només una hipòtesi que necessita més recerca.
I tu, coneixes més paraules pollencines?
Cus, anar a costura només ho sentit a la meva pradina.
Cus, anar a costura era anar a l’escola , només li he sentit dir a la meva pradina.