“De higos a brevas”. Qui no ha escoltat aquesta expressió? Significa “molt rarament”, “amb molt poca freqüència”. Quan alguna cosa passa de figues a bacores, ocorre molt rarament. Quan algú fa alguna cosa de figues a bacores, volem dir que fa alguna cosa amb molt poca freqüència, gairebé mai. I és que des que la figuera fa les figues fins que fa les “brevas”, -conegudes per figaflor, bacores o figues de Sant Joan- poden passar fins a vuit mesos. Una altra expressió que utilitzem a les Illes és la de “Ets una figaflor” referint-mos al fet de tenir les idees poc clares o ser poc madur.
Hi ha les figueres de figaflor que són bíferes, és a dir, que produeixen dues collites per any. La primera collita, és per Sant Joan -una setmana més; una menys-. L’entrada a casa d’aquestes delícies és una de les alegries de l’any. És una figa negra i grossa, més basta que l’agostina i setembral, i també es menys dolça. La segona collita, que té lloc a finals de l’estiu, és la de les figues. A finals de la tardor, quan apareix la fruita a l’arbre com que no hi són les condicions per tal que madurin, es mantenen en repòs fins a la primavera següent quan acaben de madurar donant lloc a la figaflor.
Una figa per ser bona ha de tenir tres senyals: clivellada, secallona i bequejada de pardal
refranys mallorquins
Beneficis d’aquesta fruita de temporada
Tant figaflors com figues són molt digestives, millorant així el trànsit intestinal i són rics en hidrats de carboni (sacarosa, glucosa, fructosa), per la qual cosa el seu valor calòric és elevat. Com la majoria de les fruites, les bacores presenten un elevat contingut d’aigua, pot variar aproximadament entre el 70% i el 80% de la seva composició.
Destaca la seva riquesa en fibra, la qual cosa contribueix a millorar el trànsit intestinal, en àcids orgànics i minerals com el potassi i magnesi.
