A Miquel Llobera, Sopera de malnom, tothom li té una gran estima. Era una persona altruista i donada als altres. Una persona que no dubtava ni dos segons en ajudar si era necessari. “Mai va tenir un emperò si qualcú l’havia de menester, el conegués o no”. Aquesta és la sentida descripció que ens en fa Nino Moreno, un dels seus amics més incondicionals amb qui va viure infinites aventures professionals i personals.
Desgraciadament, però, va morir ahir dematí d’un infart mentre caminava pel camí de Cuxach. La seva defunció ha causat una gran commoció entre la ciutadania de Pollença, ja que era un home molt reconegut i estimat. Des de Som Pollença traslladam el nostre condol a tota la seva família.
Miquel Sopera com a muntanyista
En Miquel Sopera va ser un dels fundadors de la Secció de Muntanya el 1973, però era un grup molt diferent del d’ara. Sense tanta planificació i amb el “dit i fet” com a forma d’arrencar una activitat. Moreno ens explica que començaren amb les colònies d’estiu a Cala Murta, les posteriors acampades als Pirineus i molt més fins a arribar a l’organització actual.
En aquesta mateixa època, encara no hi havia serveis de salvament i ell va col·laborar en diferents socorrs quan era necessari. Com bé expliquen a la web de Secció de Muntanya, “membres com Miquel Llobera i Pere Llobera, eren requerits per anar a fer rescats amb cordes de persones accidentades”. Després de tot això, ells van ser els encarregats d’impartir la formació als primers grups de salvament.
Nino Moreno també ha volgut destacar que va ser un dels membres de l’Escola Balear d’Alta Muntanya quan aquesta es va fundar. Amb això, ha posat en relleu les grans aportacions de Miquel Sopera tant al muntanyisme local com illenc.
Un incondicional a les festes del municipi
Però la seva activitat no es limita a l’escalada i a la muntanya. Va ser un home molt actiu dins Pollença, especialment durant les festes. A la davallada del Pi estava a les rodes del carro, juntament amb en Nino Moreno. Per Sant Antoni i Sant Sebastià era un imprescindible en els foguerons. A La Patrona col·laborava i assistia a qualsevol acte.
Amb nostàlgia, Nino ha volgut remarcar que va ser un dels primers a llançar coets durant les festes municipals. Acció molt significativa, ja que avui en dia les celebracions a Pollença són gairebé inconcebibles sense aquests.
Un comentari