Dos bàndols enemistats amb Joan Mas i Dragut al capdavant. Uns amb roba de dormir ben blanca i pals de fusta. Els altres, amb vistosos vestits que delaten els seus orígens més orientals i afilades espases. Entre crits i emoció combaten tots per prendre Pollença de nou. Ara bé, el simulacre d’enguany ha tengut un to feminista: les dones hi han lluitat.
Com mana la tradició, els cristians han tornat a guanyar la partida. Joan Mas ha alçat el seu poble en armes i els seus fidels seguidors no han decepcionat. La vcitòria és seva, així com va ser el 1550.
Mare de Déu dels Àngels, assistiu-mos. Pollencins, alçau-vos. Que els pirates són aquí!
L’animada multitud, però, no s’ha conformat amb prendre els carrers de la vila. Han de donar les gràcies a la Mare de Déu dels Àngels per haver-los ajudat a derrotar les tropes den Dragut. Ho han fet dins l’església amb els pals ben amunt, com aquells que saben que han fet història. Entonen el “Puix Patrona”, de Costa i Llobera, i “Visca Pollença” per omplir la vila d’orgull i honor.
S’ha de recordar que és l’acte central de les festes de La Patrona, les que veneren la Mare de Déu dels Àngels. A trenc d’alba, la banda de música entonava l’Alborada per anunciar que el gran dia ja havia arribat. Els cossiers i la dama també han dansat en honor seu. Tot plegat ha donat pas al tan esperat simulacre entre els moros cristians.
