La música, segons la RAE, és melodia, ritme i harmonia, combinats. Per a molts, és una expressió artística única, té el poder de transmetre emocions, explicar històries i connectar les persones de maneres extraordinàries.
L’entrevistada d’avui és amant de la música i dedica el seu temps i energia a ensenyar aquest art als altres. Ens submergim en el vibrant món sonor de Francisca Inmaculada i descobrim la màgia de compartir la música amb altres.
La nit més curta de l’any
Francisca Inmaculada (1962) va néixer al carrer Antoni Maura, a la casa coneguda com a can Matas, ara anomenada la fonda. Aquest lloc va ser tant la llar dels seus padrins com la dels seus pares. Va néixer un 21 de desembre, el dia més curt de l’any, tot i que el seu pare deia que “havia estat el més llarg”.
La mare d’Inmaculada, coneguda com la rossa de la Font, juntament amb Ramon Matas, van tenir sis fills, dels quals només sobrevisqueren ella i la seva germana Maria: “En aquells temps, quan tenies sang negativa, els parts no eren fàcils”, ens explica.
La pollencina recorda aquell carrer amb molta nostàlgia, “era molt bonic i els veïns creaven un gran ambient de família”. A més, afegeix que “viure tan a prop de la plaça significava experimentar intensament les festes. Sortia de casa i ja estava enmig de la celebració”, recorda feliç.
La música
El pare d’Inmaculada formava part de la banda de música, igual que el seu padrí. És per això que al seu bateig va assistir la banda i van fer una gran festa. “Sempre m’han contat que pensaven que s’acostaria algú -dels no convidats- per la música, però realment va venir molta gent a escoltar a la banda, va ser una gran celebració”.
Per tant, la música hi va ser present des de sempre, però ella no hi va ser conscient fins anys després.
L’any 72, es va inaugurar el monument Costa i Llobera, situat al final de Via Pollentia. Amb l’escola, varen fer una sortida per assistir a l’esdeveniment. Allà, cantava el cor de l’Institut i van provocar un interès en l’entrevistada. A partir d’aquell moment, es va endinsar dins l’univers musical.
Ja que els estudis no li anaven molt bé, va decidir deixar-los i centrar-se plenament a estudiar música. Va començar classes amb Magdalena de Can Garrit i posteriorment amb Margalida Bibiloni, a qui considera la seva “mare dins la música”. Durant molts d’anys va fer cursets a la porciúncula, on va conèixer cantaires i el director de la coral universitària li proposà unir-se a ells. Va formar part d’aquesta coral vuit anys.
“Formar part de la coral universitària ha estat el millor que m’ha passat”
Durant aquella etapa va conèixer a molta gent i va viatjar molt; Viena, Hongria, Bèlgica, Astúries…
L’escola de música
Ramon Garrigós va demanar a F. I. i a la seva companya, Margalida, si volien donar classes a la banda. Aquella proposició va donar principi a una temporada on Inmaculada donava classes al menjador de casa seva amb 16 anys, i Margalida a una petita sala del Claustre de Sant Domingo. Encara que no era un hobby, es dedicaven a ensenyar el que sabien amb la mateixa passió.
“L’escola de música va néixer de la mà de la banda, tot i que en aquell moment no disposàvem d’un centre. Na Margalida i jo la vàrem fundar“
Als inicis, el nombre d’alumnes era reduït, “record que a final de curs només eren uns deu”. Quan li demanam sobre l’evolució de l’escola, analitza el que ha crescut i tots els alumnes que han passat per aquesta. Malgrat la progressió del centre, Cifre diu que “no me n’he adonat, ha anat fluid fins arribar a avui”. En una mirada enrere, se sent orgullosa de veure com alguns dels primers alumnes han continuat la seva passió per la música de manera professional.
Avui, continua fent feina a l’escola, imparteix sensibilització i llenguatge musical i cant coral.
De cantar la sibil·la a ensenyar-la
Inmaculada, des de jove, va iniciar la seva trajectòria musical en el cor de Pollença, motivada pel paper que exercia el seu pare a la banda i en les comèdies locals. Durant els estius, dedicava temps a les obres i va ser en aquest context que va establir una amistat duradora amb Maria Rosa Albis.
Els ànims de M. Rosa i la seva passió per la música la van conduir fins al cor de l’església. Va ser en aquest ambient que va sorgir la seva inquietud per la sibil·la, una tradicional peça nadalenca, la qual va oferir-se a interpretar quan va descobrir que encara no tenien algú per a aquest paper. Amb només denou anys, va assolir aquest repte.
A partir d’aquell moment, va començar a ensenyar la sibil·la, fins avui dia. Per diverses circumstàncies, ara també fa uns anys que l’ensenya al Port de Pollença.
La seva dedicació i amor per la música l’han portada a col·laborar en diverses àrees, participant en corals de tercera edat, cors i altres activitats eclesiàstiques. Tot i que Inmaculada no està segura de si es considera creient, destaca que l’assistència a l’església i la participació en les misses li aporten un benestar significatiu.
“Per jo, la música és una cosa que m’ha apropat a la família. Ja que el meu padrí i el meu pare eren músics. M’ha duit moltes experiències i satisfaccions, conèixer u meus nins de l’escola, apropar-me a l’església i molt més. És l’idioma universal“.
Les comèdies de La Patrona
Una altra de les facetes de la protagonista d’avui és el teatre.
“Mon pare sempre havia pensat que jo havia de fer una comèdia. Però mai ho va poder veure”
Inmaculada es va iniciar al món de l’actuació quan Miquel March li va proposar fer l’obra “Aineta”.
“Em va venir a cercar perquè es tractava d’una obra musical. El meu home, Rafel Trias, em va dir que m’ajudaria i, tan sols vint dies abans de la comèdia, cada vegada que arribava de la feina en Rafel em feia les rèpliques i m’ajudava… Vaig gaudir tant del procés que em vaig apuntar a teatre”
“Aineta” no només va engrescar a Francisca I., sinó també a Rafel: “Ell també va gaudir molt. Li agradava veure obres i també implicar-se en la feina”. Per això, temps després, va presentar-li una obra, del seu puny i lletra, feta perquè la representes la seva dona: “Temps de fam i capçaleres”.
“Ens varem ajuntar dues persones que sense saber-ho ens agradaven aquestes coses. Des del moment que jo vaig entrar dins el món de les obres locals, ell va entrar amb jo i s’implica fins al mínim detall”
En el temps lliure…
A Inmaculada li agrada passar molt temps a casa seva, encara que això no implica estar tota la família junta. Més aviat, cada membre gaudeix del seu propi espai. Rememorant temps antics, recorda les sortides de pesca amb el seu pare els dissabtes. Avui dia, tot i que li generaria certa peresa, guarda un record vívid d’aquesta experiència i del temps compartit amb ell.
Inmaculada té una afició pel dibuix, especialment de coses relacionades amb infants. Altres dos aspectes que valora molt són la neteja i l’ordre. No li agrada que li toquin res a casa; “tot té el seu lloc”. Li resulta important mantenir les coses rectes i ben col·locades.
En el seu temps lliure, gaudeix posant música i escoltant la ràdio. Segons el seu estat d’ànim, pot escollir entre música antiga i altres gèneres sense tenir una preferència específica.
Els records i el pas del temps
Després d’una intensa xerrada de la seva vida, li demanam una valoració general: Canviaria alguna cosa? Emocionada, em contesta que “no canviaria res”, però, per altra banda, té un desig:
“Tant de bo pogués tornar al passat i reviure moments de la meva vida”
Davant aquesta afirmació, Inmaculada diu que li agradaria passar més temps amb els seus pares que ja no hi són o amb els seus fills quan eren petits. Destaca que “això no vol dir que no passés temps amb ells, però ara valor més aquests moments… Només hi són als records i aquests s’obliden”.
És per aquest motiu, que Inmaculada gaudeix de mirar fotografies antigues. Perquè “tenien un sentit, eren un moment especial que requeria treure la foto”. Ara, “en tenim del més mínim doi”, conclou.
Per al moment, Francisca Inmaculada continuarà donant classes de música a les noves generacions del municipi i ensenyant el tradicional cant de la sibil·la, acompanyada dels seus.
