Ens endinsam en el fascinant món del macramé, una antiga tècnica de teixit manual que ha perdurat al llarg del temps i ha trobat el seu lloc en la decoració moderna i la moda contemporània.
El macramé es remunta a milers d’anys enrere, sent practicat per diverses cultures al voltant del món. Aquesta tècnica es basa en l’ús de nusos per crear dissenys elaborats en cordes o fils, sense necessitat d’utilitzar eines complexes. Des de penjolls de paret fins a polseres o arrecades, el macramé ha demostrat la seva versatilitat en la creació de diversos articles decoratius i funcionals.
Conversam amb la pollencina Laura Bibiloni Cifre, una apassionada del macramé que ha dedicat temps i esforç en perfeccionar aquesta tècnica ancestral. Principalment, s’ha endinsat dins el món dels complements únics fent ús del macramé com a principal mitjà d’expressió. Les seves habilitats i creativitat es combinen per donar vida a collarets, polseres, arracades i accessoris, que sens dubte són una declaració d’estil i originalitat.
De Pollença a la Ciutat de l’Alhambra
“Persona atrevida, independent, creativa i molt curiosa i activa; tenc moltes idees al llarg del dia”
Laura Bibiloni
Així es defineix Laura Bibiloni (1995). I és que aquests adjectius acompanyen la seva personalitat des de sempre: tant a l’escola -CEIP Joan Mas- com a l’Institut Guillem Cifre Bibiloni es va adonar que li agradaven absolutament totes les assignatures, per tant, tenia “un dilema perquè no podia decantar-me per cap assignatura, tot m’encantava”, relata. Quan va arribar el moment de decidir cap a on encaminava la seva formació es va decidir -difícilment- per llengües.
Si bé de primeres no tenia clar el grau que volia realitzar; tenia claríssim on volia dur a terme els seus estudis: Granada. El motiu? Es va “enamorar de la ciutat mentre estudiava història de l’art a l’Institut”. La seva admiració per la ciutat granadina que va accedir a les terceres llistes a filologia anglesa a la UGR, on, en aquells moments, era de les ciutats espanyoles on més nota de tall demanaven per realitzar el grau. Idò després d’interès i ganes Laura ho va aconseguir i hi va viure set anys.
Poc temps després es va continuar formant amb màsters de professorat i d’ensenyament d’espanyol a estrangers. A partir d’aquí s’ha dedicat a ser professora, tant d’anglès com de català deixant la banda més artística com un hobby.
Un no aturar
“No me’n vaig de casa sense u macramé, un llibre i aigua”.
Laura Bibiloni
A Laura li agrada tot el que impliqui moviment: “m’encanta estar activa, mai aturada“. Li encanta fer exercici de tota mena i sobretot, “competir” amb els seus germans, Joan i Mateu. A més, en els moments més relaxants llegeix novel·la de ficció realista psicològica i filosòfica o toca l’ukulele, entre molts altres hobbies.
El sensei de L’Aura de les coses
Els darrers anys s’ha ficat al món del macramé, arribant a tenir un espai de venda en línia. Ella mateixa és qui crea del no-res els diferents complements i elements decoratius. Però… com va sorgir tot això? Si recordam l’explicat, Laura va estudiar a Granada. Idò va ser per aquella temporada quan la pollencina solia passejar pel Paseo de los tristes, localització on es troben paradetes d’artesania, artistes i músics.
“Sempre que passava pel passeig veia un collar verd que m’enamorava. El propietari de la paradeta sempre veia que el mirava, jo li solia demanar com estava el meu collar i sempre em contestava que continuava disponible per jo, fins i tot me’l rebaixava perquè me’l comprés”
Laura Bibiloni
Tot i això, mai el va arribar a adquirir perquè “no som de comprar-me coses que no necessit”, diu. El que sí que va ocórrer va ser una pregunta per part de l’artesà del collar que va donar principi a tot aquest projecte:
"I perquè no aprens a fer-lo tu?" El sensei de Laura
Aquesta pregunta va sembrar la possibilitat dins el cap de Laura, qui aquell mateix horabaixa va anar a comprar fils i es va posar per feines amb un tutorial d’internet. “Aquell home fou el meu sensei del macramé, fins i tot anava a mostrar-li les meves creacions i em donava consells… vam establir una amistat”, expressa.
Va ser al llarg dels mesos i anys que els seus amics la van animar a obrir la pàgina, ara fa tres anys.
“Des del minut zero vaig rebre molt bona acollida, molts encàrrecs i consells d’altres persones… me va fer i me fa molta il·lusió”
Laura Bibiloni
Ara, fins i tot ha donat algun curs de macramé encara que remarca que segueix “aprenent i millorant”.
En contra de la producció en massa i les coses impersonals
El que Bibiloni tenia clar des d’un principi era que “no anava a crear una cosa que no em representa“. És per aquest motiu que procura que totes les creacions siguin úniques i irrepetibles.
“Intent contribuir a crear un tipus de mercat diferent o correcte des del meu punt de vista. No m’agrada crear peces en massa, no en faig dues d’iguals. Si algú em comana una rèplica d’un complement fet, li deman a la persona permís i fins i tot no l’arrib a fer exacte; així és una peça única i personal”
Laura Bibiloni
Això sí; “si vols una peça meva, has de tenir paciència que és una cosa que avui dia falta“, sentència.
Artesania com a teràpia
Per la jove realitzar aquesta pràctica s’ha convertit en un hàbit més del dia. Ella mateixa bromeja al respecte: “N’hi ha que necessiten un cigarro; jo necessit fer macramé“. Són pocs els dies que no en fa i assegura que sempre té “alguna cosa en marxa i dins la bossa amb jo”.
I és que aquesta pràctica ha ajudat a Laura a reduir l’angoixa i a millorar moments on estava “més baixeta anímicament”.
“El macramé em relaxa perquè m’entretenc contant nus. És com una meditació, no penses en res més, et passen les hores i quan acabes has fet una cosa guapa amb un moment que no era tan bonic; ho vaig començar a utilitzar com una teràpia i alhora, anava millorant molt emocionalment”
Laura Bibiloni
A més, a alguna de les seves creacions hi afegeix pedres. El simbolisme i les propietats d’aquestes té tot un món al darrere. Encara que la pollencina es considera una persona “molt científica i no gaire mística” va donar peu a obrir-se una mica dins esmentat món. Va començar a informar-se de les propietats de les pedres arran de practicar ioga.
“Les pedres se solen crear amb situacions ambientals extremades, hi ha una energia per crear-les i té sentit que aquesta pedra quedi amb part de l’energia que l’ha creat. Qui vol hi creu, qui no; no!”
Laura Bibiloni
És per això que també afegeix pedres a algunes de les seves creacions, ja que “molta gent ho cerca”. Hi ha pedres amb infinitat de propietats: “em solen demanar la de l’angoixa, la del zodíac, la que ajuda a expressar-se millor i jo en el meu dia a dia també les ús”, explica.
Paciència com a filosofia de vida
Si li demanam a Laura pel camí fet, assegura que no canviaria ni la més petita cosa i “no perquè hagi estat un camí perfecte; res ha estat de conte, però estic contenta de ser on som ara i no m’arriscaria a canviar res per por a perdre-ho”, sentència.
Per al moment continuarà donant forma a les idees de la gent:
“Una petita anècdota que em ve al cap és la d’un somni que vaig tenir fa molts anys. Tenint en compte que dibuix molt malament, volia que algú em dibuixés el somni que vaig tenir, però realment només estava dins el meu cap i era molt difícil materialitzar-lo. Ara, amb el macramé sent que puc crear físicament les idees d’una persona i això m’umpl perquè m’adon que faig el que vaig cercar jo amb el meu somni; al cap i a la fi, som les mans del cervell d’una altra persona. La millor sensació és donar-los el que volen i tenien pensat” -relata satisfeta-.
Laura Bibiloni
Arribat a aquest punt, aprofitam per afegir una informació addicional a l’entrevista i és que aquest dijous 27 a partir de les 20 h la pollencina será a la Flower Power de ca la gran cristiana fent trunyelles, polseres i anells. Com ella comenta, “tot molt barat per ambientar la festa”. A més, podreu veure la seva feina a un petit estand.
