El tir al vol és una disciplina esportiva que combina habilitats de tir i destresa visual. En aquesta modalitat, els participants disparen a objectius que són llançats a l’aire, com aplatats o discos, utilitzant escopetes. L’objectiu principal és encertar en el vol de l’objectiu, el que requereix una ràpida reacció i precisió per apuntar i disparar amb èxit.
Dins del tir al vol, una de les modalitats més complexes i emocionants és el “tir a l’hèlix”. En aquesta variant, s’empren hèlixs que són llançades a l’aire per una màquina especial. Aquestes hèlixs tenen un disseny particular que les fa girar i elevar-se a gran velocitat i alçada, el que afegeix un nivell addicional de dificultat per als tiradors. Només els més experts i hàbils són capaços de seguir i encertar aquestes hèlixs en moviment. Aquestes són algunes de les qualitats amb les quals conta Jaume Rull Capllonch, pollencí i actual campió d’Espanya d’aquesta modalitat.
L’inici d’una passió
Extravertit, amic dels seus amics, treballador i humil: Així és com es descriu Rull.
“Som una persona que si dona la seva paraula la compleix”
Jaume Rull
Però abans de tenir les coses tan clares com ara, va ser adolescent. En aquells temps, va estudiar a l’Institut de Pollença, va fer selectivitat i va intentar realitzar un grau a la UIB, “però només vaig fer un any, ja que finalment em vaig decantar per un grau superior administratiu“, ens conta.
Tot d’una va acabar els estudis, va entrar dins el món laboral al seu sector, encara que ja coneixia el que era fer feina perquè “els estius sempre en feia”, apunta.
Va ser temps després quan un bon dia va acompanyar a un amic al camp de tir d’Alcúdia.
“Aquell dia vaig pegar quatre trons amb l’escopeta i es varen despertar en mi unes fortes ganes de tirar endavant aquest esport… Ara, fa disset anys d’aquell moment”
Jaume Rull
Els primers mesos foren purament d’aprenentatge i només anava “al camp per millorar i entrenar, sobretot al Cap Gros a Alcúdia -espai que actualment roman tancat-“, relata. També anaven rotant per altres camps de tir de l’illa. Però… quin dia va decidir anar més enllà?
“Un home major em va dir que si mai competia; mai sabria el meu nivell. Pel que set mesos després em vaig presentar a la que seria la meva primera competició: el Campionat de plat de Balears”.
Jaume Rull
Al campionat esmentat va quedar el sisè de la seva categoria i allò fou l’inici de tot. Va continuar treballant mesos i anys fins a arribar a pujar a la màxima categoria de plat de les Illes, guanyant les tirades. L’any 2018 va obrir la pista de tir d’hèlix i això el va motivar a provar aquesta modalitat i a quedar-s’hi en ella. Això sí; remarca que mai ha “deixat de banda el plat, de fet, ajuda molt a la modalitat d’hèlix”. Va ser aquell mateix any quan va realitzar la primera sortida nacional: la Copa del Rei a Madrid. A la capital, va resultar campió general i arribats a aquest punt es va adonar que “la cosa anava seriosament”, sentència.
Temps lliure a l’hort
El dia a dia de Jaume és tranquil; va a fer feina i quan surt se’n va a ajudar a son pare amb l’hort i els animals a la finca. Encara que això li agrada, de dilluns a divendres frisa que arribi el cap de setmana perquè aprofita per anar al camp de tir de Son Carrió -l’únic obert actualment a Mallorca-. Normalment en diumenge, va “a la tirada social del camp i a entrenar”.
La victòria nacional i l’objectiu de Brasil
El món del tir d’hèlix és “complicat”, segons ens diu Rull. Considera que “existeixen molts bons tiradors tant en l’àmbit autonòmic com nacional“. A més d’això, ens explica que existeix “un component de sort i d’aleatorietat, ja que a ningú li surten ni les mateixes caixes ni la mateixa direcció”. Continua: “Són cinc màquines i es pot obrir qualsevol i en qualsevol direcció, per tant, existeix molta incertesa“.
Ara ja fa pocs anys que participa en el Campionat d’Espanya i s’ha anat fent lloc dins aquest món. Recentment, s’ha proclamat campió nacional en la seva categoria.
“Després de fer dos anys consecutius segon a aquest campionat, enguany he aconseguit una rotunda victòria. És una sensació de plenitud, de felicitat per haver fet les coses bé i rebre una recompensa com és guanyar. La veritat és què estic molt content, encara se’m fa difícil creure que ho he aconseguit…”
Jaume Rull
Ara, per una banda, es prepara per competir al Campionat d’Europa que es fa a València. A aquest hi va seleccionat per la RFETV, formant part de l’equip nacional: “És un orgull per jo poder representar el meu país i que la Federació compti amb jo per fer-ho”.
Per altra banda, té l’objectiu fixat en un gran projecte personal: el Campionat del Món a Brasil. “Estam ultimant els detalls del viatge, fris de gaudir de les espectaculars instal·lacions que tenen”, apunta el tirador.
El suport més gran: El seu entorn
Quan practiques un esport com aquest i, a més, competeixes, s’inicia un canvi per l’esportista, però també per les persones que l’acompanyen en el seu dia a dia. En aquest sentit, Jaume ens conta que té “molta sort”, ja que, tot el seu entorn el recolza en aquesta aventura. “Els meus pares sempre s’interessen per com em va i pels meus resultats, però també li he d’agrair a la meva dona, que sempre que pot m’acompanya a les diferents competicions i sempre em dona suport sense cap mena de trava, cosa que crec que és molt important i valor”. A més, afegeix que dins l’ambient laboral “es preocupen, em donen llibertat per anar als esdeveniments i aguanten les meves explicacions…-conta divertit-“.
Anys de tirs a l’aire
Malauradament, Jaume no es pot dedicar plenament a aquest esport perquè “és molt difícil viure de què t’agrada… no tenc espònsors per poder dedicar-me completament”, lamenta. Encara que no té patrocinadors de munició, compta amb una marca que l’ajuda amb les inscripcions del Campionat d’Espanya.
Quan li posam damunt la taula que valori el camí fet fins ara, creu que “no ha estat fàcil: són molts caps de setmanes dedicats a entrenar, la compra de material, millorar l’arma i un llarg etcètera“, explica. Tot i això, valora molt aquest camí perquè “amb les feines fetes hem aconseguit arribar al més alt, estic content de veure que els sacrificis fets donen resultats i no són en va“, conta orgullós.
“Si pogués tornar enrere, tornaria a fer el mateix, és el que m’agrada i em dona un sentit per millorar i continuar competint”
Jaume Rull
