Des del mes de juliol s’han donat 3 casos de violència de gènere. Fa sis dies se’n denuncià un cas, i fa dos mesos, dos més. A més del cas d’un agressor sexual detingut al municipi el mes de maig.
El cas d’ahir es produí al Port de Pollença a mitja nit.
Tot i que un d’aquests tres casos la parella implicada es tractàs de dos turistes no residents, l’abundància de casos en un municipi tan petit i proper com aquest crida l’atenció.
La violència de gènere, les agressions sexuals i el masclisme en general s’han convertit en un mal endèmic de la nostra societat. Des del llarg de la història, fins al suposat estat de desenvolupament en que ens trobam. I és evident que la difícil resolució d’aquest fenòmen serà, per desgràcia, molt prolongada en el temps, molt complexa jurídicament parlant i molt controvertida en termes ideològics.
El que és clar, és que el que requereix és d’una vital transformació moral i sobretot ètica i personal. En la qual es concebeixin els vincles i les relacions entre les persones des de la igualtat, el respecte i la no possessivitat ni violència. Una feina introspectiva en la que està implicada també la salut mental. I és que la resolució dels traumes i de la manera de concebre l’amor i el sexe de cada un i de la societat en general, és un dels pilars inevitables a tractar. La feina és tant estructural i institucional com personal i autocrítica.
Estim d’una manera sana en la qual ni jo ni una altra persona ha de sofrir? Conceb el sexe com un plaer compartit? Arrelar aquest tipus de preguntes a cada individu és començar per canviar les relacions amb els altres i amb nosaltres mateixos.
