OpinióPolítica

8M – Encara queda

Tornen les manifestacions, tornen les reivindicacions, tornen les estadístiques, però siguem amb una important discriminació dins de la societat actual. Cada any que passa, el dia 8 de Març cobra més força en favor de un col·lectiu més representat i heterogeni.

Sembla que després d’uns anys d’inici de la lluita per la igualtat, la societat espanyola cada vegada es més conscient del seu paper, ja que no es podrà aconseguir una canvi real sense  la implicació de tots. La nova força del moviment feminisme es pot veure en la representació en el Govern estatal, la redacció de noves lleis, i en la lluita que pareixen tenir en ocasions els partits polítics per mostrar-se com els representants del moviment, sobretot el Partit Socialista y Podemos. Un exemple d’aquesta lluita per la representació es la nova llei impulsada pel Ministeri d’Igualtat, que tot i estar en una fase prèvia de projecta, ja s’ha anunciat com a una realitat d’agut a la proximitat del dia de la dona. Fet que no ens ha deixat fora de crítiques per considerar-se una llei feta sense contar amb el temps i estudi necessari, errors tècnics, i un projecta que es veu com a populisme legislatiu.  


Tot i això, hem tenir en present que no hi ha un sol tipus de feminisme, i que igual que les corrents polítiques, la unió de les diferents sensibilitats serà el resultat del canvi en la societat. A més, cada any que passa podem veure com cada vegada es tracta d’un moviment i unes reivindicacions més transversals que més enllà d’ideologies, edats o sexe, abraça a sectors de la població més amplis. Un exemple d’això, es la participació per primera vegada del Partit Popular en la diada del 8 de Març, pareixent entendre que fora del moviment te més a perdre que a guanyar. I es que, davant d’un sector que entén que la lluita per la igualtat només pot venir des de l’esquerra, poc a poc les qüestions feministes entren dintre de les diferents ideologies.

Cal recordar per aquells lectors mes reaccionaris al concepte del feminisme, que d’acord amb la Real Acadèmia Espanyola, el feminisme es el principi y el moviment que lluita per la igualtat de drets de la dona y l’home.

Per altre banda, següent realistes crec que queden moltes fites per aconseguir i que en ocasions queden fora del focus mediàtics, com per exemple: la cosificació de la dona en programes televisius, una igualtat real de les tasques de la casa, cuidar als fills de forma equitativa i no només quan es demana la custodia compartida, acabar amb patrons de moda que discriminen a les dones en funció del seu cos, representació de les dones en la política, en la cúpula judicial o en les gran empreses, o un consum de música  responsable amb el respecta a les dones. Més enllà d’aquestes demandes, cal destacar especialment la lacra de la violència de gènere que infecta aquesta societat i que requereix d’una participació urgent de tots per acabar definitivament amb la principal mostra de discriminació. Fets que passen a diari i en avergonyien com a país i com a comunitat.  Totes aquestes reivindicacions i moltes d’altres, no s’assoliran sense una societat autocrítica i amb voluntat de canvi, motor que ens fa avançar cap a un futur més igualitari.

Per el que respecta al nostre poble Pollença, seria interesant reflexionar com estam  treballant cap a una major igualtat, ja que podem veure sectors laborals clarament diferenciats per sexe, una falta d’implicació general dels homes en les feines de la casa i en els cuidats dels fills, o  una escassa participació de les dones en la política. Tot i això, es d’agrair la feina feta per associacions com Undermoll o  el Club Pollença, i per diferents partits polítics locals.  

En definitiva, el dia 8 de Març es pot considerar un dia d’alegria pels canvis aconseguits en matèria de drets, igualtat i respecta, però també un dia de reivindicacions i de lluita davant les infinites fites que queden per aconseguir.

Mostra més

Articles relacionats

Back to top button