El cens anual de la població larvària del ferreret (Alytes muletensis) ha confirmat un descens important en el nombre de larves. Aquest estudi ha estat duit a terme per la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural, mitjançant el Servei de Protecció d’Espècies de la Direcció General de Medi Natural i Gestió Forestal. El resultat ha estat de 17.283 larves que és degut a les condicions climàtiques d’aquest 2023.
Les poques precipitacions i les temperatures elevades han estat la causa de l’acceleració en la metamorfosi de les larves a les poblacions ubicades als llocs més calents. Algunes d’aquestes, fins i tot, s’han trobat completament seques en algunes zones de cries. Cal destacar la importància d’aquests canvis, ja que es pot confirmar que aquest descens no es pot relacionar amb una major presència de depredadors, ja que no ha augmentat el nombre de serps d’aigua (Natrix maura).
Els recomptes de les larves es duen a terme a la serra de Tramuntana i el Parc Natural de Llevant, que són les localitats de reproducció conegudes i on es concentra la major població de l’espècie. Actualment, el ferreret està present a 37 localitats, segons han determinat els especialistes. D’entre els quals es troben també els Agents de Medi Ambient de l’Institut Balear de la Natura (IBANAT), del Consorci per la Recuperació de la Fauna de les Illes Balears (COFIB) i el Dr. Samuel Piña, professor del Departament de Biologia i membre del Grup de Recerca d’Ecologia Interdisciplinària de la Universitat de les Illes Balears.
Amb tot això, la seva conservació és realment important, ja que es tracta d’una espècie catalogada en perill d’extinció i que forma part del Pla de recuperació i conservació d’amfibis i rèptils amenaçats de les Illes Balears (Pla Boscà).
