La problemàtica sobre la gestió dels espais públics és una qüestió complexa, en tant pertoca de manera conjunta fer-se’n càrrec tant a institucions municipals com a ciutadania. Tant els habitants són responsables d’un ús cívic i un comportament adient al requerit en aquests espais, com obligatori és per als organismes polítics mantenir el seu bon estat I funcionament, escoltant les peticions ciutadanes per a la seva possible millora, I creant noves instal·lacions en resposta a les demandes del poble.
La responsabilitat de la gestió municipal és mantenir una vigilància constant sobre el mobiliari urbà, atendre els avisos i demandes ciutadanes i fomentar la participació, si es vol fer una política per al poble i no per a qui governa.
L’any 2018 van presentar-se uns pressuposts participatius a Pollença, que fomentaren la participació de la ciutadania sobre els diners públics en una situació de superàvit, les premises anteriors sobre la vigilància i manteniment o directament sobre la resposta a les demandes ciutadanes no s’ha complert.
Si bé la demanda participativa que s’aprovà en primer lloc i que fou el parquet del pavelló municipal es dugué a terme, no tingué aquesta excecució pocs problemes. Hi hagué problemes per anivellar les cistelles a mida reglamentària, ja que es posà el parquet abans d’alçar proporcionalment les cistelles (quedant-ne a dia d’avui encara qualcuna a alçada equivocada). També a dia d’avui, tot i el seu aparent bon estat, hi queda qualque gotera i el parquet no per tot rebota igual.
D’altre banda, però, la segona demanda més votada (la de fer un nou skate park), ha quedat irresolta fins a dia d’avui tot i haver-li estat pressupostada una partida de 40.000 euros dels 200.000 totals d’aquells projectes participatius.
Des de l’associació d’skaters del nord de Mallorca els motius per a la construcció o reforma d’aquest espai públic es basen en el fet que les instal·lacions que foren destinades per a activitats de patinatge, skate i BMX es troben actualment o desmantellades (com és el cas de la del moll) o en molt mal estat (com és el cas de l’skate park de Pollença).
L’skate park de Pollença es troba en tan mal estat que es fa fins I tot perillós excercir-hi allà el patinatge: hi ha perns solts, forats a les rampes, fustes a desnivell… i a part els usuaris es queixen de que la distribució i els elements o estàn mal distribuïts o són insuficients.
En la primera queixa, la del mal estat, es veu que és culpa de que el manteniment de l’skate park ha estat totalment desatès.
En la segona, de que precisament s’ha fet cas omís de les demandes de la ciutadanía i fins i tot del compromís establert en l’acceptació de les demandes ciutadanes en els pressuposts participatius.
A més, aquest sector al·lega que s’està perdent una cultura de patinatge que abans existia i feia unir lligams als joves compartint un espai públic per al qual no havien de pagar, com sí s’ha de fer a les pistes de bàsquet, futbol, tennis, pàdel, etc.
L’associació d’skaters s’ha mantingut en contacte amb l’àrea d’esports des del final de l’anterior legislatura (2019) fins a ben entrada l’actual, havent-se-li promès que s’excecutaria el projecte. Tant és així, que se’ls demanà cooperació i se’ls demanà que contribuïssen ells mateixos al projecte per a poder-ho treure a concurs. Així les coses, acudiren a una empresa catalana (‘VULCANO skateparks’, especialitzada en la construcció d’aquestes instal·lacions) i li encarregaren un disseny, presentant-lo posteriorment a la regidoria i a l’àrea de serveis tècnics de l’ajuntament.
I aquí s’aturà el procés, donat que el projecte no es considera prioritari i, com hem pogut saber, també presenta algunes dificultats d’excecució degut a que l’skate park de Pollença actual es troba a prop d’una carretera i això fa que hagi de tenir-se cura d’on es col·loca el material i hagi de coordinar-se l’acció amb l’organisme que té potestat en aquestes vies públiques.
En aquest sentit, desde la regidoria d’esports, es defensa el consistori esgrimint que finalment el projecte no va arribar a concretar-se i es quedà en estatus d’esborrany, produïnt-se també una modificació del crèdit que s’hi havia de destinar i que, finalment, se volgué solventar fent una ampliació de l’actual. L’skate park actual, però, presenta una problemàtica per a la seva remodelació;
L’explicació de la regidora és la següent:
“Actualment l’skate park està aferrat a la carretera Ma-2202 la qual cosa significa que no ens permeten edificar (ja que el nou skate park volíem que fos de formigó) ja que la normativa de carreteres obliga a que hi hagi, al manco, 20m entre la carretera i qualsevol edificació.
Bianca Aguilar, actual regidora d’Esports
Això ens ha supòs haver de mirar un altre ubicació. La que més ens agrada per la seva ubicació i perquè no es veu afectada per carreteres és el solar que hi ha darrera el poliesportiu, on actualment hi ha el trial. Es faria a la zona ubicada més aferrada al poliesportiu, per tant no afectaria al trial. Aquest solar és de titularitat municipal i d’ús esportiu.
Actualment esteim en tràmits de fer el projecte que haurà d’incloure un nou disseny per part d’una empresa especialista en skate parks, ja que l’espai és diferent i més gran que l’actual.”
I és ben cert que, en trobar-se vora una jurisdicció que és de carretres, no poden contradir-se lleis que són estatals. No obstant, el projecte es troba plagat de promeses i obligacions incomplertes al llarg d’una legislatura i part d’una altre. Sumant-s’hi el fet que l’associació ha quedat mal vista per part de l’empresa contactada per fer el projecte en aturar l’ajuntament els contactes tant amb empresa com associació. Les queixes van dirigides a la dilació del procés i les anades i vengudes dintre del mateix, i l’enuig cap a la deixadesa de les instal·lacions i l’incompliment d’uns pressupostos participatius que han de tenir efecte.
Finalment, mentrestant, s’ha perdut un espai públic on el jovent hi feia colla de forma gratuïta i a un lloc on no molestava. S’han descuidat les instal·lacions des de ja fa molt i el dubte cap a les gestions presents, passades i futures, és que, si finalment s’arriba a fer, si per deixadesa i falta de manteniment tornaria a passar el mateix amb el nou.
