El 1791 es va fer la primera reivindicació femenina amb la Declaració del Drets de la Dona i la Ciutadania (Olympia de Gouges). L’any següent, Mary Wollstonecraft redactava la Vindicació dels Drets de la Dona, que marcava els principis d’igualtat, individualitat i fraternitat. No va ser fins passat la Conferencia de Seneca Falls (1848) quan les dones denunciaren la seva marginació al vot i als càrrecs públics. Aquestes fites donaren passa al Moviment Sufragista (1869), que promovia la transformació de les lleis i l’accés de les dones també a l’educació.
El primer vot femení es va aconseguir a Nova Zelanda l’any 1893. Poc després, arribaren les protestes contra la precarietat laboral (1908) i la Igualtat salarial a Suècia (1947). La Organització de les Nacions Unides (ONU) va aprovar al 1948 la Declaració Mundial del Drets Humans, que tractava a totes les persones per igual, sense distincions de sexe, edat, classe, religió, ètnia…
Trenta anys després, es legalitzà l’avortament (1973). I amb l’arribada de la Tercera Ona del Feminisme, al 1992, es reconeixien el dret de la diversitat sexual, l’Ecofeminisme i les possibles desigualtats del feminismes. Posteriorment, es declaraven el Dia Internacional contra la Explotació Sexual i la Tracta de Persones (1999) i la Tolerància Cero contra la Mutilació Genital Femenina (2012), en vista de les tradicions encara vives que denigren a les dones. Al 2015, va sortir el moviment ‘Ni una menos’ amb la marxa per la vida i el tracte digne sense violència. L’octubre de 2017, el conegut #MeToo, moviment virtual de denuncia a les agressions sexuals i l’abús als llocs de feina. Actualment, es coneixen nombrosos tipus de feminisme, des dels clàssics Radical i Liberal, el Marxista o el Científic, passant pels territorials Occidentals, Islàmic i Negre, fins als més moderns com són el Transfeminisme -entre d’altres-.
Avui fa més de cent anys des de que Clara Zetkin declarés el dia 8 de Març com el Dia Internacional de Dona a la conferència de dones socialistes de Copenhague (1910). Avui, després de dos anys els quals no ha estat possible, és un dia per sortir als carrers i celebrar el treball femení. L’activitat de les dones a les nostres societats, la seva participació i capacitat a tots els àmbits de la vida. Que no es menys que la de ningú. Per això, des de Pollença i el Port de Pollença, es demana que aquest petit espai que es dona, es repeteixi dia a dia.
