La nit del 30 al 31 de maig del 1550, les tropes sarraïnes liderades per Dragut arribaven amb les seves galeres a la noble vila de Pollença. Disposats a atacar brutalment el poble per emportar-se la població i els seus béns, però es van topar amb 6.000 ànimes armades amb forques, pals i eines de camp. Fa 470 anys, el ja llegendari Joan Mas encapçalava la defensa dels pollencins, qui es van veure recolzats per veïns de viles properes, com Sa Pobla, Campanet o Inca.
Els 1.500 corsaris que desembarcaren, suposadament, al Caló van ser guiats per Bartomeu Bisanyes, pollencí que havien fet captiu durant saquejos anteriors. Va ser ell qui els va conduir fins al centre del poble. Ara bé, l’estratègia no va resultar profitosa. Organitzar-se en tres columnes mal coordinades, però, va ser la seva desgràcia. La pèrdua en vides humanes pels dos bàndols va ser més elevada de l’esperat, així com el nombre d’esclaus cristians emportats pels turcs.
Jaume Llompart, historiador, ens explica com va ser la Nit de la Desgràcia. Explica com van arribar els corsaris, els vigilants desertors, si Dragut va abandonar la nau o no i la commemoració del 31 de maig any rere any. També anomena molt per sobre les diverses hipòtesis i algunes de les incongruències que presenta la tan enaltida història.
Una commemoració diferent
Aquest 2020, la commemoració de la Nit de la Desgràcia del 1550 organitzada per l’Associació 31 de Maig serà molt diferent. L’agrupació dels antics càrrecs moros ha previst una celebració virtual que es pot veure en directe a través de Som Pollença i Canal 4.
