Pedro Bennassar i Daniel Berbel sortiren ahir a fer pesca submarina, una de les seves aficions. De cop, ja a la punta de Cala Boquer, sentiren uns crits que no arribaven a entendre clarament. No obstant això, no veieren cap persona ni pensaren que hi hauria algú per allà a prop, ja que no havien vist passar cap altra barca ni vaixell per la zona. No varen donar-li cap importància fins que al cap d’una estona, veren alguna cosa que es movia. Quan es varen acostar: era un home que es notava cansat. A la mà, explica Bennasar, portava un bidó estanc típic que es porta quan es fa esports aquàtics perquè no es banyin el mòbil o les claus.
El que havia de ser un dimarts qualsevol, va resultar ser una aventura totalment inesperada. Daniel i Pedro ajudaren aquell home a pujar a la seva barca. Li oferiren menjar i roba per tapar-se del fred, però ell tan sols va demanar arribar a la costa per poder contactar amb la seva família. “M’heu salvat la vida, m’heu salvat la vida”, repetia.
L’home els explicà que havia sortit a les 7 hores del matí a pescar calamars, però que aproximadament a les 9 hores una ona va pegar fort a la paraigua amb la qual sortí. Ell va caure in situ, i aquesta, ràpidament es va enfonsar. Per mor del vent, l’home no havia pogut arribar a la vorera nedant. Eren ja les 16 hores quan el trobaren, nirviós i, per descomptat, cansat d’intentar aguantar aquella odissea.
El que sabem d’aquell nàufrag no és massa. Sabem que està bé i que avui, el seu fill, ha compartit a xarxes la fotografia que l’home va demanar fer-se amb “els seus salvadors” al moment del rescat. Una fotografia que denota calma i alegria i mitjançant la qual, gràcies a les respostes de la ciutadania, han arribat a contactar amb els dos submarinistes per agrair-los el fet.
“Per nosaltres va ser la millor pesca que vàrem poder fer”, bromeja simpàticament Bennassar.
Sense dubte, una història que ningú s’esperava que succeís més enllà de les nove·les clàssiques i les pel·lícules de diumenge, i que per sort ha finalitzat amb un bon final.
