Fa pocs dies es va inaugurar l’exposició homenatge al pintor pollencí Mateu Llobera, amb motiu de celebració dels seus 100 anys de naixement. Una mostra composta per 32 aquarel·les i 2 olis que es presenta com a tast d’una col·lecció més àmplia que es vol donar a conèixer l’any 2025.
Les pintures que s’han triat per la mostra són creacions dels seus primers 15 anys d’experiència. Totes aquarel·les. La majoria, paisatges de la Cala Sant Vicenç, un lloc al qual es sentia emocionalment molt vinculat. Com es fa evident a les seves pintures, Llobera es sentia feliç a la seva residència de la Cala, on vivia sis mesos de l’any. A més, aquestes obres ens ajuden documentalment a veure el canvi que aquesta zona ha tengut, el que era i el que queda o és.
“Llobera era una persona de vena artística; també cantava i era actor a algunes comèdies locals”, explica Andreu Aguiló, codirector del Museu de Pollença. “Era totalment autodidacta”, afegeix el seu fill, Bernat Llobera, “no és que cantés com els àngels, però li agradava molt, de fet, va formar part del cor de Pollença”.
El pintor va ser un dels fundadors de l’Escola Pollencina i la seva obra va girar entorn de l’exaltació del paradís perdut d’aquesta illa. Especialment, el poble de Pollença, on residia i vivia una vida plena, tal com es pot veure reflectit a l’acolorida bellesa de les seves obres. Unes pintures que evidencien el pas del temps i la cultura tradicional de l’època. Uns paisatges pintats, majorment, a ull i en viu. Simplement amb un cavallet i les seves aquarel·les. Un paisatgisme natural propi dels pintors avantguardistes. “Algunes vegades, feia esbossos o pintava de memòria, però normalment es desplaçava al paisatge que volia pintar. Després si va passar molt temps a l’estudi, però va ser anys després, preferia anar allà on volia”, ha explicat el seu fill.
Llobera no venia de família d’artistes, sinó que tenia aquesta vocació. Fet que fa encara més rellevant la seva tasca i que ajuden a valorar la seva creativitat pràcticament innata. Un artista plàstic de cap a peus que ha arribat no tan sols a les sales del Museu de Pollença o a les llars de moltes famílies pollencines i mallorquines, sinó que ha transcendit més enllà. Deixant un recull inigualable d’obres que varen ser exposades a altres països, com són Suïssa (Ginebra), Itàlia (Bèrgam) o els Estats Units (Califòrnia).
Un comentari