MunicipiPollença

8M: El col·lectiu La Mala Pècora ocupa els carrers

S'han sumat a les accions reivindicatives acordades pel Moviment Feminista de Mallorca en motiu del 8M

Des del Col·lectiu feminista La Mala Pècora s’han sumat a les accions reivindicatives acordades pel Moviment Feminista de Mallorca en motiu del 8M.

En un comunicat, expliquen que l’espai públic sempre ha estat un espai vetat per a les dones, sempre relegades a l’esfera privada, i “això es nota fàcilment amb els noms dels carrers, que ben pocs estan dedicats a dones”.

Per fer-ho visible, des del col·lectiu han canviat de manera simbòlica alguns d’aquests noms per d’altres dones pollencines i mallorquines que han cregut que “ben bé en mereixerien un en una societat igualitària”.

Així mateix, també han vestit les estàtues de la via pública, amb
davantals i mocadors liles, per reivindicar que, “malgrat la campanya criminalitzadora de l’extrema dreta, malgrat l’ofensiva del patriarcat per mantenir el sistema de privilegis masculins, davant l’emergència social el feminisme és essencial”.


Aquest són els noms de dones que han proposat des de La Mala Pècora per ser canviats:

  • Clara Hammerl (1858-1931). Casada amb Guillem Cifre de Colonya visqué a Pollença i va ser professora de l’Institució Lliure d’Ensenyament (basada en postulats laics, racionalistes i coeducadors), directora de Colonya (primera directora d’entitat bancària de l’Espanya).
  • Margalida Comas (1892-1973)
  • Biòloga, pedagoga i professora a la Universitat de Barcelona. Defensora de la innovació pedagògica i la igualtat. els seus llibres varen ser prohibits pel franquisme. Casada amb el fotògraf pollencí Guillem Bestard, visqué amb ell a l’exili després de la Guerra Civil.
  • Aurora Picornell (1912-1937) Política comunista, feminista i sindicalista, molt activa amb la República, escrivia en diverses publicacions, feia mítings (també en féu a Pollença), organitzà el sindicat de sastresses. Empresonada amb el cop d’estat, va ser assassinada pels feixistes la nit de Reis del 1937.
  • Frederica Montseny (1905-1994) Figura destacada de l’anarcosindicalisme, escriptora i gran oradora, va fer un míting a
  • Pollença. Amb l’entrada de la CNT al govern republicà en plena Guerra civil Frederica Montseny assumí el lloc de Ministra de Sanitat i Assistència Social, esdevenint la primera ministra de l’Estat i plantejà entre altres un projecte de llei de l’avortament.
  • George Sand (Aurore Lucile Dupin 1804-1876) Escriptora, artista, compromesa amb la política, precursora del feminisme. Visqué un temps
  • a Mallorca.
  • Magdalena Bonet Fàbregues (1854-s.XX) Coneguda com la Louise Michel de Mallorca (en referència a l’anarquista de la Comuna de París), lliurepensadora, combaté el fanatisme religiós i l’analfabetisme femení que defensaven els estaments eclesiàstics.
  • Francisca Vidal Tous (1851-1939) lliurepensadora i republicana, ja de ben jove forma part de la Virtud Social, associació d’obreres cosidores, integrada dins l’AIT. Feia classes a nines i a dones obreres a l’escola que fundà amb altres feministes dins la Unió Obrera Balear (UOB), i reclamaven de l’Estat cases bressol i escoles nocturnes per a combatre l’analfabetisme de les treballadores.
  • Antònia Colomar Puig, “Cocarroia”. Participà en la resistència contra el cop d’estat feixista el 19 i 20 de juliol del 36 a Pollença. Va ser detinguda i empresonada al vaixell Jaume I, i després a Can Sales.
  • Francisca Seguí Roca “Puríssima” Participà en la resistència contra el cop d’estat feixista el 19 i 20 de juliol del 36 a Pollença. Va ser detinguda i empresonada al vaixell Jaume I, i després a Can Sales.
  • Catalina Vives Cerdà, Participà en la resistència contra el cop d’estat feixista el 19 i 20 de juliol del 36 a Pollença. Va ser detinguda i empresonada al vaixell Jaume I, i després a Can Sales.
  • Magdalena Bennassar Coll, d’Izquierda republicana. Participà en la resistència contra el cop d’estat feixista el 19 i 20 de juliol del 36 a Pollença. Va ser detinguda i empresonada al vaixell Jaume I, i després a Can Sales.
  • Magdalena Cifre Cerdà, mestra, exercicí com a batlessa de LLoret el 33, sent la primera batlessa de Mallorca
  • Antònia Alcal Rebassa, pollencina, el cop d’estat la troba a Barcelona, com a participant de les Olimpíades Populars. A Barcelona es va afiliar al PSUC i es va allistar a la columna del comandant Cabrera. Va sortir com a miliciana armada cap a Maó el 5 d’agost del 36 i a partir del 16 amb el desembarcament a Portocristo. Sobrevisqué i tornà a Barcelona. El seu germà Dionís va ser assassinat pels feixistes a Calvià.
  • Dona desconeguda a totes aquelles dones que han quedat invisibilitzades pel simple fet de ser dones.
Mostra més

Articles relacionats

Un comentari

  1. I mentrestant a la fastigosa Madrid: prohibida qualsevol manifestació tret dels fascioterroristes feudals.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Back to top button
X