Les persones polifacètiques són individus que destaquen per la seva habilitat per desenvolupar-se en múltiples aspectes de la vida. Són veritables polifacètics, capaços d’abordar diverses activitats amb destresa i passió. En aquest context, Biel Villalonga, més conegut com Biel Sol, sobresurt com un exemple destacat de multifacètic. No només és un fuster i mestre bunyoler consumat, sinó també un amant de les disfresses que ha fet riure a més d’un/a pollencí/ina amb la seva creativitat. Coneixem la seva història.
La vida a Pollença
Biel Villalonga (1958) va néixer i va créixer a Pollença, específicament al carrer del Martell, a la zona de Calvari. Amb aquest carrer com a testimoni de les seves primeres passes, Biel es va mudar al que era conegut com la “barriada de Caracas” on va viure dels dos anys fins que es va casar. Quan li demanam sobre els records d’infància el primer que li ve al cap és quan tenia set anys i anava amb sa mare i la seva bicicleta a la possessió Morell a collir garroves i ametlles. Recorda nostàlgic anar a fer feina i entre garrova i ametlla jugar de figuera en figuera acompanyat d’altres pollencins.
Biel era tímid, estudiava a Monti-Sion i ens conta que amb tretze anys passava gust d’estar a casa; no tenia interès a sortir. Encara que ell pensava que volia ser pagès, un estiu se li va oferir l’oportunitat de fer feina dins la cuina d’un hotel de Sant Vicenç i posteriorment a la cuina d’un hotel a Alcúdia. Ens diu que va gaudir aquells estius “fent preparació i ajudant als xefs, fins que em varen traslladar al bar de la platja i em va agradar més!”, recorda graciós. I, seguint amb aquest to diu que “tornaria a la joventut”.
De professió, fuster
La vida laboral del pollencí es va començar a escriure més seriosament quan va fer feina a una reconeguda fusteria del poble. A finals dels anys setanta, els germans Moll el van convèncer per fer feina junts. Amb el temps, van decidir crear la seva pròpia fusteria, i ha passat la major part de la seva vida professional treballant amb el seu germà i cunyat, creant i reparant mobles que han estat i son part de moltes cases pollencines. Ara, està a punt de jubilar-se després de tota una vida de dedicació a la professió.
La saga dels bunyols
Un dels trets més destacats de la vida de Biel és la seva passió per fer bunyols. Tot va començar amb la necessitat de recaptar fons per a un viatge d’estudis de la seva filla. Ens conta que era La Fira i havia quedat amb una mare que ell faria la massa i ella couria els bunyols. Amb el que no comptaven era que a la seva companya de bunyols no li anés bé manejar la massa d’en Biel, per això s’hi va posar ell per feines.
“Aquell dia la pasta que havia preparat no va bastar per res, en vaig haver de fer mes. D’ençà d’aquest moment, no he aturat de fer bunyols per La Fira i ja fa 22 anys“
Així aquesta pràctica es va convertir en una tradició inalterable en cada fira. Ara, ja fa dues dècades que el poble pot gaudir dels seus bunyols. Ha col·laborat moltes vegades amb diferents associacions del municipi i ja fa 12 anys que va convertir tot això en un petit negoci familiar.
A l’actualitat, podem trobar a Biel i la seva filla Antònia a plaça els diumenges. Rere la paradeta de fusta -dissenyada per Antònia i creada per Biel- fa més d’una dècada que van decidir començar a aquesta aventura. Va ser un diumenge plujós, el dia que van decidir fer-ho realitat. Era la primera vegada que sortien i, amb un paraigua, van vendre els primers -de molts- bunyols.
Biel ha fet “molts molts molts molts bunyols” i a conseqüència, també la seva família: “La meva dona Joana en sap, però les meves filles i genres han anat aprenent, ha estat un procés. Ara, la madona és la meva filla Antònia, als inicis li sortien allargats; ara li surten més guapos que a jo“, conta divertit.
Si us demanau si ha avorrit els bunyols, la resposta és una negativa rotunda:
“Què si he avorrit els bunyols?! Diumenge mateix em vaig menjar mitja dotzena, no els avorresc mai”
Si parlam dels orígens dels bunyols dins la família, hem d’esmentar a la seva padrina jove, Catalina Sol: “A la diada de Cala Murta la meva tia ja feia bunyols i va haver-hi un punt on els vaig començar a fer jo”, relata. A més, la recepta dels bunyols de la tia Catalina no és un secret gelosament guardat. Biel considera que és “la recepta de qualsevol recepta de bunyols, no té misteri”. I maldament no en tengui, com diu ell mateix, avui Antònia continua delectant amb aquesta a locals i estrangers.
“Hi ha gent de Pollença que, cada diumenge, ve a cercar una bosseta de bunyols. Han vengut mares embarassades per bunyols i ara tornen amb els nins grans”.
A més, alguna vegada visiten escoles i aprofiten per mostrar i explicar als més petits els ingredients i l’elaboració dels bunyols.
Una vida de disfresses
Biel no es pot descriure sense mencionar les seves diverses disfresses. Des de la seva adolescència fins a l’actualitat, ha trobat alegria en fer riure la gent i fer-los feliços a través de les seves disfresses, destacant-se en la seva caracterització de dona. Des dels anys setanta, s’ha disfressat de tota mena de personatges, “incomptables”, com diu ell. I és que a més, també ha estat un defensor fervent de les festes de carnaval a Pollença, animant la gent a disfressar-se i gaudir. Ens explica que “va haver-hi uns anys on les fresses en si estaven mortes i el nostre grup vàrem reactivar-les al Club Pollença, i anys més tard ja va agafar força la RUA”. Fins i tot, un any, el Consistori pollencí va animar al seu grup a passejar-se pel mercat dels diumenges disfressats abans de la RUA, amb el propòsit d’incentivar la participació, relata.
Algunes de les anècdotes que ens explica són com una vegada es va disfressar d’infermera patinadora i va fer un espectacle sorprenentment divertit amb els patinets: “ni jo sé com vaig patinar d’aquella manera, record clarament que la gent lliscava i reia”, recorda amb humor. O com quan es va disfressar tot el grup de família gitana i va sortir amb un calçat petit:
“Em feien tant de mal les sabates que no aturava de ballar perquè no podia caminar. Ho vaig passar tan malament que em vaig posar a ballar i va ser un total èxit, no em coneixia ni jo”. Va ser tantíssim l’èxit que també vam participar en el carnaval d’Alcúdia i no vam guanyar el primer premi perquè no érem locals. Ho record com una de les millors disfresses, va sortir encertadíssim”.
De personalitat alegre i cor generós
Biel Sol és molt més que un fuster i mestre bunyolero. La seva vida és un exemple de com una persona pot portar una vida senzilla però plena de significat i contribuir a la comunitat de maneres inesperades, com fer els millors bunyols i portar somriures a tothom amb les seves disfresses. Està satisfet amb el camí que ha pres fins ara, i la seva jubilació només li donarà més temps per fer una de les coses que més li agaraden: gaudir dels moments especials amb els seus.
