Miquel Àngel Albis ha publicat recentment el seu darrer llibre: un recull de relats i il·lustracions que ell mateix ha creat. L’autor multidisciplinar va iniciar el projecte durant el confinament per la pandèmia Covid-19, ja que considerava que era un espai idoni per pensar i repensar el temps i com s’experimenta la seva vivència. No obstant això, Albis prefereix parlar de “els temps” en plural, pel fet que, malgrat que és un concepte universal, pot donar moltes versions i jocs semàntics, imaginatius o pictòrics diferents.
El llibre, publicat per Purpurina Editorial, es presenta demà diumenge a les 18 hores al Club Pollença. L’acte estarà presentat per Andreu Estarelles, professor de Llengua i Literatura Castellana.
Què és el que podem trobar com a lector/es al teu nou llibre?
‘Somtemps’ és un recull de sis relats breus il·lustrats, és un espai on convergiran la meva faceta plàstica i la literària. Són uns relats amb un vessant bastant surrealista i a vegades inversemblant, dins un context quotidià. Aspectes com poden ser estar perseguit pel temps, que el temps es pugui caçar i es pugui vendre, una dona que queda embarassada de temps… són situacions que jo planteig d’una manera molt natural i amb bastant certesa.
Com va sorgir la idea d’aquest projecte literari i pictòric?
Aquest projecte va sorgir l’any 2019-2020 durant la pandèmia. Al confinament, jo vaig tenir la sensació de què el temps es va aturar, vde què a l’espai de la casa havien de conviure el temps individual, també trobar temps per la parella o la família, ocupar el temps social, no deixar el temps labora o les classes virtuals, i tots aquests temps se superposaven a dins el context de la casa. Això per jo creava una certa dificultat de gestió del temps i per contraposar-ho vaig iniciar aquests relats on, parlant del temps, podia controlar-lo i gestionar-lo. Ben aviat, varen arribar els dibuixos i els rodats, cada un té el seu procés creatiu personal, però tenen en comú aquest pretext de parlar d’un tema immortal.
És evident que el temps té certa importància per a tu. Per què? Com el definires?
Jo crec que el temps té importància per tothom, és una cosa que tothom coneix, tothom saps, però de difícil definició. Però tots estam incitats de gestionar-lo. Hi ha una expressió que diu “hi ha temps per tot”, jo crec que si fas una bona planificació sí que tens temps per gestionar-te el temps. De totes maneres, la importància del passat, present i futur, per mi, és la següent: el passat és la memòria, la història, allà on trobam les nostres arrels, allà d’on parteix tot; el futur, en canvi, són els projectes, les il·lusions, el que ens queda per viure i el que dona, en certa manera, sentit als queviures. El problema és definir el present, que és el present? Per mi és viure, viure intensament, viure sense escrúpols, viure sent conscient de què vius. El professor de la facultat de belles arts ens deia: viure és baixar una escala i ser conscient de què l’estàs baixant. Vull dir amb això que totes les coses més quotidianes, més aparentment banals, tenen una importància capital. Els hem de viure amb intensitat per poder viure aquest present. Tenia un altre amic a la facultat que es plantejava, segons ell, cada dia com el darrer, per tant, l’havia d’aprofitar al màxim. Pens que el temps és necessari i el transcurs del temps també.
Per què creus que és necessari reflexionar sobre el temps i el seu transcurs?
Crec que és necessària la reflexió sobre el temps perquè és un tema que a tothom afecta, és un tema universal, però és un gran desconegut. L’altre dia vàrem fer una taula rodona que hi havien representats de diferents disciplines: un filòsof, una física, un psicòleg i jo mateix com a artista. Vàrem donar la nostra opinió sobre el temps i la conclusió que vàrem arribar va ser que al temps hi ha més preguntes que respostes, hi ha més enigmes que no certeses. Per això és important parlar del temps, perquè és entendre la vida com el que és, efímera i caduca. Hi ha un dels relats del llibre que diu: la raça humana és l’única espècie amb certesa e que un dia morirà. Els humans som l’única espècie al món que tenim plenitud de consciència de què som mortals, per gestionar aquesta certesa crec que és molt important la reflexió sobre el mateix temps i el seu pas. De cada vegada m’agrada més l’art efímer, que no cerca immortalitzar-se, sinó que pretén captar una idea i expressar un concepte que serà temporal i desapareixerà, i la seva desaparició, la seva caducitat, forma part de l’obra.
Finalment, va dirigit a un públic concret o és apte per a totes les edats?
Crec que l’exposició i el llibre és apte per a qualsevol edat, no va dirigida a cap públic en concret. De fet, la darrera activitat que farem, vinculada a l’exposició, serà un taller a l’Espai Hc Lluc Fluxà de Palma, allà on les persones intentaran donar respostes a “Que és el temps per a tu?” i vull que ho facin des de dos vessants: des de la literària, amb una paraula o frase, i des de la clàssica, amb una imatge que acompanyi la paraula. i aquesta conjunció d’imatge i temps ha de donar resposta a aquest concepte del temps. Aquest taller està obert a tot el públic, de fet, m’agradaria que no es consideràs un taller infantil; vull que venguin nins, adolescent, persones madures i de la tercera edat. Això serà dia 29 a les 17 hores i estau tots convidats a compartir aquesta experiència, tan fàcil d’entendre el temps i difícil de respondre: Que és el temps per a tu?
