Enguany es celebren 20 anys des que va néixer el grup folklòric dels Xeremiers Orats. Des del 2003, han participat a nombroses trobades culturals i han acompanyat els gegants i els caparrots de l’Esbart de Sant Jordi, a més d’haver participat en alguns dels actes protocol·laris de l’Ajuntament de Pollença.
No hi ha dubte de què els Xeremiers Orats s’han fet el seu petit gran lloc a la història cultural del nostre municipi. Per tal de poder conèixer més la seva trajectòria i la seva feina, hem decidit entrevistar-los.
Com varen ser els orígens dels Xeremiers Orats a un moment tan dur com és la pèrdua d’un dels socis fundadors?
Poc després de complir l’any de la constitució dels Orats, l’agost de 2004, vam perdre el nostre amic, soci fundador i xeremier Miquel Àngel Navarro Torrandell. Va ser un cop molt dur pels membres que formàvem part de l’associació en aquell moment, però ens va ajudar a agafar forces per continuar endavant impulsant aquest projecte. De fet, el març de 2005, vam organitzar un concert per homenatjar-lo a càrrec del gaiter Jose Angel HEVIA, amb qui vàrem començar a tenir amistat en aquell moment i seguim en contacte el dia d’avui. Per tant, tenir present a en Navarro a cada celebració ens ha donat una empenta molt gran.
Quina és la “base” de l’associació? Vull dir, què és el que voleu que la gent recordi o valori de la vostra feina?
Som una associació que des dels inicis ens hem implicat a la vida del municipi i hem intentat acostar i donar presència als instruments dins aquest. Més enllà sempre hem intentat obrir-nos a tot i a tothom, sempre amb la intenció de passar-nos-ho bé i que la gent s’ho passi bé amb nosaltres; partint sempre del respecte cap a la música i fent-la accessible a tot el qui se sent atreta per ella.
Què és el que més vos agrada del que feis? Podríeu dir que heu aconseguit allò que cercàveu o imaginàveu?
Resulta difícil destacar alguna cosa per damunt de l’altra, disfrutam de la música, de la festa i de la gent que s’ho passa bé amb nosaltres. Tot i això, podem dir que les xeremies ens han permès conèixer gent fora de Mallorca i també aprendre de diferents cultures i enriquir-nos d’elles, tal vegada aquesta seria una de les coses que més disfrutam.
Resulta difícil dir si hem aconseguit el que cercàvem en els inicis, de fa 20 anys a dia d’avui aquest món ha seguit evolucionant i creixent de manera important, si ens podem sentir orgullosos d’alguna cosa és de sentir-nos amb la mateixa energia i ganes del primer dia, i esperem que segueixi en el futur.
Teniu algun projecte actual o futur per dur a terme? Ens podeu contar alguna coseta sobre com es preveu?
Enguany ha estat un any especial alhora que intens, és cert que veniem d’uns anys aturats per la pandèmia que ens han servit per agafar força i recuperar el temps perdut.
Tenim amics a Astúries, País Basc i Extremadura, és difícil quedar-se a casa i la intenció és seguir fent intercanvis amb les Associacions i Bandes que han mostrat interès, però ara mateix ens centram en la festa orada i després començarem a planejar les activitats de l’any que ve.
Finalment, des de Som Pollença agraïm no només la feina feta per part de tots els membres de l’associació, sinó també l’amabilitat i la proximitat que entreguen al seu públic. Per això, volem animar-vos a totes les persones lectores a gaudir aquesta horabaixa del 4 de novembre de la mostra de ball de l’Escola de Ball de Pagès de Pollença i els Xeremiers Orats han organitzat. Seguidament, a les 20 hores, es farà una ballada Popular amb Mata Escrita. I demà dia 5, a les 11 hores, tendrà lloc el passacarrer a Pollença.
Que continuï la Festa Orada!
