La present entrevista forma part d’un cicle d’entrevistes de Som Pollença on coneixerem a tots/es els candidats a la batlia de Pollença de cara a les pròximes eleccions municipals del 28 de maig de 2023. Durant les setmanes vinents les publicarem totes. L’ordre de difusió no té cap sentit, únicament l’adaptam a qüestions d’agenda. Dit això, encetam el cicle amb el candidat a batle Martí March Cerdà.
Qui és Martí?
March va nèixer l’any 1954 a Pollença. Es defineix com una persona “apassionada, compromesa, curiosa i responsable”, però també amb contradiccions, com tothom, perquè assegura que “qui no en té no és humà”.
Li agrada sentir-se “viu” i viure amb “intensitat”. Quan li demanam per com és més personalment és inevitable que ens parli del seu entorn: “em consider una persona amb sort a la vida que he tengut i tenc, em duc molt bé amb els meus germans i amb la meva dona”. Però no tot són bons moments perquè n’hi ha un concret que defineix com el “fet més terrible que m’ha passat a la vida: la mort del meu germà Felip; hi pens cada dia”, recorda amb aflicció.
Estudis i gestió
Martí va estudiar a Monti-Sion i al centre que seria el “preinstitut”, ens conta. Més tard, va demanar als seus pares partir al Ramon Llull de Palma. D’aquell temps se’n recorda clarament d’una professora de literatura, Antònia Suau, qui vivia la literatura i així ho transmetia als alumnes; cosa imprescindible per ensenyar, opina el March.
A l’hora de decidir que estudiar estava entre l’art i la pedagogia, però finalment, es va decantar per la segona. Va estudiar cinc anys; tres a Palma i dos a Barcelona. Recorda amb nostàlgia l’estiu del 76, quan es trobava a punt d’acabar els estudis i passava 12 hores diàries davant la màquina d’escriure per fer la seva tesina. “Si m’equivocava havia d’arrabassar la pàgina sencera”, ara riu, però no li feia gràcia. El resultat foren mil pàgines de les quals avui dia encara se sent orgullós, ens explica.
És llicenciat i doctor en ciències de l’educació per la Universitat de Barcelona. És catedràtic d’universitat de sociologia de l’educació i pedagogia social de la Universitat de les Illes Balears. Ha estat director del Departament de Ciències de l’Educació i del Departament de Pedagogia i Didàctiques Específiques de la UIB.
Formà part de l’equip de treball de la Conselleria d’Educació i Cultura, va ser director general d’Universitat del Govern, vicerector de la UIB, membre del Consell Escolar de les Illes Balears i director de l’Anuari de l’Educació de les Illes Balears. Ara, és conseller d’Educació i Universitat del Govern, vicepresident de la Societat Iberoamericana de Pedagogia Social i coordinador del Grup de Formació i Educació Educativa i Social (GIFES) de la UIB.
Sempre li ha agradat la gestió, ho demostra amb tots aquests càrrecs però també des de ben jove. Recorda els capvespres al “Club juvenil” a la plaça dels seglars on va treure, juntament amb un grupet, la revista “L’Auba”. D’aquesta van sortir tres números i el darrer va estar fet el 90% en català, cosa que no es veia gaire en aquells temps. També ens conta com gaudia de les colònies de Cala Murta i quan era porter del Pollença Futbol Club: “no era un gran porter, però jo pensava que el Madrid em fitxaria i no va sortir bé”- bromeja. Quan pensa amb tots aquells moments, s’emociona.
Aficionat a la lectura i a la bona companyia
Des de 2018 està casat amb Marga Cerdà -qui fou directora del CEIP Joan Mas- i té la seva residència a Pollença. Martí és un gran lector encara que li agradaria tenir més temps per dedicar a la lectura. Li agrada la novel·la infantil/juvenil i d’assajos en general -de política, religiosos, pedagògics…-. Això sí; sempre en físic per viure l’experiència del paper, té muntanyes de llibres a casa i els electrònics no entren dins els seus plans.
Una pràctica que li ve de família és la passió per llegir diaris; de tota classe independentment de la línia ideològica del mitjà. “Els meus pares sempre llegien els diaris i diuen que aquestes coses s’aferren, som un gran lector de diaris”. “Aquests sí que els puc llegir en digital -riu-“.
Una altra pràctica que solia fer era passejar cada matí el seu cus, en Tomir, però, malauradament, va morir l’estiu passat. “Em va saber molt de greu, cada dia pens amb ell. Era un schnauzer-rater i tenia quinze anys”.
A part, li agrada la muntanya, el cinema, es considera “sortidor”, anar a conferències i és, com diu ell, “aficionat d’aficionats” a pagès al Molinet -la seva finca-“.
La conselleria de Martí per Pollença
March ens explica algunes de les actuacions que s’han duit a terme d’ençà que és conseller d’educació. A Pollença, “hi ha 40 mestres nous al municipi, hem fet obres a tots els centres. Al Guillem Cifre de Colonya hem fet la cuina i prest farem la de Costa i Llobera“. A més, continua, “hem duit la gratuïtat de les escoletes del Picarol i La Gola per infants de 2-3 anys i estam fent feina per posar en marxa ajudes pels de 0-2 anys”. Aquests són “tan sols alguns exemples de tot el que s’ha realitzat per l’educació del poble”.
“No hi ha hagut marginació sino preocupación real”
Marti X. March
Punt i final com a conseller
“Ser conseller quatre anys són pocs i vuit suficients. Consider que no és bo ser-ho més temps, ni personalment, ni pel bé de la institució. Així s’evita caure a una rutina, perdre sensibilitats, etcètera”.
Martí X. March
Fent una mirada als darrers vuit anys valora l’après. “El que he après aquests anys de conseller no ho podria haver conegut ni fent deu tesis“. Ens cota que aquests anys li ha agradat molt viure l’experiència de sortir del despatx, d’anar als centres, parlar amb el professorat, amb els alumnes i tenir aquest contacte directe i cara a cara. Lamenta els anys de pandèmia perquè no va poder tenir aquesta part tan “propera”.
Precisament, creu que “per fer política també és necessari sortir al carrer” i és el que voldria fer a Pollença.
Les actuals presidentes del Govern i del Consell han estat qui li han proposat que es presentés com a candidat a batle. Aquesta nova etapa l’enfronta amb “ganes, il·lusió i passió“, ens explica. Creu que Pollença necessita “obrir una nova etapa política i nosaltres volem posar en pràctica les fortaleses del nostre poble”.
“És necessari obrir les portes de l’Ajuntament perquè passi l’aire una mica”
Martí X. March
Què passaria si…
Quan li posam damunt la taula la possibilitat de pactar amb algun partit ens respon clarament. Confia en la candidatura i creu que tots sols arribaran, però en el cas de pactar “es podrien arribar a acords amb MÉS o amb UMP“. Encara que deixa clar que no tanca les portes als altres partits municipals, ja que és, diu, “partidari del diàleg i els acords pel bé del poble”.
La candidatura
Amb la llista presentada, està molt content. “És una llista amb gent que no coneixia i ara ho hem fet. En la diversitat està la riquesa i en tenim molta perquè comptam amb diferents edats i que ens movem tots per diferents redols”. Amb aquesta candidatura “tenim capacitat de gestió per començar a governar demà mateix”, sentència.
Algunes de les idees que tenen present en el cas de governar serien potenciar la cultura i tradició de Pollença “creant un Consell de Cultura”. També ens parla sobre ser “partidari de baixar el sou dels polítics” o del seu interès pels habitatges i el desitj d’evitar que “la gent hagi de partir a viure a Sa Pobla”, entre altres qüestions.
“Ens presentam per guanyar, no per tenir una cadira” ens afirma contundent. I és que a Martí li agrada “guanyar, per això som cristià cada 2 d’agost -bromeja-“. Encara que si el “poble decideix posar-nos a l’oposició, això és la democràcia; farem una oposició útil, col·laborativa i crítica“, comenta.
Compromís social i herència de servei públic
El compromís és un dels forts del candidat a la batlia del municipi i ell ho té clar: “Mai he volgut viure de la política, sent que des de ben petit he estat compromès fent recitals, amb les colònies, etcètera”.
La família March ha tengut molta tendència a estar relacionada amb els serveis públics. Son pare, Martí March Vives, va ser batle de Pollença durant prop de vint anys i el seu germà, Miquel Àngel March, ho va ser la passada legislatura (2015-2019). Per tant, ha viscut la figura de ben a prop des de sempre. Respecte a la batlia de son pare -que ho fou en distintes etapes entre els anys 50 i 80– ens conta que suscitava debat a casa. “Ser fill de batle és molt complicat”. La seva mare, Antònia Cerdà -també tengué un germà batle- era una dona molt compromesa socialment amb el poble, segons ens conta M.X.
“Sempre hem viscut la idea de servei públic, d’austeritat i de generositat“. Per tant, això fa que “em senti des de sempre compromès de donar a la societat el que m’ha donat i mai aprofitar-me de la política”. Amb aquest sentiment de responsabilitat social acabam de conèixer un poc més a March i continua el compte enrere del camí cap a les eleccions municipals.
