L’educació és el procés pel qual la societat transmet coneixements, perícies, aptituds i valors als infants i adults. Podríem definir-la com la transmissió de valors ètics i culturals i de costums i coneixements que fan de l’individu un ésser operant en la societat que l’envolta.
“Lliures són els qui creen, no els qui copien, i lliures són els qui pensen, no els qui obeeixen. Ensenyar és ensenyar a dubtar”
Eduardo Galeano, escriptor i periodista
L’anterior frase parla “d’ensenyar a dubtar” i “llibertat”, dos conceptes imprescindibles per la professora i escriptora pollencina Joana Serra de Gayeta. Avui, coneixem més d’ella i feim un recorregut per la seva vida; dedicada al món de les lletres.
De Ca n’Asprer i Can descalç
Joana és nascuda a Pollença el 1950. És filla de l’historiador Francesc Serra de Gayeta i d’Asprer i na Joana Martí Suau, per tant, coneguda de ca n’Asprer i de Can Descalç, respectivament. També és descendent del militar austriacista Francesc d’Asprer i Talric.
“Al meu germà Miquel i a mi ens educaren amb exemple, mai amb sermons. Mai ens van prohibir res i sobretot el nostre pare ens va inculcar el valor de la llengua catalana, de la cultura, de llegir…”.
Joana Serra de Gaieta
Quan li demanam d’on ve ens conta que d’una marca: “la marca que et deixa la família propera”. Tenir una infantesa i adolescència tan “lliure i tant de carrer”, diu, li ha marcat la vida de manera “molt positiva”.
Entre Pollença, Palma i Barcelona
Joana recorda una infantesa molt “lliure i feliç”. Ens explica que des de ben petita anava a costura a ca les -aleshores anomenades- “monges velles” a Sant Jordi. Allà, va fer moltes amigues amb qui “jugava a plaça, pels carrers o a ca qualcuna d’elles. Record jugar durant hores i hores, encara que no teníem -o teníem poques- juguetes”.
Amb nou anys, l’any 1959, es van mudar a Barcelona. Però va ser breu, ja que, ens comenta que “vàrem haver de tornar perquè mon pare s’enyorava tant Pollença que va agafar una terrible depressió“. Fins i tot, recorda que el seu “psiquiatre li va arribar a recomanar com a darrere solució tornar a la seva terra” i Així ho feren.
Va fer l’Institut a Pollença i es van mudar a Palma, on va seguir la seva formació a l’Institut Joan Alcover i recorda tenir “uns professors genials”. Rememora aquella època i els anys posteriors molt unida al seu “motorino” que li va regalar el seu germà; “el motorino i jo érem un“, diu nostálgica.
Posteriorment va estudiar Filosofia i Lletres a Barcelona i es va llicenciar en Filologia Hispànica. Una vegada acabats els estudis va tornar a Palma. Això sí; ens remarca que “mai, ni la meva família ni jo, deixarem de venir a Pollença. No fallàvem ni un cap de setmana, pasqua i Nadal aquí”.
De professió professora
Quan a Joana li va arribar el moment de pensar a què volia dedicar la seva vida tenia una professió en ment: periodista. Li encantava, per exemple, la periodista de guerra Oriana Fallacio; la seva audàcia, perspicàcia i qualitat literària fascinaven a Joana.
Malauradament, a casa seva, la idea d’esdevenir periodista no va fer tanta gràcia i va rebre una negativa -cosa a la qual no estava acostumada-. Ens explica que en aquell moment, només s’oferien els estudis a Navarra, on “depenien totalment de l’OPUS”. Aleshores, aquesta negativa la va dur a la que, per ella, és la “professió més meravellosa del món”.
“M’encanta ensenyar, que els alumnes dubtin sobre el que enseny i sàpiguen resoldre els seus dubtes amb els coneixements adquirits. Ensenyar de manera clara i, així, aconseguir la finalitat del professor: aprovar els seus. No és, en absolut, millor professor qui més suspèn. I això ho vaig aprendre ben prest, quan encara estudiava”.
Joana Serra de Gayeta
A més ens comenta que el més satisfactori d’aquesta professió és “seguir en contacte amb exalumnes i seguir els seus èxits”.
Encara que Serra descriu el seu camí dins l’educació com “una casualitat ben curiosa”, ja que, diferents situacions i oportunitats van entrar a la seva vida, Joana s’ha dedicat a l’ensenyament de llengua i literatura catalanes i espanyola, primer a l’Escola Normal de Palma i després a la Universitat de les Illes Balears, a més d’haver treballat a favor de la normalització de la llengua catalana a les Illes.
Més tard, escriptora
“No record quan vaig començar a escriure. El que sé és que a casa guard quaderns -el més antic, de l’any 1963- i ningú els ha llegit mai. Me’ls estim, és la meva lletra quasi d’infant i són les meves històries”
Joana Serra de Gayeta
Podríem dir que té interès pel món de l’escriptura des de sempre, cosa que després de molts anys li ha donat fruits: El 1972 va guanyar el Premi Sa Pobla de Narrativa Juvenil amb Sovint el record queda a l’asfalt. L’any 1974 va rebre el Premi Ciutat de Manacor pel conjunt de relats Taules de marbre, reeditat el 2020 incloent Nosaltres esperàvem Mr. Marshall, un relat amb el qual havia rebut el Premi Joan Ballester el 1976.
Va treballar a l’Editorial Cort, col·laborà fins inicis dels 80. A l’editorial va elaborar, en col·laboració amb altres autors, llibres de text en català d’educació general bàsica, i va crear i dirigir la col·lecció «Vell Marí» de literatura infantil i juvenil a la qual, el 1992, s’hi publica el seu llibre infantil La bruixa Lonieta.
Durant aquells anys, la literatura femenina a Mallorca, començava a prendre força amb figures com Antònia Vicens, Maria-Antònia Oliver, Carme Riera, Xesca Ensenyat o la mateixa Joana Serra de Gayeta. Per tant, va dur a terme la seva labor en la batalla per la normalització del català i avui n’és una figura fonamental de la seva història a l’Illa.
Actualment, ens conta que té “mil coses en marxa”. Treballa en el seu llibre de narracions Ell i tu i en un conjunt de poemes: El solc de la vida. També fa feina fa un temps amb Teranyines de colors per a infants i amb més qüestions que “encara no estan perfilades”.
El que més li agrada
Fa uns anys que Joana està jubilada. “M’agraden tantes coses…. Un poema meu continua “que no sé on posar-les ni a qui dir-les i les pos a un paper”. Algunes d’aquestes coses són “fer tertúlia amb la gent jove o anar a nedar, encara que ara fa anys que no ho faig el segon”.
A Joana li agrada cuinar, li agrada “la discussió intel·ligent”, ens explica. “M’entusiasma el cinema i reunir-me amb els amics”. Per al moment, continuarà fent totes aquestes coses que tant li agraden i gaudint del que més estima; els seus tres fills i les seves dues netes.
