EducacióEntrevistesMunicipiPollença

Rafel Covas, el primer policia tutor de tots els temps

Ens adintram dins la vida del pollencí, dedicada al benestar dels adolescents

La intenció del Policia Tutor sempre ha estat introduir-se dins els mecanismes de funcionament dels centres escolars. Feines com controlar l’absentisme, els retards dels alumnes, la seguretat i prevenció d’accidents, problemàtiques, tractar actes vandàlics i, sobretot, treballar la seguretat dels joves dins i fora de l’escola.

Aquesta figura va néixer a Pollença destinada a crear un precedent. L’any 2001, el policia Rafel Covas Femenia fou designat per a aquest càrrec. El seu tarannà i interès mostrat foren determinants per a la bona acollida que va tenir la implantació d’aquest nou paper al poble.

El policia tutor, un reclam del món educatiu

Aquesta figura sorgeix d’una proposta de l’IES Guillem Cifre de Colonya, que demanaven a la policia un servei especial pels alumnes, algú “que entengués els problemes i sabés tot el que ocorria dins les aules i que no fos un policia diferent cada vegada que cridaven“, explica Covas. Una vegada analitzat el projecte fou acceptada per la batlessa del moment, Francesca Ramon. Tot d’una se li va encarregar aquesta labor a Covas, juntament amb el director de l’Institut d’aquells temps, Pere Franch, i l’oficial de policia Jaume Simó.

“L’expansió d’aquest servei és necessària, dona respostes a demandes que existeixen. Els problemes hi són i intentam posar el nostre granet d’arena. Tenim un paper com a professionals per ajudar a molta gent. Intentam ser propers per detectar casos a etapes primerenques i poder donar solucions, és la clau de l’èxit”.

Rafel Covas

Avui, la figura de l’agent tutor ha traspassat fronteres. El que va néixer fa 20 anys a Pollença es duu a terme a molts municipis de la península. El pollencí comenta que no és “conscient que aquesta figura hagi arribat a tants de llocs. Veig que molts municipis d’Espanya segueixen les passes que van començar aquí. Ens demanen qüestions que nosaltres ja vam plantejar fa vint anys i que tenim més que superades i ara els ajudem molt amb la nostra experiència”.

Covas, 20 anys dedicats a la figura

El pollencí, de pare ferrer i mare, professora de ball, “sempre havia tengut present ser policia del meu poble“, ens conta.

“Som tranquil, m’agrada l’ordre, la feina ben feta i no m’agraden les injustícies”.

Rafel Covas

Va estudiar l’EGB a Joan Mas. Posteriorment, va fer un mòdul administratiu a Sa Pobla i s’allistà al servei militar mentre estudiava perquè “sabia que era un requisit per ser policia”, diu. Una vegada aprovades les oposicions, accedí a la policia local de Pollença l’agost del 1997. Ja dins la policia, va cursar el grau d’Educació Social a la UIB, ja que sempre li ha agradat “tot el que té caire social i sempre m’he format molt amb temes de menors d’edat”.

En l’actualitat, Rafel és el coordinador del programa de Policies Tutors del Govern. També és l’encarregat de formar a tots els policies tutors de les Illes. Ens conta que la seva funció és que tots aquests agents “actuïn de manera homogènia”. A més, és el president de l’Associació Nacional d’Agents Tutors. La seva feina de l’ANAT és “donar suport a tots aquests policies, visibilitzar la seva feina i que no es sentin tots sols”.

Aquest desembre l’Associació ha rebut un guardó per part del Ministeri d’Educació i Formació Professional de Madrid. El reconeixement ha estat per la seva labor i implicació en adaptar-se a les noves realitats socials.

“És un premi de tots els/les policies tutors de l’estat. No ho esperàvem, ha estat una total sorpresa i ho veig com el regal de reis d’enguany”.

Rafel Covas
Rafel Covas, president de l’ANAT, recollint el reconeixement dia 20 de desembre

La mateixa il·lusió dels inicis

El policia, que és el primer policia tutor de la història, ens ha expressat que està “molt satisfet del camí fet fins ara”. En l’àmbit personal, està feliç d’haver “creat la família que tenc; els meus dos fills i la meva dona”. I, en l’àmbit professional, “molt content perquè consider que tenc molta sort de poder tenir una feina que m’agrada i seguir amb la il·lusió del 97. Això sí, encara queda molt per fer”.

Mostra més

Articles relacionats

Back to top button