EntrevistesEu MollMunicipi

Llorenç Cladera, al capdavant de Chivas durant 50 anys

Coneixem com és treballar al món de la nit havent iniciat la discoteca que fou la més famosa de la zona nord

El principi de la dècada dels anys 70 marca el naixement de les discoteques. Al Port de Pollença, durant aquella època i els anys vinents, hi havia quatre punts d’oci d’aquest estil: Chivas, Popark, Marxa Fresca, Aniara.
Els pollencins i pollencines, quan arribava el diumenge capvespre agafaven el correu per arribar a la plaça Miquel Capllonch i poder gaudir de les recordades galas de tarde o gales juvenils –que ara coneixem com a tardeo-. Els molleros, ja eren “a puesto”.
Avui, coneixem la història d’una persona que ha viscut el món de la nit durant més de 50 anys al mateix local; la mítica Chivas Disco, de les primeres que hi va haver a l’illa i la primera de la zona nord.

De professió discotequer, però abans…

Llorenç Cladera Serra de “Can Segue” és pollencí nascut el 1948. Quan tenia onze anys va començar la seva primera feina, de dependent i repartidor a la botiga de Ca’n Teresa (s’ubicava davant la parròquia de Pollença). Amb 14 s’endinsà al món de l’hostaleria, treballant -per poc temps- al bar Cactus del Port de Pollença. “Mon pare no li agradava perquè acabava molt tard així que ell mateix em va cercar una altra feina, a l’Hotel Molins“, ens conta.
Un bon dia de maig de 1969, un amic seu va decidir obrir la discoteca Chivas, però el dia abans de la inauguració encara no tenia bàrman. Llorenç, en acte d’ajuda al seu amic, va anar a ajudar un vespre i, quan se’n va adonar, ja feia feina allà. Ho compaginava amb el servei militar obligatori.

Als anys d’obrir el seu amic va partir i tot va quedar en les seves mans. “M’ho varen posar tot tan fàcil que no podia dir que no”, comenta.

Aquells temps

Als inicis de l’espai, no només es tractava d’una discoteca. A la part de dalt hi havia el cinema. Els primers anys Llorenç s’encarregava molt d’aquest espai i quan acabava la pel·lícula baixava a ajudar a la barra. En aquells temps hi havia “sofàs de vellut i aforament per unes 70 persones”, ens conta Llorenç. Hi anava gent “no tan jove, amb un cert poder adquisitiu“, afegeix. Va haver-hi una temporada on anaven “molts d’inquers i també estrangers; però ens visitava gent de moltes més varietats de nacionalitats que ara“. Com hi havia quatre discoteques al municipi, la gent estava “repartida”. Això és com tot; depenent de l’època i la moda la gent anava més a un lloc que a un altre.

Quan es feien les 17 hores, obrien les gales juvenils fins a les 22 hores. Després, tancaven una hora per fer net i preparar-ho tot per tornar a obrir a les 23 i fer el vespre. Qualifica aquells diumenges com “intensos”.

Bambo number 5 i Barbara Streisand

El bon punxar era imprescindible, la bona música atreia la gent. Per això, jo vaig passar per tots els càrrecs dins chivas menys de Dj.

Llorenç Cladera

Encertar la música era imprescindible. Durant el mig segle que va estar al capdavant de la discoteca, van passar molts discjòqueis. Però els assidus eren el seu germà, Toni Cladera, Juanjo i Nino.

Ens conta, però, que va viure dos moments clau dins el món de la música a les discoteques en general: la dictadura de Franco i el govern de Felipe González. Amb el primer els feien posar passos dobles i Marisol i amb el segon, flamenc i sevillanes.

Posteriorment, ja van començar a posar funk, soul, country, etcètera. El sistema que usaven per punxar era un doble tocadiscs, mentre sonava una cançó es ficava un altre disc a la segona entrada i així successivament i ho complementaven amb un mesclador casolà “fet amb peces d’aquí i d’allà, funcionava”. Tenien “més de mil discs dins cabina”, ens conta. Els vinils els compraven a una tenda de Ciutat.

Quan li demanam a Llorenç per cançons que recorda ens diu sense dubtar que “sonava molt Bambo number 5, però a jo m’encantava Barbara Streisand“. A més, també ens explica que aprofitaven qualsevol ocasió per disfrassar-se per acabar de complementar l’ambient.

Lloc per pollencins, estrangers… i estrelles

És per tots sabut que Pollença sempre ha estat un lloc visitat per famosos: cantants, estrelles de Hollywood, esportistes d’elit i més! Idò alguns d’ells passaven per la discoteca. Llorenç recorda alguns noms com l’actriu Charo López, Alfons de Borbó o a Raphael. D’aquest últim, recorda una graciosa anècdota. El reconegut cantant va entrar fent “un dels seus inconfundibles gests, esperant algun tipus d’atenció, però va ser totalment ignorat per tothom”. Així i tot, “va continuar feliç i va ballar”, ens conta Cladera.

Naixement de parelles

“La quantitat de matrimonis que han nascut a Chivas no ho sap ningú”

Llorenç Cladera

El pollencí ens diu aquesta frase rient perquè sap que ell va ser un dels afortunats. Na Haidi és hongaresa, però va venir molt joveneta a Pollença i va emprendre amb un negoci. Els vespres sortia a la discoteca i un dia li va demanar foc a Llorenç. “Ella em va demanar foc i jo em vaig encendre”, riu. D’ençà d’aquell moment, va néixer l’amor que segueix ben fort avui dia. Tenen un fill, un net i una neta en camí.

Haidi va fer feina molts d’anys al costat de Llorenç, ajudant amb tot el que podia.

Junts, ens conten que allà dins s’han format moltes parelles i també se n’han rompudes -bromejen-. “Una vegada, una dona no trobava al seu home i quan el va veure dins la discoteca el va treure per les orelles”.

Tota una vida dins Chivas

Quan li demanam a Llorenç sobre fer una mirada al passat ens comenta que és una vida molt “sacrificada”. Va ser “dur” criar al seu fill, dedicant-se tots dos a un negoci de nit. Els caps de setmanes, en Llorenç Jr. sabia que “li tocava estar amb les padrines, qui sempre ens van ajudar molt, tant sa mare de na Haidi -que venia els estius- com ma mare”.

“He tengut moltes ocasions per fer les coses malament, però mai vaig caure i he estat moltes vegades convidat a participar en excessos, en negocis…he vist de tot”

Llorenç Cladera

La parella, malgrat que han viscut aquest món de la nit, consideren que han fet “les coses bé” i també varen intentar dur bé l’educació del seu fill. Ara, però, probablement es dedicarien a altres coses. Llorenç comenta que tal vegada, si no hagués existit Chivas, s’hauria decantat pel món de l’hostaleria obrint una pensió o un hotel.

Quant a la salut, comenten estar molt contents per no tenir “seqüeles d’aquestes que diuen que et queden a les oïdes, per l’alt volum de la música durant anys o a la visió pels llums”.

Ara, amb prop de 75 anys, Llorenç es dedica a sembrar, fer de jardiner a la seva finca i anar a pescar, i així seguirà de moment, fent el que li agrada al costat de la seva estimada.

Mostra més

Articles relacionats

Back to top button