Avui, 18 de maig, és el Dia Internacional dels Museus. A Pollença, se celebrarà amb les portes obertes de tots els seus museus i, a més, duent a terme dues visites guiades a l’exposició “Edicions Maior. 25 anys”, a càrrec de l’artista Amador Magraner.
El nom d’aquesta exposició amb visita guiada prové d’unes tradicionals convidades d’artistes que feia aquesta mateixa galeria, la qual reuní durant 25 anys (1991-2016) artistes especialitzats en les disciplines del gravat.
Amb el tòrcul que podreu trobar a l’exposició i de la mà de Perico Simón i Lluís Magraner, es generà un ambient productiu de creacions artístiques tan originals i variades com la mostra que a aquesta exposició en podreu trobar.
A continuació, us transcrivim i mostram un d’aquests gravats que hi podreu trobar :
Qui veu un gravat és com qui toca mare. Mumare, mumare, mumare: material de memòria el crit silent del mar, de les llàgrimes, de la nit negra com els imperatius: vine, no te torbis, sensació d’abans del mot: vine, no te torbis, drecera, crit, amor que fa parlar, entremig de la violència pornogràfica i la tendresa de (encavalcadament) sentir el sentit.
Vine, no te torbis, clariana de gràcia, tatuatge visionari, mapa sonor: pus mai més; vull baixar del temps inoït del carnatge i del planeta: donar paraules a la fosca closa: paura fuig, encara no he escrit prou epitafis per reconèixer els sabors del no-res.
Dol de l’innombrable a la punta de la llengua, de fit a fit mir calidoscopis de temps esbucats cop en sec, extensions sense veu, salives balbes, el pa florit de la llengua. Vine, no te torbis, tro de revolta que nies entre sang i carn desfetes, matèria d’oblit no m’empestis: som aquí, entotsolat amb el llenguatge cerc deserts de set, carnívores flors del contrasentit, els darrers braceigsdel nàufrag abans de fer el cuec, la bava afadigada d’un cervell sempre seguit incandescent i mercurial: vine, no te torbis, escrit intacte resurrecció
Telloc, tardor, 1997
