El rector mossèn Danilo de Urzeda, un capellà que s’ha guanyat l’estima del poble els darrers sis anys, haurà de deixar les parròquies de Pollença i el Moll per seguir formant-se durant tres anys a Roma.
Des de Som Pollença hem pogut parlar amb ell i ens ha transmès el seu sentiment agredolç pel fet d’haver de deixar les parròquies de Pollença. Per una banda, es sent trist d’haver de deixar Pollença, on ha fet les seves primeres passes com a capellà i s’ha anat consolidant com a rector. Per l’altre, és coneixedor de l’oportunitat i l’aprenentatge que significa anar a Roma a viure una nova experiència.
El bisbe li ha comunicat recentment la necessitat de cobrir una plaça vacant del claustre de professors del centre d’estudis on estudien els seminaristes i els futurs professors de religió.
Roma és un lloc únic i el fet que hagin pensat en jo per anar allà em dona una certa satisfacció personal. Quan em feren rector de Pollença ja van confiar molt en jo perquè feia molt poc que era capellà i ja em confiaren dues parròquies importants dins Mallorca: Eu Moll i Pollença. Estic molt trist d’haver de deixar-ho tot perquè és on he fet les meves primeres passes com a capellà. Fins i tot he tengut els meus pares vivint al Port de Pollença i ha estat ca nostra. Haver de deixar-ho em costa. Conec molta gent i n’estic agraït perquè essent novel m’he equivocat fins i tot a cops intentant fer un bé. Per això estic molt agraït a tota la gent amb la qual he fet feina aquí aquests sis anys. Només tenc paraules d’agraïment a tothom.
Danilo de Urzeda, Rector de Pollença
Tinguent la sort que hagui pogut parlar amb nosaltres, cosa per la qual se’n sent molt satisfet degut que així tinrdà veu per agraïr a la gent del poble i no sols als feligresos la seva estança aquí, hem volgut conèixer més sobre el seu nou aprenentatge i les seves sensacions sobre ell i sobre Pollença.
Quina serà ara la seva formació?
El rector Danilo ha sigut enviat a Roma per seguir formant-se en Teologia Moral, una assignatura a la que ja s’introduí al seminari i que ara entrarà a conèixer amb més profunditat:
La Teologia Moral és la part pràctica de la Teologia. Es tracta de la reflexió teològica sobre la conducta humana. De prendre consciència sobre que les nostres actituds ténen conseqüències. ¿Per què actuam?
És important saber triar la moralitat o no dels nostres actes humans (la bonesa o no dels mateixos). Poder aplicar dins l’àmbit cristià i teològics problemes socials actuals, per exemple: la crisi migratòria, el problema dels actes personals humans.
Tots tenim consciència; aquesta alarma que bota quan feim alguna cosa que no toca o aquelles coses bones que moltes vegades no arribam a fer per vergonya, peresa, por,… Deixam moltes vegades de fer coses bones la Moral estudia aquestes actuacions; la conciència de cada persona, la seva llibertat. Es tracta d’un estudi molt profund de la persona.
Danilo de Urzeda, rector de Pollença
Dins el paradigma del pensament cristià les reflexions sobre el lliure albir hi han tingut un paper històricament fonamental. Des de Santo Tomás de Aquino fins Sant Agustí d’Hipona passant per Plotí, les seves reflexions sobre la bondat, la maldat i la llibertat que tenim per discernir-les o no han sobrepassat i de molt les esferes simplement religioses sinó que han sigut el nucli del pensament filosòfic, cristià o no, sobre l’ètica i la moral; les actuacions i la conciència humanes. (la paraula consciència es refereix a que som conscients que ens trobam aquí i que percebem estímuls. La paraula conciència és aquella que es refereix a aquella facultat que ens fa comportar-mos de forma reflexiva sobre els nostres actes, per la qual triam fer una cosa o una altre pensant que serà millor o pitjor per nosaltres i per als altres).
En aquest sentit, és vital per a la religió cristiana, poder reflexionar sobre problemàtiques morals actuals: la crisi migratòria, la guerra, les desigualiats econòmiques i fins i tot el canvi climàtic. Per això, qualsevol creïent ha de seguir reflexionat per cercar sempre el bé dels seus actes. Per això els és necessari a guies espirituals com Danilo (i a qualsevol persona) conèixer les qüestions morals que atravessen el pensament cristià i filosòfic.
Què implica per a Danilo aquesta nova etapa a nivell personal?
A nivell personal m’està costant molt. Tot d’una que vaig acabar els estudis al seminari, per fer pràctiques, tot d’una ja em van enviar a Pollença. Aquí hi havia en Xisco de rector i jo l’ajudava. I ell era enviat a estudiar a Barcelona entre setmana i jo quedava aquí a ajudar i aprendre. Vaig arribar el dia de La Patrona del 2017 i el següent 13 de gener em van ordenar diaca en una gran festa amb tota la comunitat parroquial del poble. M’ordenaren seguidament capellà a Palma però la meva primera missa la vaig dir a la Parròquia de Pollença. Per totes aquestes coses la meva vinculació és molt forta tant amb Pollença com el Moll. Les parts més importants de la meva vida personal i com a capellà han sigut aquí, ha sigut ca nostra. M’he sentit acollit amb paciència per part de la gent per la meva poca experiència. I jo també he estimat i estim molt a la gent d’aquí. És una passada viure allà, poder estudiar allà, conèixer altres realitats i gent. Roma és una ciutat internacional, diuen que tots els camins acaben a Roma. Però el món dona moltes voltes i tant de bò el món es torni aturar amb jo aquí a Pollença. Faig aquesta petita confessió molt personal: tenc la sensació que la cosa no s’acaba aquí. Qui ho sap? estaria molt content de poder tornar.
Danilo de Urzeda, rector de Pollença
Què li agradaria que hi pogués haver més al nostre municipi
A nivell parroquial Pollença és un poble molt complet. Tenim: Calvari, Parròquia de Pollença, el Puig, Mont-i-Sion, el Convent, Sant jordi, Roser Vell i esglèsia del Moll i de la Cala Sant Vicenç.
Però sempre podem millorar més. No vull ficar-me on no em pertoca però com a rector he vist que al cas d’Eu Moll hi ha un problema seriós, de cohesió. Hi ha una part de gent que, com jo, que som immigrant i fill d’immigrant, veig que falta una xarxa de més cohesió social. Sobretot per les generacions més joves.
A nivell de Pollença, he de dir que hi ha un problema molt greu d’habitatge. Ha estat allò que a nosaltres ens ha afectat més a l’hora d’ajudar. Hem fet el que hem pogut però és un problema massa gran per a que la parròquia ho pugui solventar sola. És cert que hem tengut col·laboració de les administracions quan ho hem hagut de mester, sobretot en temes socials. Però crec que això és un problema que s’ha de solucionar ja.
Danilo de Urzeda, Rector de Pollença
En quant a una part més institucional i cultural, Danilo ha viscut bona part de la seva vida al Brasil. Ara ja porta més anys vivint aquí que no pas allà, i es sent més d’aquí que d’allà.
Ara que em sent part d’aquesta realitat d’aquí, una cosa que sempre m’ha cridat l’atenció és la riquesa cultural i la riquesa lingüística que hi tenim aquí. Essent un lloc reduït, per a nosaltres Mallorca és allò més gran del món però, essent realistes, és una illa ben petita.
No obstant, aquesta petitesa no es correspon amb la riquesa que hi ha dins les nostres illes. I com diu en Costa al Puix Patrona, ‘A Pollença encara damunt hi brilla’, i és ver. Perquè a Pollença el que he pogut viure és una gran representació d’aquesta riquesa cultural de Mallorca. Tradicions autòctones i ‘eu parlar‘, això que serà allò que més enyoraré. Quan sent el parlar pollencí pens: ‘mira, és de ca nostra‘.
Sempre es podrà millorar donant a conèixer a les noves generacions la cultura i les nostres tradicions. Crec que això és una feina que no ens hem de cansar de fer. Si nosaltres no transmitim aquests coneixements s’arriben a perdre, i seria una llàstima perquè Pollença n’és un exemple únic. Per jo ha sigut un orgull esser rector d’aquest municipi tan ric en festes, cultura, coneixement, història i una gent que s’interessa de la seva història. Una gent orgullosa del que són, però sobretot alhora una gent molt oberta. I això és el que me’n enduc de Pollença.
Danilo de Urzeda, Rector de Pollença
