ALAS no és tan sols una performance, és poesia visual. Una dansa serpentina que sorgeix d’una tela com a element material en moviment. Un espai de transformació i de mutabilitat al qual s’hi veuen implicats tant la ballarina performer com l’aire que l’envolta.
Ahir varem tenir el plaer de presenciar aquesta obra d’Amelia Llop, acompanyada de la violinista mallorrquina Nuria Aragón.
L’autora estudià Dansa clàssica al Conservatori oficial de Palma i Dansa contemporània a l’Institut del Teatre de Barcelona. Va continuar la seva formació a l’escola FOLKWANG–HOCHSCHULE d’Alemanya; dirigida per Pina Bausch, una creadora i coreògrafa reconeguda internacionalment. Des d’aquell moment, va formar part de diverses companyies de dansa contemporània a Alemanya a la vegada que continuava aprenent. L’any 2002 va obtenir el postgrau en Tècnica Alexander al Center for F.M Alexander Studies, Open Space Theater.
El seu enfocament artístic ha derivat cap a la performance i les arts visuals en col·laboració amb diversos artistes: Olímpia Velasco, Resistència de l’art, Aina Lorente, Ana Laura Aláez, Teresa Matas, entre altres. Actualment, a més de realitzar les seves pròpies actuacions, assisteix a la direcció i la coreografia de l’espectacle “Les germanes Veuran”, peça guardonada amb el Premi Ciutat de Palma d’arts escèniques 2019.
‘ALAS’ esculpir el aire, traspasar
el espacio, dibujar,
desdibujar. Mi cuerpo es la
excusa, el motor para
despertar una danza.
Amelia Llop
